Medi Ambient

El volcà Cumbre Vieja: un any de l'erupció i encara no s'ha extingit del tot

Els experts conclouen que és prematur donar per tancat l’episodi volcànic de l’illa de La Palma mentre hi retorna la vida

Senyalització d'inhalació de gasos i zona calenta a la carretera LP213 que uneix els barris de La Laguna i Puerto Naos dels Llanos d'Aridane
4 min

BarcelonaJust aquest dilluns, 19 de setembre, es compleix el primer aniversari de l’erupció del volcà Cumbre Vieja, a l'illa canària de La Palma. I tot i que fa tan poc temps, la vida s'hi comença a obrir camí. Malgrat els més de 200 milions de metres cúbics de lava expulsada per la vintena de boques que es van arribar a obrir i els gairebé 10 milions de material piroclàstic en forma de gasos, cendres i roques repartits per tota l'illa, és possible veure a ull nu com van rebrotant els boscos de pi canari prop de l’àrea més al sud d’alguna de les boques. No deixa de ser un indici de recuperació lenta i progressiva de la salut perduda per una erupció que es va allargar 85 dies i que va fer créixer l’illa uns centenars d’hectàrees. Això no implica que el volcà s’hagi adormit o estigui inactiu. Hi ha proves prou clares que segueix actiu. Avui encara no es pot descartar una nova erupció.

“Cumbre Vieja no està ni mort ni adormit”, especifica David Calvo, vulcanòleg i portaveu d’Involcán, l’institut vulcanològic de les illes Canàries. No ho està ni per dins –encara– ni per fora. No és només que els pins hagin rebrotat a menys de 500 metres dels cràters, és que les figueres també ho estan fent tot i estar cobertes per més de dos metres de cendres. També ho estan fent estepes i brucs prop dels cràters i altres espècies llenyoses en àrees més allunyades, segons l’estudi de seguiment de la biodiversitat que efectua periòdicament l‘Institut de Productes Naturals i Agrobiologia del CSIC. Si no hi ha res que trenqui la dinàmica de colonització dels espais ara nus, els propers a arribar-hi, si és que ja no hi són, seran els insectes, pol·linitzadors inclosos, i amb ells els seus predadors naturals, com els ocells. I tot a una velocitat més ràpida que l’esperada. “La vida s’obre camí”, reitera Calvo. I on més ho fa és als deltes de lava que es van formar després de l’erupció. “Es veu sobretot en nivells profunds, on hi ha més biodiversitat que abans”.

El Cumbre Vieja el 27 de setembre de l'any passat, poc després de l'explosió (a l'esquerra), i en una imatge del febrer d'aquest any (a la dreta)

Per dins, el Cumbre Vieja sembla que va seguint el que és esperable per a volcans de la seva categoria. De dimensions més aviat reduïdes i amb un impacte geològic limitat, el seu comportament s’ajusta al cànon establert per als que són de tipus estrombolià, tant pel que fa als volums expulsats com a les explosions eruptives, de caràcter pulsàtil. Atès que en termes geològics fa ben poc de l’erupció, encara no hi ha res descartable. Podria passar que en un moment determinat es reactivés o bé que entrés en una fase de latència fins a una pròxima erupció distant en el temps. “Volcans del mateix tipus es mantenen actius i en erupció durant anys, d’altres es van activant de forma intermitent i n'hi ha que entren en erupció i es desactiven durant llargs períodes”, descriu l’expert.

Les causes d’aquesta gran variabilitat encara no es coneixen prou, admet. Hi ha un factor, però, que hi influeix de manera determinant i és el nivell de càrrega a les càmeres magmàtiques, als reservoris en profunditat de magma. En el cas de La Palma, s’ha especulat que hi ha reservoris a uns 30 km de fondària, a uns 12 km i a uns 4 km. Un estudi pendent de publicació elaborat per científics d’Involcán acabarà de determinar la correcció d’aquestes dades, per bé que s’espera que estiguin en rangs similars. El que farà aquest mateix estudi és aportar dades rellevants de tipus geoquímic sobre la composició del magma, els nivells de pressió interna i la càrrega de les càmeres. Aquests paràmetres es consideren indiciaris de risc.

També són indicis rellevants la sismicitat, la deformació del sòl i les fuites de gasos. Un cop acabada la fase eruptiva, l’eixam sísmic característic pràcticament ha desaparegut. I si bé és cert que encara es registren petits terratrèmols, poc perceptibles per la població, s’interpreta que corresponen a moviments de reacomodament del terreny un cop ha disminuït la pressió o s’han expulsat gasos i lava. La mateixa interpretació es dona en la recent aparició d’esquerdes de profunditat variable i d’amplades que van dels pocs centímetres al pam i mig. Segons l’Institut Geològic i Miner del CSIC, que les ha monitoritzat, tenen a veure simplement amb el fet que el terreny es va posant a lloc ben a poc a poc.

Un pi rebrotant a prop de la zona del volcà de La Palma un any després de l'erupció.

Una altra cosa és la deformació del sòl, ben visible dies abans de l’erupció, però que ara s’interpreta que podria haver començat anys abans. Un estudi recent d’Involcán suggereix que l’actual període eruptiu en realitat hauria començat entre el 2008 i el 2013. Segons els càlculs dels investigadors, en aquest període hauria començat l’ascens de magma a les capes més profundes i el 2020 s’hauria produït una aportació important de magma que, un any després, provocaria l’erupció del Cumbre Vieja. Les conclusions vindrien avalades per moviments mil·limètrics del sòl i per l’alliberament d’heli 3, un gas que emergeix de grans profunditats. “Efectivament, són indicadors, però no anticipen de cap manera ni el temps que cal per a l’erupció ni el lloc on es produirà”, assenyala Calvo. 

Respecte dels gasos, sobretot CO₂, que encara es registren en alguns punts de La Palma, es consideren de “descompressió” natural. Amb el pas del temps cal esperar que es vagin reduint, de la mateixa manera que ho farà la temperatura, que encara arriba als 800 graus centígrads als cràters i en més de 300 en zones properes. Això sí, entenent el pas del temps en l’escala geològica, no pas en la humana.

stats