Tres inundacions en cinc anys al Montsià: "Estem pagant la hipoteca de l'urbanisme fet els anys 70 i 80"

BarcelonaEl 2018, el 2021 i ara, el 2023. En cinc anys el Montsià ha patit tres vegades els efectes d'aiguats molt intensos, l'última aquest cap de setmana. Tot i que no s'han de lamentar danys personals i que l'episodi no va ser tan greu com el de fa dos anys, la recurrència d'aquestes inundacions preocupa els veïns i també els experts, que alerten que cada cop són més evidents els problemes d'un litoral exposat als efectes clars del canvi climàtic. El cas d'Alcanar és un bon exemple d'una confluència de factors que acaben derivant en escenes com les de diumenge, de carrers convertits en grans rieres i cases i locals negats d'aigua: "Ens trobem pluges importants de l'interior, a la muntanya, que provoquen ràpides crescudes que baixen a tota velocitat per pendents i troben una costa mal urbanitzada", descriu el director de la línia de canvi climàtic d’Eurecat, Carles Ibáñez. Fruit d'això, continua Ibáñez, en lloc de desaiguar cap al mar, com hauria de ser, aquestes àrees costaneres es troben "constretes, amb desviacions i construccions que tapen les sortides".

La pujada del nivell del mar, l'enfonsament evident de la zona del delta de l'Ebre, sumat a l'impacte de l'urbanisme costaner i l'aparició de cultius intensius en alguns territoris són el còctel ideal per a les incidències quan les pluges torrencials com les de diumenge apareixen. I sembla que aquests episodis van a més. "El que abans passava una vegada cada 10 anys, ara passa un cop cada dos o tres anys", explica el professor del Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC Agustín Sánchez-Arcilla, que afegeix que la destrossa hauria estat més gran les últimes hores si a sobre hi hagués hagut llevantada, ja que hauria empès l'aigua del mar cap al Delta, com va passar el 2021.

Davant d'aquest escenari, subratlla Ibáñez, ja no s'hi val a esperar el proper aiguat o pensar en solucions i obres puntuals per a un problema que "és integral i s'ha d'analitzar i abordar de manera molt més ambiciosa". Segons l'expert, en molts indrets del territori –com a Alcanar– s'està "pagant una hipoteca de les urbanitzacions fetes entre els anys 60 i fins ben entrat els 90", un model constructiu que s'ha de començar a esmenar per evitar que els costos d'afrontar desastres cada cop siguin més alts. "Cal un pla de redisseny de la costa, fet amb l'aportació de tècnics i amb una visió global de quines són les actuacions de cara a futur, però començar-les a fer ja", apressa.

Sánchez-Arcilla apunta que una de les solucions és anar pensant en "minvar la densitat d'edificació" de les urbanitzacions de la zona, moltes de les quals construïdes en dècades passades sobre terrenys en molts casos inundables. També anar pensant en eliminar les edificacions en desús. La desconstrucció, doncs, s'haurà d'encarar, i com que no es pot fer d'un dia per l'altre cal tenir un pla, afegeix Ibáñez. I vetllar perquè les obres públiques no consolidin el vell model de reconstruir el que es destrueix sense tenir en compte tots aquests aspectes. De fet, recorda que ja se sap que caldrà redissenyar passejos marítims, fer-los anar més enrere i retirar infraestructures com la línia de Rodalies del Maresme, que ja té un traçat alternatiu per l'interior. "És cosa de voluntat política", assegura responsable d'Eurecat i director també del Centre en Resiliència Climàtica (CRC).

