Els veïns, contra l’abocador de Solius: “Contamina i és un frau”

SoliusEl juliol del 2020, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decretar que l’abocador de Solius (Baix Empordà) havia de tancar en el termini màxim d’un mes. La decisió judicial anul·lava així l'autorització ambiental de les activitats d’aquesta planta de tractament de residus, argumentant que contaminava el paratge protegit del massís de Cadiretes, que uneix el sud de la Costa Brava amb les Gavarres. Ara bé, tot i l’ordre de clausura immediata, dos anys després el complex segueix a ple rendiment, ja que la Generalitat de Catalunya i el consorci que gestiona la instal·lació han anat posposant la resolució amb nombroses apel·lacions. Malgrat ser una àrea de preservació mediambiental, doncs, la muntanya d’escombraries, que s’alça sobre l’antiga vall de la conca del riu Ridaura, segueix creixent. La setmana passada, però, el Tribunal Suprem va inadmetre els últims recursos de l’empresa concessionària del dipòsit i, per tant, la sentència del TSJC que donava 30 dies per cessar l’activitat de l’abocador ja és inapel·lable.

Desestimant les cassacions que recorrien el tancament, els tribunals donen, doncs, la raó a la plataforma ciutadana Salvem Solius, que, conjuntament amb l’Associació de Naturalistes de Girona, el 2018 va iniciar els tràmits per denunciar les irregularitats de l’abocador davant la Fiscalia de Girona. “Ja no hi ha possibilitat de discutir l’ordre del TSJC, així que exigim a les administracions que per fi facin efectiu el tancament sense més dilacions”, reivindica l’entitat. Per als activistes de l’associació, l’abocador és una “instal·lació fraudulenta, clandestina, esgotada i il·legal que embruta un parc natural, protegit pel pla d’espais d’interès natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000”. I, per això, a més d’exigir el tancament, com ordena el TSJC, també reclamen el buidatge complet de l’abocador per restaurar l’ecosistema natural previ a l’explotació. Segons Xavier Soy, advocat de Salvem Solius, l’abocador “no disposa de cap estudi, control o empara legal que doni cobertura urbanística a les activitats del complex de deixalles”. 

L’impacte mediambiental de les tones d’escombraries en la fauna i la flora de l’entorn és evident a tots els nivells, però Salvem Solius posa especial èmfasi en la contaminació dels recursos hídrics de la vall. “Fruit del segellament defectuós en el primer vas de la planta, s’han filtrat lixiviats en els aqüífers pròxims al riu Ridaura”, assenyala la plataforma. Ho certifiquen diferents informes de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que, entre el 2007 i el 2014, alerten de la mala qualitat de les aigües del voltant de les naus. L'ACA, tanmateix, també aclareix que des del 2015 ha instal·lat nous punts de control a la zona i no s'ha detectat la superació ni l'incompliment dels nivells de referència fixats.

Salvem Solius, però, a més dels perjudicis ecològics, també denúncia la falta de transparència en el funcionament i gestió de l’abocador. Els orígens de la planta es remunten a la dècada dels 70, quan es van començar a abocar residus en aquesta vall sense cura ni permís. A principis dels 2000, ja amb la situació regularitzada, la Mancomunitat del Ridaura –formada pels municipis Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Llagostera, Calonge i Santa Cristina d’Aro, principals benefactors de la planta– i l’Agència Catalana de Residus de Catalunya van constituir el Consorci del Complex de Tractament de Residus de Solius, que, fins avui, és l’òrgan titular de la gestió de la instal·lació. I aquest consorci encarrega les prestacions d’explotació al grup GBI Serveis SA, presidit per Gustavo Buesa, exsoci de Jordi Pujol Ferrusola. 

Gustavo Buesa, el magnat de les escombraries

Conegut popularment com “el rei de les escombraries”, Buesa gestiona nombrosos abocadors a Catalunya, alguns sota la lupa judicial per possibles pagaments i comissions il·lícites, com el de Cruïlles, que, suposadament, tindria a veure amb un entramat d’empreses opaques per desviar diners públics en el cas Pujol. A més, Buesa forma part del grup d’empresaris que, sense cap responsabilitat criminal, van reconèixer donacions econòmiques a Convergència i Unió: en el seu cas, 550.000 euros entre el 2008 i el 2009. I, unint tots aquests fils, la plataforma Salvem Solius sospita sobre el funcionament de la planta, i explica: "No és públic el nom dels municipis que utilitzen l’abocador, perquè teòricament al principi només havia de donar servei als pobles del Ridaura, però aquí hem vist venir a descarregar camions de tot Catalunya i matrícules provinents d'alguns països de la Unió Europea”. “Quant paguen per venir a buidar les deixalles a Solius? Qui s’embutxaca tots aquests diners?”, es pregunten els activistes de l’entitat. Per la seva banda, GBI Serveis defensa la legalitat de la seva feina i no dona explicacions. 

Les sospites de Salvem Solius es tradueixen en una segona via de denúncia, en aquest cas penal, al jutjat d'instrucció de Girona, paral·lela als processos contenciosos administratius contra les irregularitats urbanístiques i ambientals. Aquest segon procés judicial, que busca aclarir si hi ha hagut delictes de corrupció, encara està en fase d'instrucció, pendent de si s'obre el judici oral, però els advocats de la plataforma donen detalls de l’acusació: “Des del 2012, GBI Serveis treballa a Solius amb un contracte directe caducat”. I asseguren: “Mai s’ha convocat un procés de licitació públic, obert a totes les empreses, per donar cobertura legal a les activitats del dipòsit”. 

La incineradora de Campdorà, possible solució

L’Ajuntament de Llagostera (ERC i CUP-Alternativa), que sota el mandat de Convergència havia atorgat els permisos a l’abocador, es manté al marge de les responsabilitats penals i és partidari del tancament de l’abocador. Això sí, David Parron, regidor de medi ambient del consistori i president del consorci de l'abocador, matisa que “la clausura no pot ser immediata com mana el TSJC sinó ordenada i progressiva”. “Necessitem que l’Agència de Residus de Catalunya, sobre qui recau la competència, ofereixi a tots els pobles de la zona una alternativa viable i duradora per abocar la fracció de resta i orgànica”, demana Parron, que just acaba de renunciar als càrrecs per motius personals. Per a Salvem Solius, aquesta alternativa seria l'abocador de Lloret de Mar. La intenció del departament d'Acció Climàtica, però, no és traspassar les escombraries dels municipis afectats a una planta alternativa, sinó tramitar de nou l’autorització ambiental que va ser anul·lada pel TSJC i, així, poder mantenir l'abocador de Solius actiu. La solució que defensa l’Ajuntament de Llagostera, en canvi, és la futura incineradora de Campdorà, que estarà operativa a partir del 2026: “És el moment d’exigir amb urgència aquesta infraestructura”, conclou Parron.