El País Valencià, les Balears i les Canàries, les zones que més de pressa han destruït la seva costa

BarcelonaEl País Valencià, les Illes Balears i les Canàries són els territoris de l'Estat que més ràpid han destruït la seva costa durant els anys del 'boom' immobiliari, segons les dades de l'informe de costes de Greenpeace.

L'organització ecologista ha presentat aquest dijous en roda de premsa la tretzena edició de l'informe 'Destrucció a tota costa 2013', que reflecteix que, entre el 1987 i el 2005, es van destruir dues hectàrees diàries de sòl natural a la franja dels primers 500 metres costaners.

Segons les dades de l'estudi el 2013, que analitza mitjançant imatges de satèl·lit la primera franja costanera municipi per municipi, Castelló (amb un 74% de destrucció costanera en 18 anys), València (amb un 71%) i Almeria (39%) són les províncies que amb més rapidesa han destruït sòl costaner durant els 18 anys de bombolla immobiliària.

En xifres generals, el País Valencià ocupa el primer lloc en superfície costanera total ocupada, el 51% de la seva franja costanera ja està construïda, seguida per Catalunya, amb el 44%, i Andalusia, amb el 36% del seu sòl costaner urbanitzat.

Greenpeace també ha presentat el 'top ten' dels deu pitjors municipis en aquesta matèria, una completa llista integrada per Calp (Alacant), Calvià (Mallorca), Chiclana de la Frontera (Cadis), Cubelles (Barcelona), Oliva (València), Orpesa (Castelló), Sant Bartolomé de Tirajana (Gran Canària), Sant Josep de Sa Talaia (Eivissa), Vera (Almeria) i Zierbena (Bizkaia).

Localitats com Chiclana de la Frontera, que passa de 80.000 habitants censats a 300.000 a l'estiu, o Oliva, la localitat espanyola que més ha augmentat la urbanització en primera línia de platja, "són municipis que no han de servir d'exemple", ha afirmat la responsable de campanya de Costes de Greenpeace Espanya, Pilar Marcos.

Davant d'aquests mals exemples, Ispaster (Biscaia), Villaviciosa (Astúries), Albuñol (Granada), Fuencaliente (La Palma) o Vallehermoso (La Gomera) són alguns dels 155 municipis que tenen un 3,2% d'ocupació a la franja dels 500 metres.

A més, Níjar (Almeria), Almonte (Huelva), Cadaqués (Girona), Sant Carles de la Ràpita (Tarragona) i Tarifa (Cadis), els cinc municipis amb més percentatge de sòl protegit, són "honroses excepcions a la destrucció de les costes", ha explicat Pilar Marcos.

Greenpeace ha recalcat, a més, que la construcció a primera línia de platja augmenta "exponencialment" el perill per efecte del canvi climàtic, i incrementa l'exposició a inundacions i torrents si no es conserva l'estat natural dels primers 500 metres, que actuen com a barrera de contenció.

No obstant això, han denunciat, la nova llei de costes ha amnistiat municipis com Isla Cristina (Huelva), Pedregalejo (Màlaga) o Empuriabrava (Girona), que presenten un especial risc per inundació.

Malgrat l'aturada en la construcció a causa de la crisi, la responsable de l'organització ha destacat que la "principal amenaça és tot el sòl que ja està retolat com a urbanitzable i que espera èpoques millors per poder-hi construir".

Els ecologistes preveuen que la demanda d'habitatges en zones costaneres continuï sent forta, "reforçada pels impulsos turístics europeus i nacionals", i denuncien que normatives com la nova llei de costes permetran que el Litoral mediterrani visqui un col·lapse total en 124 anys.

L'organització ha recordat que a la tardor presentaran una queixa davant de la (Unió Europea) UE perquè avaluï si la llei incompleix directives comunitàries, i ha demanat als ajuntaments, "que tenen molt a dir respecte a l'ordenació de la costa espanyola", que es declarin " insubmisos" en l'aplicació de la nova norma.