A Catalunya, com al conjunt de l'Estat, Ibáñez constata que tota aquesta feina de planificació estratègica està per fer, mentre que en altres llocs ja es van començar a fer passos fa temps. "No n'hi ha prou amb dictar una moratòria urbanística", diu en referència al que ha fet el Govern. A França, per exemple, el govern ha creat el Conservatori del Litoral que fa algunes dècades va començar a comprar terrenys costaners per desconstruir a la llarga i restaurar litoral. “Un es pregunta per què es gasten 40 milions per fer un tram d’AVE i no per redissenyar la costa, que és una zona estratègica des del punt de vista econòmic", conclou. Els beneficis serien molt grans, "també a nivell social i, per descomptat, mediambiental", afegeix.

Recuperar l'orografia del terreny

Sánchez-Arcilla, des de la UPC, lidera un projecte conjunt amb la Generalitat i l'Estat que planteja solucions a curt i mitjà termini a la zona. D'entrada, des de fa un any s'han començat a fer petites aportacions de sorra per recuperar les barreres naturals de sediments que el riu aportava abans al territori. De moment es tracta d'algunes desenes de milers de metres cúbics, però a partir del 2025 s'hauria de començar amb les proves pilot per implantar una descàrrega controlada de sediments i sorra des dels embassaments de la zona que ajudi a regenerar periòdicament el terreny per pal·liar l'enfonsament. El professor de la UPC admet que s'ha començat "tard" a lluitar contra els efectes del canvi climàtic a les Terrers de l'Ebre, però assegura que encara "s'hi és a temps".

Mentrestant, el territori continua avaluant els desperfectes de l'últim temporal. Els alcaldes del Montsià s'han reunit aquest matí amb la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el d'Interior, Joan Ignasi Elena, per traslladar-los l'inventari provisional de danys privats i públics i reclamar-los solucions a mitjà i llarg termini. Després de la trobada, Vilagrà ha admès que cal treballar per implantar mesures "estructurals" al territori. "Hem de seguir invertint i estudiant els punts de més risc", ha reconegut la consellera. "És evident que el canvi climàtic és una realitat absolutament palpable a la zona, però també que tenim una estratègia per mitigar-lo amb inversions concretes que cal executar tan ràpid com sigui possible per evitar aquests riscos que s’han viscut", ha afegit.

Una quinzena d'actuacions des del 2018

Fonts de l'ACA expliquen que des del 2018 s'han fet prop d'una seixantena d'actuacions de manteniment i conservació de lleres a les Terres de l'Ebre, com ara retirada de vegetació i redistribució de sediments, així com altres treballs per garantir la circulació de l'aigua en cas de pluges torrencials. Aquestes tasques han suposat, segons l'Agència, una inversió total d'uns 734.000 euros, i una quinzena s'han fet a la comarca del Montsià (sis a Alcanar, tres a Ulldecona, tres a Masdenverge i una a Sant Carles de la Ràpita, Amposta, Mas de Barberans i Santa Bàrbara). Quan l'actuació s'ha de desenvolupar en terrenys urbans, la competència és directament de l'ajuntament. Malgrat tot, l'ACA assegura que ha donat ajudes econòmiques als municipis que ho han demanat per poder-les dur a terme.

Arran dels aiguats de fa dos anys, també es va actuar per reparar els danys del temporal. Es van fer diversos contractes d'urgència (per un valor total de prop de 177.000 euros) per retirar la vegetació que va arrossegar l'aigua i els sediments, es van reparar talussos i marges malmesos als barrancs del Solito, dels Penjats, de la Granja, del Codonyol, del Llop, de Sant Jaume, dels Castellans-Forques i a la séquia de les Foies, als termes municipals de Sant Carles de la Ràpita, Alcanar i Ulldecona, entre d'altres. Vilagrà ha explicat avui que els consistoris afectats per l'episodi d'aquest cap de setmana continuen avaluant els danys a la zona, però ja han passat una primera valoració de les actuacions més necessàries.

Per la seva banda, el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha posat en relleu el treball dels efectius d'emergència a la zona, així com el sistema d'alertes directes a la població via telèfon mòbil, que es va activar per exemple per recomanar el confinament dels veïns d'Alcanar. "És un sistema que funciona", ha assegurat.