La medicina té cara de dona

BarcelonaAvui no sorprèn a ningú entrar a la consulta del metge i trobar que qui porta la bata és una dona. Però quan Dolors Aleu, la primera metge a l'Estat -de qui el Col·legi de Metges de Barcelona celebra enguany el centenari de la mort- assistia a classe a la Facultat de Medicina ho havia de fer amb dos escortes que li va posar el seu pare. Era el 1874 i Aleu trencava motlles en triar una professió que llavors era eminentment masculina. Ella, juntament amb Martina Castells i Helena Maseras van ser les tres primeres alumnes de medicina. Van haver de superar moltes traves burocràtiques, ja que les autoritats acadèmiques els barraven el pas. "Aleu va ser molt valenta en fer una cosa que no es portava llavors, va obrir la porta a la resta i això ja justifica que li dediquem l'any", diu l'expresident del Col·legi de Metges de Barcelona, Miquel Bruguera.

Avui, en canvi, les dones representen el 68% dels alumnes de la Facultat de Medicina de la UB (fa cinc anys eren el 75%). S'ha recorregut un llarg camí, no exempt d'entrebancs, fins a arribar a la feminització de la professió mèdica. Fins al punt que ja es pot afirmar que la medicina té cara femenina. El 1959 hi havia un 7% de dones metges a l'Estat. Ara, el 55% dels metges especialistes de l'Institut Català de la Salut (ICS) són dones. Hi ha molts factors que expliquen la feminització de la professió mèdica. La primera i més evident és que coincideix amb la incorporació de la dona al món laboral "i la dona sempre s'ha incorporat pel sector serveis", diu Pilar Arrizabalaga, nefròloga i autora de nombroses articles sobre el tema. L'elevada nota de tall -un 12,3 sobre 14- podria ser un altre motiu, ja que hi ha qui diu que les dones són més estudioses.

Però també s'atribueix al desinterès dels nois cap a una carrera que en els últims anys ha perdut estatus. "Crec que els homes se'n van a carreres que tinguin un desenvolupament professional més vistós -enginyeries, carreres tècniques- i que siguin econòmicament més rendibles i amb menys cost personal", assenyala la doctora Anna Merino. No obstant, un col·lega seu a l'Hospital Clínic, el pneumòleg Àlvar Agustí, considera que això només és cert en part. "Les dones s'ho han guanyat i són aquí per mèrit propi no perquè els homes hagin deixat un buit", destaca. La doctora i professora Asunción Moreno també apunta que la medicina és una prolongació del rol de cuidadora que tradicionalment s'ha atorgat a la dona: "És una carrera humanística i a la dona li agrada ocupar-se dels altres com ja feia de manera altruista amb familiars i fills".

Avui encara hi ha una lleugera majoria de metges homes -52% dels col·legiats davant el 48% de dones, i la mitjana d'edat d'elles és més baixa- però la feminització és més acusada en les noves generacions. Sis de cada deu noves incorporacions són dones i, de fet, entre els col·legiats menors de 40 anys, el percentatge de dones augmenta fins al 64%.

Menys càrrecs directius

No obstant, aquestes xifres no es traslladen als càrrec directius -on les dones estan infrarepresentades-, ja que continuen copats per homes tant als hospitals com a la universitat. El 14% dels caps de servei dels hospitals de l'ICS són dones i les catedràtiques a la Facultat de Medicina de la UB representen el 17% (el 2002 eren el 2%).

Edelmira Domènech, de 77 anys, ho atribueix a les dificultats de conciliació. "La societat no està preparada per ajudar les dones en el moment que volen tenir fills", diu aquesta psiquiatra infantil, hereva d'una nissaga de metges dones que va començar amb Trinitat Sais, la vuitena dona a cursar medicina.

Teresa Estrach, cap del servei de dermatologia de l'Hospital Clínic i exdegana de la Facultat de Medicina, de 62 anys, reconeix que "hi ha una època de la vida que s'ha de ser realista, i és quan tens els fills". Diu que en aquell moment es produeix "una interrupció" de la carrera laboral que coincideix, a més, amb uns anys professionalment molt importants. "La maternitat no hauria de penalitar però penalitza", afegeix Agustí. La generació d'Estrach, Moreno i Arrizabalaga han hagut de fer "més filigranes" per compaginar feina i família, però assenyalen que en les noves generacions el repartiment de tasques ja és més igualitari.

Anna Sánchez, nefròloga, de 32 anys, opina que la dona serà qui decideixi "fins on vol arribar" professionalment. Ella no ha notat cap diferència amb els seus col·legues masculins excepte ara que es planteja ser mare: "Ells ni hi pensen perquè per a ells no representa cap canvi en el seu dia a dia".

El sostre de vidre, però, no s'explica només pels problemes per conciliar. Anna Merino considera que hi ha menys dones en càrrecs de responsabilitat perquè "el poder d'avaluació i decisió encara està en mans dels homes que tenen més confiança" en altres homes. Forma part d'un cercle viciós. Estrach reconeix que a vegades "les mateixes dones ens autoexcloem perquè donem per fet que els qui decideixen són els homes i ens diran que no". No obstant, destaca que al llarg de la seva carrera no s'ha sentit mai discriminada per raó de gènere.

Efectes de la feminització

El que sí que s'observa és que les dones treballen més en la sanitat pública i la feminització és encara més accentuada en els centres d'atenció primària que als hospitals. Així mateix, hi ha especialitats, com urologia, neurologia, cirurgia i en general totes les especialitats quirúrgiques que continuen sent cosa d'homes, mentre que medicina familiar, pediatria, dermatologia, laboratori i ginecologia són especialitats clàssicament més feminitzades.

"Hi ha un perfil d'especialitats que requereixen menys guàrdies i publicar menys, cosa que permet conciliar millor", destaca Anna Carreres, cap d'urgències de l'Hospital Germans Trias. I, ¿com impacta la feminització en la pràctica mèdica? "La conseqüència tècnica sobre el malalt ha de ser zero però el tracte pot ser diferent", reconeix Carreres.

Es calcula que les dones dediquen un 10% més de temps als pacients que els seus col·legues masculins. Sense caure en estereotips, les metges són "més empàtiques i compassives", es comuniquen de manera més afable i "dediquen més temps a donar consells terapèutics" al pacient, assenyala Arrizabalaga. El que explicaria per què reben una quarta part de les reclamacions mèdiques que reben ells. Entre altres diferències, també s'observa que elles pateixen més estrès, més depressió i més probabilitats de cremar-se a la feina.

Per contra, hi ha qui també veu la feminització de la medicina com un risc al desenvolupament científic. "La medicina té tres potes: l'assistencial, la recerca i la docència, i aquestes dues últimes s'han de fer fora de l'horari laboral i compaginar-ho amb la vida familiar és complicat", indica Anna Carreres. Un dels efectes negatius que s'ha atribuït a la feminització de la medicina és, precisament, la reticència a allargar la jornada laboral. El debat està obert. La feminització de la medicina, com en moltes altres professions, ha d'anar acompanyada d'una reorganització del temps de treball -horaris flexibles i reducció de jornada- i, fins i tot, del sistema sanitari. "Potser caldrà fer un canvi organitzatiu per afavorir la conciliació però no ens podem permetre renunciar a la recerca perquè hi hagi més feminització", conclou el degà de la Facultat de Medicina de la UB, Francesc Cardellach.