Vint anys per netejar un segle de contaminació

Flix (Ribera d’Ebre)"Finalment, podrem passar pàgina i posar a zero el comptador ambiental". Així d'alleujat es mostrava l'alcalde de Flix, Francesc Barbero, davant l'anunci de la culminació dels treballs de descontaminació de l'embassament de Flix, al riu Ebre. Aquest dilluns el ministeri de la Transició Ecològica comença la retirada de les palplanxes metàl·liques que durant gairebé vint anys han contingut l'aigua i els llots carregats de metalls pesants, com el mercuri, organoclorats i radionúclids. Han estat dues dècades de vicissituds tècniques i judicials; han calgut més de 160 milions d'euros per tractar al voltant de 700.000 m³ de fangs tòxics i depurar prop de 3.300.000 m³ d'aigua, que suposaven un perill mediambiental no només per a Flix, sinó també per a tot el curs final de l'Ebre fins al Delta i la desembocadura.

Es culmina així un procés que es va iniciar el 2004, però que té les arrels al final del segle passat, quan l'empresa Societat Electroquímica de Flix es va instal·lar al costat de l'Ebre per produir químics com àcid acètic i potassa càustica. L'any 1990 la fàbrica va passar a pertànyer a Erkimia SA, del grup Ercros. Durant més de cent anys, els residus derivats del procés van ser abocats al riu i van quedar retinguts per la presa.

Nivells de radioactivitat "inesperadament alts"

A principis del 2004, un estudi científic del Consell Superior d'Investigacions Científiques i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va alertar de la presència d'uns nivells de radioactivitat "inesperadament alts" provocats per l'acumulació de plom, cesi i radi. L'informe va desencadenar l'alarma social i va marcar l'inici tortuós del projecte de retirada de llots contaminats del fons de l'embassament. Els treballs es van iniciar el 2010, quan es van instal·lar les tanques de palplanxat per aïllar el tram de riu afectat, pas necessari per poder començar el dragatge dels residus contaminants.

Però el 2015, després que el govern espanyol donés per finalitzada la feina adjudicada a l'empresa Fomento de Construcciones y Contratas, va saltar el cas Frontino –en el qual s'investigava l'empresa estatal Acuamed per l'adjudicació fraudulenta d'obres d'empreses adjudicatàries–, que va posar al descobert que per abaratir costos no s'havia retirat tot el material previst. Al fons del riu encara quedaven 80.000 m³ de fangs que eren, justament, els més tòxics. El cas va retardar el procés i els treballs van quedar en via morta durant dos anys i mig.

Ara, un cop acabada la feina, la retirada de les palplanxes –que tanquen un perímetre d'uns 14 km– s'allargarà fins a l'estiu i serà un treball minuciós, acompanyat d'anàlisis d'aigua en diversos trams de l'Ebre per part la Confederació Hidrogràfica, de l'empresa Tragsa, i amb un seguiment continu del nivell de mercuri per part de l'Agència Catalana de l'Aigua. De fet, dijous passat, en una visita tècnica a l'embassament, la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va posar èmfasi en els mecanismes de control que s'han aplicat al llarg d'aquest procés, per evitar que les restes de clor i metalls pesants fossin una amenaça per al medi, per a les persones i per al sistema de regadius. Amb l'aixecament d'aquest circuit de confinament es farà l'última "feina simbòlica i representativa" de tots els treballs, un "desafiament tècnicament molt complex", segons Ribera. Com ha recordat l'alcalde de Flix, Francesc Barbero, culminarà així "l'obra de restauració ambiental més important que s'ha fet a Catalunya, per la singularitat i per la inversió que ha necessitat".