Tres vegades més addictes a la metadona que a d'altres fàrmacs opiacis

Barcelona"És un tema que ens ocupa i que ens preocupa, però no tenim el problema dels EUA i del Canadà", diu convençut el subdirector general de Drogodependències de la Generalitat, Joan Colom, referint-se a la tendència detectada als països nord-americans d'una addició creixent als fàrmacs derivats de l'opi. Ho fa amb les dades a la mà, i és que en el cas de Catalunya l'inici de tractaments a la Xarxa d'Atenció a les Drogodependències per aquesta causa és testimonial en comparació amb els que provoquen altres drogues.

Per cada tractament iniciat l'any 2015 per combatre l'addició a la morfina, la codeïna o el fentanil van produir-se el triple provocats per la metadona. Precisament la metadona és un fàrmac ideat per facilitar que els addictes a l'heroïna puguin abandonar aquesta droga, i per tant es tracta d'una substància que es recepta sota controls estrictes i que ha permès la millora de molts marcadors, recorda Colom. "Els inicis de tractament són la punta de l'iceberg" dels problemes ocasionats per les drogues, recorda, però sí que són un bon indicador per comprovar fins a quin punt els analgèsics opioides són un problema. La realitat és representen una proporció ínfima respecte als 14.000 o 15.000 inicis de tractament per drogues que es registren cada any. De fet, només l'heroïna -amb 1.823 inicis de tractament l'any 2015- representa un percentatge remarcable dins del conjunt de tractaments, tot i que per sota del 15%. Alcohol, cànnabis o cocaïna són drogues molt més esteses a Catalunya.

Per tant, Colom assenyala que, a banda de l'heroïna, la resta de fàrmacs opiacis són escassos i se'n veuen "pocs casos" a Catalunya. Ara bé, també avisa que és una problemàtica creixent en països desenvolupats. "Hi ha elements que fan pensar que això pot anar a més", indica, donant dos motius principals: cada vegada hi ha menys tolerància al dolor a les societats occidentals, i a més a més han aparegut nous principis actius i noves fórmules farmacèutiques -com per exemple pegats- que faciliten el consum d'aquestes substàncies. La problemàtica de fons, també, és que quan més quantitat de substància es consumeix, això provoca "tolerància" i acaba derivant en "més necessitat de consum". L'ús d'aquestes substàncies, a llarg termini, té riscos cardiovasculars i de disfunció sexual, rebla.

Al capdavall, morfina, codeïna i fentanil són fàrmacs derivats presents en el sistema sanitari. El seu ús es gestiona amb protocols estrictes i el consum està "molt regulat", afegeix el director de recerca del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, Rafel Guayta-Escolies. L’accés es produeix "via mercat negre o venda a través d’internet", cosa que dificulta que hi hagi un nombre molt elevat d’addictes. Colom coincideix en aquest veredicte, perquè aconseguir-los de forma legal només és possible "sota prescripció mèdica". A més a més, aquest model de prescripció de fàrmacs compta amb la participació de metges, infermers i farmacèutics, una "gestió compartida" que augmenta l’efectivitat i seguretat dels medicaments, afegeix Guayta-Escolies.

Abusar d’aquestes substàncies, a la pràctica, no és gaire habitual a casa nostra, insisteix la responsable del servei d’anàlisi d’Energy Control, Mireia Ventura. El programa, que controla els tipus de drogues presents a l’oci nocturn, no ha detectat que la presència del fentanil hagi augmentat recentment. Sí que hi ha constància d’un repunt de morts per sobredosi associada a aquest fàrmac en països de l’est o del nord d’Europa, però no a l’Estat, afegeix. Segons dades de la Xarxa d'Atenció a les Drogodependències, l'any 2014 van detectar-se 28 morts per sobredosi a la ciutat de Barcelona, una xifra que es manté força estable en els últims anys.

Hi ha un altre factor perquè aquests fàrmacs no siguin tan populars, i és que l’opi és "fàcilment accessible" a Espanya. "Si la gent troba la substància il·legal disponible no té sentit que busqui altres substàncies més potents i amb efectes secundaris", afegeix. Potser per això, malgrat el descens a mínims històrics durant els últims anys, no és comparable la problemàtica de l'heroïna amb d'altres substàncies que hi guarden certa relació. A la pràctica, la morfina i la codeïna són més conegudes, però utilitzar el fentanil com a droga recreativa no és una pràctica comuna. "Això no vol dir que no sigui un fenomen a l’alça, que no existeixi o que no acabi arribant", conclou Ventura.