"Mentre el volcà rugia, sentia dolor, però el buit d'ara és pitjor"

BarcelonaLa casa, dues finques de plataners, un petit celler i cinc apartaments turístics que llogava a l'estiu. Cinquanta anys de feina i tota una vida desintegrada sota la lava. Agustín Leal no es treu del cap aquell 19 de setembre d'ara fa un any, un diumenge havent dinat en què tot va canviar a l'illa canària de La Palma amb l'esclat violent del volcà Cumbre Vieja.

Aquella imatge impactant va ser l'inici de vora tres mesos d'erupció. De cop, la vida de milers de veïns transcorria enmig de l'angoixa d'assistir al curs imprevisible dels rius de lava (les colades): "Un dia s'enduia una finca, l'endemà la casa d'un familiar, després la d'un amic i així anava avançant fins que un dia ens va tocar a nosaltres", explica l'Agustín en una conversa telefònica amb l'ARA.

La seva dona, la filla i ell van marxar a correcuita, pocs dies per fer maletes, empaquetar uns quants records i rescatar alguns (pocs) mobles. Van estar vivint quatre mesos a casa d'uns cunyats fins que gràcies a uns estalvis van comprar-se un pis petit on passen els dies a l'espera d'alguna certesa. "No hi ha normes ni lleis ni barems per a un cas així: ens prometen molt, però no sabem com ens compensaran", lamenta.

"Tenia la vida solucionada, tinc 66 anys i treballo des dels 16", segueix relatant l'Agustín. Ell és un dels 310 socis de la cooperativa agrària Covalle, dedicada sobretot al cultiu del plàtan a la localitat de Los Llanos de Aridane, una de les més afectades per l'erupció. Una gran muntanya de lava, que ha transformat per sempre el paisatge, els ho recorda. A sota, s'han desintegrat uns 750 habitatges, dues escoles, camps de futbol, centres de salut i desenes d'hectàrees de plantacions.

"El telèfon fix on trucàveu ja no existeix, la nau ha quedat sota de la muntanya", respon a l'ARA una responsable de Covalle quan aconseguim contactar-hi via mòbil. Els socis de la cooperativa, com l'Agustín, lamenten que un any després no s'hagi aprovat cap llei que permeti intuir on es podrà aixecar la nova nau empaquetadora de plàtans i alvocats i com podran recuperar, si més no parcialment, les 25 hectàrees de plataners que han perdut. "Són un milió i mig de plàtans, el que hi ha sepultat", diu fent un càlcul ràpid el president de Covalle, Juan Vicente Rodríguez.

"El pitjor ho estem passant ara, perquè mentre el volcà rugia, patia, però era com si el cos s'acabés acostumant al dolor, i és ara quan es relaxa que ve el pitjor, perquè queda el buit", descriu Rodríguez, que també és portaveu d'una de les associacions de veïns afectats pel volcà. És ara, afegeix, quan retronen més fort les preguntes: "Què serà de mi? Com em refaré?" Ell encara ha tingut més sort que altres companys que continuen vivint en hotels o en pisos provisionals mentre tot just comencen a materialitzar-se alguns dels habitatges modulars compromesos per als damnificats.

"No pot ser que calgui esperar un any per instal·lar 300 habitatges d'emergència", corrobora l'alcaldessa de Los Llanos de Aridane, Noelia García Leal, que en culpa "el llast de la burocràcia" de l'administració (de tota, subratlla) fins i tot en un moment d'excepcionalitat com el que encara viu l'illa. Fins ara, tot just s’han instal·lat 5 cases de fusta i n'hi ha 120 més de modulars que haurien d’arribar aviat. García destaca que s'ha pogut obrir una carretera de tres quilòmetres en temps "rècord" per connectar la part sud de la colada (on hi ha diversos barris) amb el nord, però reconeix que això és insuficient. Els afectats esperen l'aprovació d'un reial decret que ha de clarificar els usos del sòl i ajudar a planificar les futures zones de reconstrucció. "Esperem que el govern canari l'aprovi abans de final d'any, però és un procés complex", reconeix l'alcaldessa.

70 metres de lava en alguns punts

L'illa encara es troba en un nivell d'emergència 1 que comporta incerteses i dilacions a l'hora d'engegar la maquinària normativa. "Els tècnics desaconsellen construir sobre colades de lava de més de cinc metres de gruix, no només per la temperatura del terreny sinó per la inestabilitat, i aquí hi ha punts en què s'arriba als 70 metres d'alçada de lava", explica García Leal. El que sí que plantegen alguns veïns és reconstruir a les vores de les colades, on el terreny ha quedat gens o poc afectat, però per això cal adaptar la planificació, insisteix l'alcaldessa, que urgeix que s'aprovin lleis que tinguin en compte catàstrofes d'aquesta magnitud: "A diferència del que passa amb inundacions o incendis, amb un volcà perds fins i tot el territori, no tens on reconstruir".

El president de la cooperativa agrícola assumeix que amb el terreny que ha format l'erupció no s'hi pot comptar en termes productius i urgeix a trobar alternatives. "Nosaltres la reconstrucció aquí no la veurem, el que es pot fer és buscar un altre sòl i fer-hi una permuta per als que vulguin reactivar l'activitat, en un lloc sense perill i on es pugui treballar aviat", apunta. Rodríguez recorda que el projecte de reconstrucció que s'ha de presentar a la UE perquè garanteixi les subvencions als agricultors demana un compromís explícit que l'activitat es reprendrà, i d'això en depenen centenars de famílies. "Cal fer més pressió i garantir rendes fins que es puguin reconstruir les finques o indemnitzacions per als que no vulguin continuar produint".

Mentre esperen que arribi "un petit horitzó", l'illa de La Palma mira de tirar endavant. "És dur marxar d'aquí, encara que un intenti plantejar-s'ho", reconeix l'Agustín. El volcà Cumbre Vieja els ha canviat la vida a tots: "Ens equivoquem si plantegem la normalitat en termes del que teníem abans de l'erupció. Serem una altra cosa, amb el nostre caràcter, sí, però diferents per força", rebla l'alcaldessa.