Verd per fora, encara contaminant per dins: així es restaura l'abocador del Garraf

Hectàrees de verd incipient (prats i petits matolls) és tot el que queda a simple vista de l'antic abocador de la vall d'en Joan, al massís del Garraf, que acaba d'enllestir els treballs de clausura iniciats fa quinze anys. El paisatge pot enganyar la vista, però no l'olfacte, que delata que sota aquesta aparença descansen més de 26 milions de tones d'escombraries abocades durant dècades –del 1974 al 2006– procedents de l'àrea metropolitana de Barcelona i que són i seran encara durant anys un focus de contaminació ambiental i subterrània per les filtracions derivades la descomposició dels residus.

Reparar el dany que es va fer al parc natural del Garraf quan es va decidir obrir la instal·lació requerirà dècades. Sota la superfície de 60 hectàrees de verd hi ha punts on s'arriba als 100 metres de gruix de residus enterrats, prou fondària per encabir, per exemple, un edifici com l'Hotel Vela de Barcelona. Tant o més important que la recuperació externa de l'espai és tot el que s'ha de fer sota terra per anar reduint la contaminació i que la restauració sigui real. El primer pas ha sigut el segellament total dels residus, clau per evitar que s'hi filtri més aigua de pluja que, barrejada amb els compostos orgànics de les escombraries, genera els lixiviats que estan contaminant les aigües del subsol. A més, al llarg de tota l'extensió sobresurten una mena de petites xemeneies (n'hi ha 150 en total) que són els pous oberts per extreure aquests lixiviats i capturar el biogàs, que es canalitza per conduccions exteriors fins a una central de tractament a la part baixa del mateix abocador, on es transforma en energia elèctrica que es ven a la xarxa.

"Fem una operació gairebé quirúrgica, perquè de cada pou en regulem el biogàs que n'extraiem i controlem la pressió que es viu a sota", explica el director de serveis de prevenció i gestió de residus de l'AMB, Joan Miquel Trullols. Per pressió es refereix al procés de "combustió interna" de la matèria orgànica enterrada, que assegura que no és perillosa: "Controlem que no hi entri oxigen, perquè sense oxigen no hi ha explosions". El responsable de l'AMB, antiga administració gestora de l'abocador, assegura que no s'ha demostrat que les tremolors de fa uns mesos a la zona, que van alertar els veïns, vinguessin de la instal·lació, segons els primers estudis fets amb l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

El que sí que reconeixen els tècnics és que les filtracions contaminants no desapareixeran d'avui per demà. De fet, espeleòlegs i ecologistes ja van advertir fa uns mesos de la presència de biogàs en coves i cavitats subterrànies de les moltes que poblen la zona. El geòleg Raúl Cano explicava a l'ACN que no es podia accedir en alguns avencs pel baix nivell d'oxigen. Trullols ha explicat que a partir de les actuacions fetes comença tota una fase d'avaluació que s'allargarà en el temps per estudiar si, com esperen, els nivells de contaminació tant pel biogàs com pels lixiviats a les aigües que acaben arribant al mar van a la baixa.

Obrir el pas a la ciutadania

Amb el segellament fet, la zona afrontarà el debat sobre si s'ha d'obrir l'espai a la ciutadania i com. "No caldrà esperar 30 anys perquè la gent en pugui gaudir", ha apuntat Trullols. El vicepresident d'ecologia de l'AMB, Eloi Badia, ha admès que els municipis de Begues (que limita a la part superior de l'indret) i Gavà (a la part inferior) ja tenen algunes idees que s'hauran de discutir i confrontar amb les propostes de grups ecologistes que demanen un ús restringit per preservar els ecosistemes que habiten espècies especialment sensibles, com l'àguila cuabarrada.

L'actuació feta a l'antic abocador metropolità ha costat més de 50 milions d'euros des que va començar el 2001. El gruix, però, s'ha invertit els últims tres anys amb 33 milions aportats per l'Agència de Residus de Catalunya i executats d'urgència. "Mai de la vida s'hauria hagut de posar un abocador aquí", ha lamentat la secretària del departament d'Acció Climàtica del Govern, Anna Barnadas, que ha apuntat que per veure actuacions similars en altres abocadors calen mesures per generar menys residus: "És el que perseguiran les lleis d'envasos i residus en què treballem".

En el mateix sentit, Badia ha apuntat que els efectes nocius que ha deixat com a herència l'abocador del Garraf són una mostra de la importància de separar correctament la matèria orgànica de la resta de deixalles per evitar els efectes de combustió i els lixiviats quan s'hi infiltra l'aigua de la pluja. A més, el principal component del biogàs és el metà, un dels principals responsables de l'escalfament global.