Tota l'Àrea Metropolitana de Barcelona supera la contaminació de l'aire que aconsella la UE

BarcelonaEl 100% dels ciutadans de l'àrea metropolitana de Barcelona estan sotmesos a uns nivells de contaminació de l'aire superiors als que recomana la Unió Europea. Malgrat els esforços fets en els últims anys, tots els veïns de la capital catalana i dels municipis pròxims respiren un aire que no compleix amb l'objectiu europeu de qualitat fixat per al 2030. Així ho estableix un estudi elaborat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que mostra com, tot i que la qualitat de l'aire sí que compleix amb els límits legals actuals, continua lluny dels valors més estrictes recomanats per Europa.

Amb vint anys de retard, el passat mes d'abril els estats membres de la UE i el Parlament Europeu van arribar a un acord per endurir els límits a la contaminació de l’aire rebaixant els nivells màxims permesos de partícules que són perjudicials per a la salut, els ecosistemes i la biodiversitat. Aquell pacte preveia canvis en la directiva per imposar uns topalls més estrictes al diòxid de nitrogen (NO₂) i a les partícules PM10 –tots dos passaven dels 40 µg/m³ als 20 µg/m³–, i també a les partícules fines PM2,5. En aquest cas el llindar passava dels 25 µg/m³ als 10 µg/m³.

Ara, l'informe de l'AMB evidencia que a finals de 2022 la immensa majoria de la població de l'àrea metropolitana respirava aire de pitjor qualitat que el demandat per la UE. En concret, l'estudi constata que el 100% de la població metropolitana estava exposada aleshores a nivells més alts de partícules fines PM2,5. D'aquests, un 93,7% també supera els llindars de PM10 i un 88,6% els de NO₂.

En el cas de les partícules fines PM2,5, tot l'aire de l'Àrea Metropolitana se situa per sobre dels 10 µg/m³. Fins i tot un pulmó verd com Collserola. En la majoria de les zones, la franja es mou per sobre dels 15 µg/m³. Pel que fa als llindars de PM10, només una petita part de Collserola i els municipis més al sud-oest de l'Àrea Metropolitana –com ara Cervelló, Torrelles o Sant Climent– està complint ja amb els estàndards europeus per a 2030, mentre que la resta es mouen entre els 25 i els 35 µg/m³. El mateix passa amb el diòxid de nitrogen, tot i que en aquest cas se n'escapa una part més gran de l'entorn de Collserola i dels municipis del sud-oest metropolità.

Tanmateix, s'ha fet feina i l'Àrea Metropolitana sí que ha aconseguit situar-se per sota del límit legal actual. Segons dades de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, l'any 2023 només un 2% de la població de l'Àrea Metropolitana superava els límits anuals dels 40 µg/m³ de NO₂. Uns anys abans era el 95%.

Un problema generalitzat

En conversa amb l'ARA, el conseller delegat de l’Àrea d’Acció Climàtica de l’AMB, Guille López, subratlla que un cop feta la diagnosi, ara les institucions tenen sis anys per "impulsar les mesures necessàries per complir amb les exigències de la UE". Una feina que, apunta, implica fer evolucionar la zona de baixes emissions (ZBE) a través d'un nou Pla Metropolità de Mobilitat Urbana que aposti per reduir les emissions, allunyant les fonts d'emissions d'allà on hi ha més densitat de població i afavorint la mobilitat activa i el transport públic.

El professor d'investigació de l'Institut de Diagnosi Ambiental del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Xavier Querol celebra en declaracions a l’ARA que la UE hagi endurit els topalls. Subratlla, però, que per a l'Àrea Metropolitana ara serà "molt més difícil reduir els valors que abans". Sosté que aleshores hi havia tanta contaminació que era més fàcil trobar maneres per reduir-la. "Ara es necessiten estratègies més complexes", avisa.

A l'espera de les mesures concretes, López subratlla que aquest primer informe ja permet observar que el problema és general de la zona. "Si fins ara teníem la percepció que la contaminació era un problema localitzat a Barcelona, el nou diagnòstic és que és un problema que s'estén per tota l'Àrea Metropolitana", argumenta. Els pròxims passos que farà l'AMB són un diagnòstic detallat d'on estan les fonts emissores d'aquesta contaminació –sigui una autopista, una carretera o una indústria– i un altre informe amb l'impacte de la mala qualitat de l’aire en la salut. Sobre aquest punt, un informe de l'Agència de Salut Públic de Barcelona constatava el 2023 que, només a la capital catalana, el compliment de la directiva europea per a 2030 podria evitar 400 morts anuals.