Tres anys perquè el veto als cotxes més contaminants arribi a 5,5 milions de catalans

BarcelonaEl veto als cotxes més contaminants als nuclis urbans s'ha d'estendre (i força ràpid) en els pròxims anys a bona part dels municipis catalans. Les poblacions amb més de 20.000 habitants hauran de tenir delimitada una zona de baixes emissions el 2025 per millorar la qualitat de l'aire que respiren els ciutadans. Els detalls, és a dir, els requisits mínims que haurà de complir la zona, s'unificaran aviat per part del Govern, però el compromís per desplegar-les el segellen aquest matí 65 municipis dels 67 que tenen més de 20.000 habitants (en queden fora Esplugues de Llobregat i Sant Pere de Ribes, de moment) en el marc de l'acord per a la millora de la qualitat de l'aire de Catalunya. Els municipis afectats sumen 5.450.662 habitants.

La llei de canvi climàtic estatal ja fixa l'obligació que les ciutats de més de 50.000 habitants defineixin aquest tipus de zones més netes pel que fa a emissions dels vehicles a tot estirar el 2023. Ara Catalunya, via aquest pacte, que avança El Periódico, assumeix que vol anar més enllà tot i que fixa l'horitzó del 2025 per tenir-les en marxa. Barcelona i alguns dels municipis amb què limita ja tenen des de fa dos anys una zona de baixes emissions que s'ha anat desplegant progressivament, mentre que ciutats com Sant Cugat del Vallès més recentment també han posat en marxa les seves. Amb l'acord d'aquest divendres aquest desplegament a tres anys vista serà més general arreu del país.

A falta de saber-ne els detalls que es pactaran per a tothom –quins cotxes s'hauran de vetar o quins horaris mínims haurà d'estar vigent la restricció com a mínim–, el Govern ha promès als municipis una línia d'ajuts per ajudar-los amb la definició i execució dels projectes. Aquest mateix any seran 4,5 milions d'euros que sortiran del fons climàtic on va a parar el 50% del que es recapta amb l'impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles. A partir del 2023, la línia d'ajuts seria de 500.000 euros anuals.

La idea de la Generalitat és que les zones de baixes emissions funcionin i siguin identificables de cara als ciutadans com ho poden ser les zones blaves d'aparcament, que, amb algunes diferències entre municipis per exemple a la platja, tenen un funcionament similar i són clarament reconeixibles pels ciutadans, segons sostenen fonts del Govern.

Una reducció del 15% d'òxids de nitrogen

El pacte entre els 65 municipis catalans més grans també inclou objectius de reducció d'emissions: el 2025 la contaminació per òxids de nitrogen (NOx) i partícules contaminants (tant PM10 com PM2,5) s'haurà d'haver reduït un 15% respecte dels nivells del 2019, prepandèmics, arreu del país. Els dos municipis que no han signat el pacte s'hi poden adherir en qualsevol moment. De fet, Esplugues de Llobregat està a l'espera del resultat d'una consulta ciutadana iniciada justament per preguntar sobre la zona de baixes emissions.

La millora de la qualitat de l'aire que es respira en zones urbanes es torna cada cop un factor més crític, a mesura que els estudis científics reforcen les evidències d'un vincle entre l'excés de contaminació i els problemes de salut i morts prematures. De fet, fa mig any l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va abaixar encara més els màxims de contaminació que considera segurs per garantir la protecció de la salut.

Si la legislació europea estableix que els valors màxims d'òxid de nitrogen permesos són 40 ug/m³ de mitjana anual, l'OMS recomana abaixar aquest nivell a 10 ug/m³ de NO₂ si es vol protegir la salut. L'organisme també ha reduït la tolerància amb altres contaminants com les partícules en suspensió (PM10 i PM2,5), que, per la seva mida, fàcilment es colen a l'organisme, al torrent sanguini i arriben en alguns casos a òrgans com els pulmons.

La conurbació de Barcelona és la sisena zona europea que registra més mortalitat vinculada a la mala qualitat de l'aire, segons un rànquing fet per l'ISGlobal que recull 858 ciutats europees. Cada any hi ha unes 1.500 morts que es podrien estalviar si els nivells de NO₂ fossin els que aconsella l'OMS, una situació que encara és més greu si s'observa la contaminació per micropartícules (PM2,5), que causa més de 2.200 morts a l'any només a l'àrea de Barcelona, segons la mateixa institució experta en l'estudi de la contaminació i els seus efectes sobre la salut.

L'acord per la qualitat de l'aire també inclou compromisos menys concrets pel que fa a quantificació, però no menys importants per reduir les emissions contaminants com són desplegar més i millor xarxa de transport públic, apostar per carrils bus en vies ràpides per garantir que els desplaçaments siguin ràpids si s'opta per aparcar el cotxe, incentivar la renovació del parc públic de vehicles i les flotes de transport públic així com la mobilitat de les mercaderies en zones urbanes, on els desplaçaments d'aquest tipus no paren de créixer.

El vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, i la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, han presidit la trobada amb els ajuntaments, les entitats municipals, diputacions, agents socials i econòmics i representants de grans infraestructures com el port i l'aeroport del Prat que també tenen una responsabilitat a l'hora de reduir les emissions contaminants. El president del Port, Damià Calvet, ha dit que treballen per electrificar els molls per tal que els vaixells no consumeixin combustibles fòssils mentre estan atracats, mentre que la presidenta de l'aeroport del Prat, Sonia Corrochano, ha apuntat en les possibilitats de l'hidrogen per a l'aviació més respectuosa amb el medi ambient.

El vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, Antoni Poveda, ha sortit de la cimera demanant "més ambició" al govern i mesures efectives per a millorar la qualitat de l'aire. "És la menys ambiciosa de totes les que hem fet. Es basa tot en la gestió dels ajuntaments però hauríem de treballar de manera consensuada i amb totes les eines a l'abast", ha dit en la seva intervenció al Palau de Pedralbes.