La medicina xinesa aterrarà a l’Hospitalet
L’entorn de la Gran Via acollirà un centre que aspira a ser un referent a Europa en aquesta disciplina
L’Hospitalet de LlobregatEl centre de medicina tradicional xinesa que buscava ubicació a Catalunya des de fa prop d’un any ja té lloc per implantar-se. L’Hospitalet de Llobregat, i més concretament l’últim tram de la Gran Via, just a la zona on hi ha l’Hospital de Bellvitge i el Duran i Reynals, és l’indret que han triat els inversors xinesos -un consorci liderat pel govern de Pequín- per instal·lar-hi un centre de medicina tradicional xinesa que vol ser referent a Europa. Ho va anunciar ahir l’alcaldessa de l’Hospitalet, la socialista Núria Marín, durant la conferència anual que ofereix, que aquest any portava per títol: Ambició de ciutat amb visió de barri.
L’anunci significarà posar fil a l’agulla a uns plans que la Generalitat i el consorci xinès van engegar l’1 de febrer de l’any passat amb la firma d’un acord. Segons Marín, dijous passat tant el governs xinès com el de la ciutat de Pequín van donar llum verda al preacord per instal·lar-se definitivament a l’Hospitalet de Llobregat. Ara caldrà buscar l’emplaçament ideal, bé sigui en terrenys municipals per urbanitzar o bé rehabilitant algun edifici ja construït, la qual cosa permetria, alhora, recuperar part del patrimoni històric de la ciutat.
L’equipament sanitari, que es podria anomenar Centre Europeu de Desenvolupament i Promoció de la Medicina Tradicional Xinesa, suposarà una inversió de més de 80 milions d’euros, que aniran a càrrec íntegrament dels governs xinès i pequinès. “Estem molt contents que aquest centre es pugui fer finalment a la nostra ciutat, però nosaltres no hi invertirem ni un euro”, va destacar Marín. Això significa que no hi haurà cap mena de cessió, ni de terrenys ni de patrimoni immobiliari, però sí que s’oferiran facilitats perquè el projecte pugui tirar endavant.
Segons l’alcaldessa, el preacord preveu construir un centre que pugui “convertir-se en el referent de la medicina tradicional xinesa amb més reputació d’Europa”. Marín va afegir que es preveu que aglutini “els àmbits de la salut, l’educació, la investigació, el comerç, l’intercanvi cultural i l’assessorament internacional”. L’equipament tindria un centre de recerca, una zona per a la divulgació cultural i “un espai que treballi en la convalidació de les patents de la medicina xinesa a Europa”.
L’acord que van firmar fa un any les administracions catalanes i xineses també preveu la col·laboració d’universitats catalanes com la Universitat de Barcelona (UB) i la Pompeu Fabra (UPF), que ja imparteixen un màster oficial en medicina xinesa adreçat a metges. A més, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps), adscrit a l’Hospital Clínic de Barcelona, està treballant en línies de recerca que permetin validar i compatibilitzar els principis i les aplicacions de la medicina tradicional xinesa amb el coneixement científic occidental. Són els primers passos per a la construcció definitiva del centre.
Transformació urbanística
El centre de medicina xinesa formarà part de l’eix biosanitari, un clúster del sector de la biomedicina situat al voltant de la Gran Via que ha d’agafar embranzida quan aquesta via ràpida i el seu entorn -ha d’arribar fins al riu Llobregat- es transformin.
La comissió d’urbanisme de la Generalitat ha d’aprovar les pròximes setmanes el projecte urbanístic definitiu, que s’ha “millorat” gràcies “al diàleg i a la participació activa de molts actors de la ciutat” que han presentat propostes en forma d’al·legacions, segons va indicar Marín. L’alcaldessa va mostrar-se convençuda que quan es transformi aquesta zona es crearan “les condicions perquè les empreses del sector biomèdic s’hi instal·lin, tal com ha passat amb el districte econòmic entorn de la plaça Europa”.
Durant la conferència, pronunciada al renovat Mercat de la Florida, Marín va indicar que “és important” que tant la Generalitat com els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona demanin amb més insistència que mai la inversió en Rodalies. “Ara que alguns diuen que volen diàleg amb el territori, cal que ho demostrin amb fets”, perquè el ministeri de Foment “té el pla aprovat, però dormint en un calaix”.
L’alcaldessa de l’Hospitalet va expressar la seva satisfacció perquè les estacions d’Ildefons Cerdà i Provençana de la línia 10 del metro que passen per la seva ciutat finalment entraran en servei el 2018 al mateix temps que les de Foneria i Foc Cisell, però va recordar que aquesta línia “no s’acaba aquí sinó que hi ha altres estacions importants”, en concret cinc, “que cal fer” per poder donar servei als treballadors del polígon de la Zona Franca.
Marín va aprofitar que comptava amb la presència del president de Seat, Luca de Meo, entre els assistents a la seva conferència per demanar que la seva ciutat pugui acollir el futur centre mundial de dades de Volkswagen.