Vacuna contra els conflictes amb els senglars
Un projecte pilot de la UAB demostra l'efectivitat dels mètodes contraceptius per reduir els exemplars en zones com Collserola
BarcelonaLa població de senglars a Collserola no ha deixat de créixer els últims anys i, tot i que també han crescut les polèmiques batudes, una cosa no ha compensat l'altra: cada dia hi ha més senglars i cada cop creuen més sovint els límits urbans a la recerca d’aigua i menjar. I això es tradueix en augment dels conflictes, siguin denúncies per mossegades, accidents de trànsit, destrosses en zones verdes o ensurts en general –pregunteu-ho a Shakira, que va explicar com dos senglars de Collserola van intentar endur-se-li la bossa–. S'estima que al conjunt del parc viuen uns 1.500 exemplars i que el 2019 se'n van abatre uns 700.
Vist que la caça, a banda de generar rebuig dels que demanen solucions més respectuoses amb el benestar animal, és una mesura insuficient, la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) treballen des del 2016 en un projecte pilot per provar l'eficàcia d'una vacuna contraceptiva en les àrees de quatre municipis: Terrassa, Matadepera i Vacarisses (amb límits amb el Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac) i Sant Cugat del Vallès (amb el Parc de Collserola). I avui han presentat els primers resultats, que n'avalen l'ús com a mètode complementari per controlar la població de senglars en entorns urbans i periurbans.
Els seus responsables apunten, però, que la vacuna "no és la solució definitiva" a la problemàtica, però sí un bon complement –més ètic que les batudes– a altres actuacions com conscienciar la gent que no els alimenti o adaptar papereres i contenidors per dificultar-los l'accés al menjar i limitar l'accés als llocs on hi hagi aigua.
Obtenir els resultats no ha sigut fàcil perquè cal capturar els mateixos animals en més d'una ocasió per poder comprovar els canvis associats a la vacuna. El primer cop se'ls agafa, se'ls adorm i se'ls administra la vacuna Gonocan, que fa que generin anticossos contra la proteïna que allibera gonadotropines, que són les hormones que afavoreixen la funció reproductiva dels mamífers.
El segon cop que se'ls captura, s'analitzen aspectes com l'aparença dels genitals i la glàndula mamària i la determinació de les hormones relacionades amb la reproducció. I els resultats, segons ha exposat Manel López Béjar, director del projecte, són esperançadors, sobretot si la vacuna s'administra en femelles joves. Els exemplars que reben la la injecció tendeixen a moure's menys perquè, al tenir anul·lada la funció reproductiva, tenen menys necessitat de menjar i, per tant, tenen menys necessitat d'endinsar-se cap a la ciutat.
La complicació del seguiment
En total, dels del 2017 s'han vacunat 192 animals dels parcs naturals de Collserola i Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i, d'aquests, s'ha aconseguit fer el seguiment de 56. El rècord el té un senglar que ha sigut capturat fins a vuit ocasions. Però en la majoria de casos, com que es tracta d'animals en llibertat, es fa molt complicat fer-ne un seguiment –el percentatge de senglars recapturats és del 29,2%– i encara més ajustar-lo en el temps per veure els canvis passats uns determinats períodes.
El tractament s'ha pogut avaluar en alguns casos transcorreguts quatre mesos des de la punxada i, en altres, passats tres anys. Els responsables de l'estudi constaten que el tractament és més efectiu quan s'administra en femelles joves, quan fins i tot s'apunta que es podrien mantenir els efectes de manera permanent, mentre que en animals adults potser caldria repetir la punxada passat un temps per garantir els anticossos.
Els debats que envolten a escala mundial la vacunació del covid es reprodueixen a molt més petita escala en el cas dels senglars, en què es busca determinar aspectes com quina durada tenen els efectes del tractament i en quin moment és més efectiu administrar-los. En tot cas, si una cosa ja han demostrat les proves és que els senglars no són un reservori del covid-19 i que les vacunes contraceptives no han demostrat fins ara cap efecte secundari rellevant per als senglars.
Ara el que es vol és comprovar si vacunar els animals abans que arribin a la pubertat comporta una inhibició definitiva de la reproducció. L'any que ve començarà la segona fase del pla per provar la vacuna en una població controlada de senglars d'entre quatre i sis mesos d'edat. Aquesta nova fase compta amb els mateixos col·laboradors que la primera: el National Wildlife Management Centre, dels Estats Units, i l'Animal and Plant Health Agency (APHA), de la Gran Bretanya. I s'hi afegeix un tercer aliat: el Botstiber Institute of Wildlife Fertility Control, que és un grup internacional que treballa per mitigar els conflictes amb els senglars. La Diputació de Barcelona hi continuarà aportant 40.000 euros cada any.