La meitat dels joves que queden per vacunar passen del covid
El Govern canvia d'estratègia: desmunta els punts de vacunació massiva i es desplaça als barris amb menys població immunitzada
BarcelonaLa meitat de les persones d'entre 20 i 40 anys que encara no s'han vacunat contra el covid a Catalunya no ho veuen necessari. Potser no desconfien de la vacuna ni de l'existència del virus, però passen de la pandèmia. Vacunar-se no és una prioritat a la seva vida, sigui perquè no creuen que el coronavirus sigui perillós per a ells i no els preocupa infectar-se ni emmalaltir, o perquè ja l'han passat, majoritàriament de forma lleu, i ara banalitzen els efectes del contagi. Per saber els motius que tenen per no vacunar-se, el departament de Salut ha trucat a uns 15.000 joves de 20 a 40 anys que han declinat immunitzar-se i s'ha confirmat que no només l'absència de por al virus juga un paper important en aquest rebuig: la desconfiança cap a la vacuna i els seus efectes secundaris també frena el 27% dels enquestats. En canvi, només un 5% diuen que es neguen a vacunar-se perquè són negacionistes.
Les autoritats sanitàries alerten que tant la sensació d'inseguretat davant les vacunes com l'excés de confiança sobre la trivialitat del contagi són actituds perilloses per a la pròpia salut. La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ha subratllat aquest dimecres que gairebé tots els malalts per covid de menys de 40 anys que ingressen a l'hospital no estan vacunats: dels 450 hospitalitzats per coronavirus que hi ha aquest dimecres a Catalunya, una quarantena tenen entre 20 i 40 anys, i el 94% encara no havien rebut cap dosi de la vacuna quan van ingressar. A les unitats de cures intensives (UCI) la importància de la immunització resulta encara més evident: dels 9 malalts crítics per covid en aquesta franja d'edat, 8 no estan vacunats. "Per això insistim tant en la vacunació: perquè els efectes adversos són pocs, lleus i passen de seguida, i no tenen res a veure amb els que es poden patir quan s'infecten, i també perquè la vacuna és molt bona per prevenir els casos greus", ha recordat Cabezas.
Amb un 80,7% dels catalans de més de 12 anys amb la pauta completa, l'èxit de la campanya de vacunació a Catalunya és inqüestionable. Però aquest percentatge continua sent insuficient, sobretot entre els més joves, que són precisament les franges d'edat amb més marge per fer créixer la taxa de cobertura. Els grups d'edat que més costa vacunar són el de 20 a 29 anys, que només té un 62,5% d'immunitzats completament (era un 59% fa 15 dies), i el de 30 a 34, que en té un 62,9% (un 59,9% fa dues setmanes). El tercer grup menys vacunat és el que va de 12 a 15 anys, amb un 61,7% d'immunitzats, però val a dir que són una excepció: la seva velocitat d'immunització és molt superior a la de la resta de franges joves.
De moment, un de cada cinc catalans encara no ha fet el pas de vacunar-se i, si bé l'estiu i les vacances van suposar un fre a la campanya en el conjunt de la població, la principal causa de l'estancament és la immunització dels joves. Són el grup d'edat amb més interacció social, però també l'únic que no ha aconseguit arribar al mínim del 70% de cobertura. Malgrat que fa setmanes que la proporció de vacunats no creix al ritme desitjat, la secretària de Salut Pública aspira a fer-la enfilar fins a xifres màximes. I precisament perquè l'objectiu és acostar-se tant com es pugui al 100% de vacunats, Cabezas tampoc no es posa cap percentatge d'immunitzats com a fita a curt o mitjà termini. La conselleria confia que bona part dels que no s'han vacunat (un 19,3% dels de més de 12 anys) pot canviar d'idea "amb informació" i que únicament quedin per vacunar una proporció molt petita de negacionistes recalcitrants.
'Microcirurgia' local
Amb l'objectiu de motivar aquest canvi de parer entre els indecisos com més aviat millor, el Govern canviarà l'estratègia de vacunació. Els vacunòdroms, que han sigut la pedra angular de l'estratègia de vacunació massiva l'últim mig any, s'aniran desmuntant progressivament i els esforços es redirigiran a les intervencions a peu de carrer, com ara mercats, llocs de culte o centres comercials, per posar alguns exemples, però també als centres d'atenció primària (CAP), on es fan vacunacions oportunistes (persones que hi van per un altre motiu i a qui ofereixen la vacuna), i a les universitats.
Els primers punts de vacunació a tancar les portes són els habilitats a la Facultat de Geografia i Història de Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat, on aquest dimecres Cabezas ha fet una atenció als mitjans per explicar la nova fase de la campanya. La sensació entre el centenar de professionals que treballen voluntàriament des de fa mesos a La Farga és agredolça: d'una banda, estan satisfets d'haver completat la seva tasca i poder deixar la instal·lació; de l'altra, s'han d'acomiadar d'un espai que senten com a seu. En aquest vacunòdrom s'han arribat a posar 6.700 dosis en un sol dia. Ara, en canvi, només n'estan posant entre 200 i 300.
Amb tot, el responsable del punt de La Farga, Daniel Revilla, és optimista i defensa que la vacunació a Catalunya encara no ha tocat sostre. "Hem aconseguit un percentatge de vacunació molt alt, però sabem que encara el podem fer créixer. El camí per fer-ho és la microcirurgia local: informar, conscienciar i oferir la vacuna", afirma. La primera fase de l'estratègia de vacunació, que era assolir el 70% de vacunats, ja s'ha completat gràcies als punts massius, però ara la prioritat és acostar les dosis als col·lectius amb més dificultats per demanar la vacuna voluntàriament. I sobretot fer-ho a prop de casa seva o dins la comunitat. "Fa temps que fem una anàlisi exhaustiva de les cobertures territorials per identificar els barris o col·lectius amb menys població vacunada, i hem vist que, malgrat que la campanya massiva està oberta a totes les franges des de fa mesos, no és fins que ens hi acostem que s'atreveixen a fer el pas de vacunar-se", explica Revilla.
L'objectiu de Salut és sumar vacuna rere vacuna. "Orientem la campanya de vacunació a la proximitat. Volem acostar-nos a aquesta població, acostar-nos al lloc on viuen i explicar-los en persona per què cal que es vacunin", ha insistit Cabezas. Seran els equips de vacunació -formats per 8 o 10 professionals entre administratius i infermeres- els que es desplaçaran a vacunar per superar l'esquerda idiomàtica i cultural que sovint afavoreix que la població receli de les autoritats. "Hem observat un percentatge més alt de reticència en persones originàries de l'est d'Europa i del nord d'Àfrica malgrat que hem traduït tots els materials i recursos a diverses llengües per arribar a ells i que hem desplegat accions en mesquites i mercats", ha detallat Cabezas. És per això, subratlla, que la intervenció comunitària amb sensibilització i informació és una de les principals vies per remuntar les corbes d'immunització. "Tota vacuna que puguem posar compta", coincideix Revilla.
