LA CORUNYAAJuan Manuel Gómez Leis encara li cauen les llàgrimes quan recorda la primera vegada que va veure les platges cobertes de chapapote . Llavors era el patró major de la confraria de pescadors de Lira, una petita parròquia del municipi gallec de Carnota, a la Costa de la Mort, la més afectada pel vessament del Prestige . Va ser l'1 de desembre, tot just unes hores després que el llavors vicepresident, Mariano Rajoy, el cités a una reunió que no es va arribar a produir i que tenia com a únic objectiu allunyar-lo, a ell i la resta de representants del sector pesquer, de la manifestació convocada per Nunca Mais aquell mateix dia a Santiago.
El Juan Manuel encara s'esgarrifa quan evoca les trucades dels seus companys de Lira, desesperats en veure l'horror que havia començat a cobrir tota la costa. I això malgrat que feia setmanes que tots s'esperaven el pitjor. Entre la trucada d'auxili del vaixell, el 13 de novembre (el seu fill, que llavors treballava a la conselleria de Pesca, li va explicar aquella nit que un petrolier navegava avariat a 50 quilòmetres de la costa gallega), i l'arribada massiva de fuel a la costa va passar un temps preciós durant el qual, subratlla, l'única informació que van rebre va ser la que sortia a la premsa. "Des de la conselleria només ens deien que no passaria res", lamenta.
Quan va esclatar el pitjor, 77.000 tones de dens i viscós fuel a mercè dels vents i els corrents, els pescadors de Lira es van adonar de la dimensió de la catàstrofe. Van agafar pales i roba de feina i van anar cap a la platja, a les roques. Però "no era possible moure'l". Arribava més ràpid del que podien treure'l.
Tornarà a passar? El Juan Manuel creu que no és un problema de mitjans sinó de persones. Ho van causar "mandataris que no saben actuar amb responsabilitat", sentencia sense cap mena de dubte. No hauria passat res si haguessin enviat el vaixell a un port de refugi, sosté. La indecisió de les autoritats durant dies, passejant el petrolier ferit de mort davant la costa, va ser el pitjor de tot. "El que no es pot fer és estar preguntant els uns pels altres" mentre la nau es bat enmig de les onades. Com altres protagonistes de la catàstrofe, el Juan Manuel seguirà atentament el judici que arrencava ahir. "No sóc jutge, però espero que els culpables tinguin un càstig". "Però no una sola persona -detalla-, no es pot castigar només el capità. Ell només demana socors i a partir d'aquell moment el responsable és el que es fa càrrec del vaixell".
A O Grove, a la ria d'Arousa, no va arribar tant chapapote com a la Costa de la Mort perquè els mariners van sortir a barrar-li el pas i van recollir-lo amb les seves pròpies mans, mentre les autoritats negaven el perill que avançava cap a les Ries Baixes. Dolores Gondar, una mariscadora d'O Grove, recorda que era a la platja, treballant, quan li va arribar la notícia. Igual que el Juan Manuel, no pot contenir l'emoció quan fa memòria d'aquells dies. "Primer t'enfonses", però després la necessitat de frenar la marea negra mana. "De seguida ens vam posar a buscar cabassos i pales per als mariners. Van ser dies i nits d'angoixa", recorda.
Mariners i voluntaris
Han passat deu anys, però la Dolores té clar que si el problema es torna a repetir la solució no dependrà de tenir més o menys mitjans. "Va ser culpa de les decisions de les persones que n'estaven a càrrec". Per això, ella només confia en els mariners, que si cal "tornaran a fer front" a la catàstrofe com van fer fa deu anys. I en els voluntaris, per als quals no s'estalvia paraules d'agraïment. Igual que fa l'antic patró de la Lira. "Van arribar de tot Espanya i de tot el món", remarca, i van fer una feina que per a ell és una demostració del valor de la gent jove i que l'allunya molt de tòpics com el del botellón .
Però no tot el voluntariat va ser exemplar. L'entrega de la gent sí, subratlla Antón Noceda, que va coordinar els voluntaris de Malpica, però no l'actitud de l'administració, incapaç de gestionar variables tan bàsiques com el material de neteja i l'alimentació per als que es van desplaçar a la costa per fer un cop de mà. "Va ser un desastre absolut", condemna sense pal·liatius l'Antón. Es va unir el desconeixement de la zona amb la improvisació de recursos i l'assignació de tasques.
Ara tots estan pendents del procés que ha arrencat a la Corunya. També Ramón Noceda (BNG), l'alcalde de Carnota, que deu anys després continua trobant a faltar mitjans amb els quals fer front a una altra marea negra. Especialment un port de refugi, la inexistència del qual va fer que les autoritats de Salvament Marítim estiguessin dies sense saber què feien amb el vaixell. També es lamenta de la lentitud de la justícia, que ha trigat una dècada a iniciar el procés. Un argument que coincideix amb el del seu homòleg de Finisterre, José Manuel Traba (PP), que també entén que "fa falta un protocol d'actuació per afrontar el problema quan torni a produir-se". L'Antón admet que avui hi ha "més mitjans" i comença a existir personal capaç d'utilitzar-los, però sospita que si torna a passar els que han de prendre les decisions tornaran a no saber què cal fer. Les gravacions incorporades a la causa, diu, demostren la "incompetència" de les persones que prenien les decisions i la incapacitat dels tècnics. Potser per això, no confia gaire en la justícia, perquè al banc dels acusats no s'hi asseuran molts dels responsables del que va passar.