El Zoo de Barcelona impulsa un banc de teixits i cèl·lules per fer front a la pèrdua de biodiversitat
El nou Biobanc s'ocupa especialment de les espècies en perill d'extinció
BarcelonaBarcelona fa aquests dies un pas que pot ser molt important per a les futures generacions: la posada en marxa del Biobanc, un banc de teixits i de cèl·lules d'animals que es vol erigir com a garant de la biodiversitat. Sobretot davant de l'evidència que ara hi ha més de 30.000 espècies d'animals amenaçades d'extinció, segons les últimes dades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i que, per tant, és urgent prendre mesures per a la conservació de biomaterials i cèl·lules viables. "No fer-ho seria imperdonable, i les futures generacions d'investigadors ens preguntarien per què no ho vam fer", ha avisat el director del Zoo, Sito Alarcón.
El projecte, impulsat per la Fundació Barcelona Zoo, busca homogeneïtzar les mostres de teixits i cèl·lules recollides amb especial cura de les d'espècies que estan en perill d’extinció, i es presenta com a hub de referència del sud d'Europa. El Biobanc té dues seus: una a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) –on hi ha un banc de teixits i gàmetes viables, amb més d'11.000 mostres de 284 espècies– i el CryoZoo, un banc de línies cel·lulars ubicat a l'Institut de Biologia Evolutiva de la UPF. Una iniciativa que, segons ha defensat la tinent d'alcaldia Laia Bonet, respon al nou model de zoo que impulsa Barcelona des del 2019, on es busca un paper protagonista de la recerca i la conservació i centrar esforços en les espècies autòctones.
"Aquesta és la veritable raó de ser dels zoos moderns: la preservació d'espècies i de la biodiversitat i compartir el coneixement amb la ciutadania", ha defensat Bonet. La col·laboració entre el Zoo i el banc de teixits i gàmetes de la UAB va començar el 2003 i actualment ja es tradueix en unes 3.000 mostres, des de plomes fins a escates o saliva.
De les més de 200 mostres reproductives (testicles, ovaris, semen i ovòcits) que hi ha criopreservades, prop de 120 venen del Zoo, que també treballa, des del 2018, amb l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) en el CryoZoo. Aquest projecte s'emmiralla en el Frozen Zoo de San Diego dels Estats Units, que va ser pioner ja el 1964 en les tasques de conservació i ara emmagatzema 10.000 línies cel·lulars de més de 900 espècies.
El que diferencia el CryoZoo d’altres iniciatives semblants és que a més d’emmagatzemar línies cel·lulars es fa el cariotipatge de cada mostra. Això pretén fer una caracterització molecular i posar-la al servei dels investigadors perquè puguin estudiar els animals de manera menys invasiva. "Un Zoo sense recerca no té sentit", ha remarcat el director del Zoo de Barcelona, mentre que els investigadors Manel López Béjar (UAB) i Tomàs Marquès i Bonet (UPF) han defensat que les mostres que ara es conserven podran tenir aplicacions que avui no es coneixen, però que podrien ser cabdals per a investigacions del futur.