Condemna europea per l'excés de contaminació durant anys a Barcelona i Madrid
El tribunal considera que a Espanya s'han superat els límits de pol·lució de manera "sistemàtica" i han faltat "mesures adequades"
Brussel·les / BarcelonaRevés definitiu de les institucions europees a Barcelona, la seva corona metropolitana i la ciutat de Madrid per l'excés de contaminació a l'aire durant anys i la manca de "mesures adequades" per posar-hi remei. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha condemnat aquest dijous Espanya per haver superat el màxim anual permès de diòxid de nitrogen (NO2) —un contaminant lligat al trànsit— de manera continuada des del 2010 fins al 2018. Els territoris incomplidors són la capital catalana però també l'àrea del Baix Llobregat i el Vallès (tant l'Occidental com l'Oriental) i Madrid. "Espanya no ha vetllat perquè no se superés de manera sistemàtica i continuada el valor límit anual fixat de NO2", conclou Luxemburg.
Tot i que la sentència no preveu cap sanció econòmica, Espanya pot acabar afrontant una multa milionària si segueixen els incompliments a partir d'ara i la Comissió Europea decideix recórrer a aquesta via per fer-li complir el que diu la legislació comunitària. La denúncia al TJUE parteix del 2019, quan Brussel·les va considerar que s'havia arribat a una situació "crítica" i, després de diversos avisos sobre la mala qualitat de l'aire, opta per dur el cas als tribunals, que li han acabat donant la raó. "No cal que la Comissió Europea aporti proves addicionals sobre les superacions dels límits de contaminació", diu el tribunal europeu aquest dijous.
Així, el tribunal dona per bo l'estudi de Brussel·les que posa de manifest que les zones afectades s'han mantingut per sobre del topall anual de 40 micrograms de NO2 per metre cúbic (μg/m³) de manera "regular". Barcelona i Madrid van superar aquest llindar entre un 30% i un 65% entre el 2010 i el 2018, mentre que les dues comarques del Vallès i el Baix Llobregat van fer-ho entre un 8% i un 38% entre el 2010 i el 2017. A més, la capital espanyola va registrar desenes de pics de contaminació de més de 200 μg/m³ per hora, una xifra que per llei només es pot superar divuit vegades en un any.
El TJUE tomba la majoria d'al·legacions que havia presentat Espanya i li retreu, per exemple, que digui que l'afectació era "una part reduïda del territori" quan en realitat és una àrea on viuen quatre milions de persones en el cas de Catalunya i més de tres milions a Madrid. "Ignorar aquest fet voldria dir fer cas omís dels objectius perseguits per la directiva: protegir la salut dels ciutadans i el medi ambient", argumenta el tribunal.
La comunitat científica considera que la sentència confirma que calen més mesures i més dràstiques. "La Unió Europea està revisant els límits de contaminació per abaixar-los més; per tant, no tenim gaire temps per perdre", apunta a l'ARA l'expert de l'ISGlobal Mark Nieuwenhuijsen, que afegeix que el que ara es ven com un èxit a Barcelona perquè no s'arriba als topalls pot ser només "un miratge passatger". Per a Nieuwenhuijsen, no només les zones de baixes emissions, sinó també obres com les superilles i espais pacificats, han d'anar a més, així com apunta que cal accelerar la renovació del parc automobilístic perquè sigui menys emissor. "En un rànquing recent que vam fer a ISGlobal, Madrid apareixia com la ciutat europea amb més contaminació per NO2 i Barcelona era la sisena", alerta, i recorda que múltiples estudis han acreditat els perills per a la salut, especialment per als infants, que pot suposar l'excés de contaminació.
Tot i que el ministeri de Transició Ecològica ha insistit que la condemna "no és sobre el govern espanyol sinó sobre els ajuntaments", la sentència critica la falta d'un pla a escala estatal per rebaixar els nivells de pol·lució. A banda, esclar, retreu l'efecte "limitat" que demostren mesures preses per ajuntaments com la zona de baixes emissions a Barcelona i a Madrid Central.
Barcelona veu "avalades" les superilles i la ZBE
La sentència condemnatòria no ha agafat ningú per sorpresa, però tant el govern espanyol com la Generalitat i el mateix Ajuntament de Barcelona s'han aferrat al fet, després d'anys d'incompliments, les mesures preses sobretot a partir del 2019 han canviat a millor el rumb de la contaminació atmosfèrica. Si l'any 2010 hi havia 17 estacions de mesurament catalanes que van superar els límits de NO2, el 2019 eren dues i aquest any la Generalitat dona per fet que només una estació sobrepassarà els límits, concretament una que està molt exposada al trànsit a Barcelona ciutat. En canvi, al Vallès i el Baix Llobregat, les emissions de NO2 derivades del trànsit quedaran per sota del que marca la llei comunitària, aventuren fonts del departament d'Acció Climàtica. L'Ajuntament de Barcelona insisteix que les emissions de diòxid de nitrogen han caigut un 31% i que si tot va bé aquest any es tancaran per sota dels topalls exigits per la UE (ara la mitjana són 38 micrograms per metre cúbic quan el topall són 40) però la dada definitiva dependrà del que hagi passat al desembre.
La millora, sigui com sigui, s'atribueix a l'impacte de la zona de baixes emissions (ZBE) a l'àmbit de Barcelona que no existia en el període que ha analitzat el tribunal europeu. La tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, considera que la sentència avala les polítiques que està fent la ciutat per reduir la contaminació, com les superilles o l'enllaç del tramvia, i que, en canvi, apel·la al govern espanyol i a les comunitats autònomes perquè "facin molt més" del que fan. "La sentència confirma que a Barcelona estem fent el que hem de fer, però que hem d'anar més de pressa", ha dit Sanz traient pit de la gestió dels comuns, i ha aprofitat l'ocasió per enviar un dard a rivals polítics com l'exalcalde Xavier Trias o el mateix PSC, que han advocat per aturar les superilles: "Demostra que aturar o endarrerir no poden ser opcions". També ha marcat distàncies amb l'altra gran ciutat al focus d'Europa: "Barcelona no és Madrid", ha dit per defensar les mesures més atrevides que està fent el govern de Colau.
De fet, l'expansió de les zones de baixes emissions per a tots els grans municipis de més de 50.000 habitants a Espanya és la gran carta que segurament jugarà el govern espanyol per convèncer la Comissió Europea (CE) que el rumb per abaixar la pol·lució ara sí que és el correcte. El ministeri per a la Transició Ecològica ha avançat que en el pròxim consell de ministres s'aprovarà el reial decret per regular les zones de baixes emissions i que els municipis tenen fins a finals d'any per enllestir les seves propostes per crear aquestes àrees netes a dins de les trames urbanes. A Catalunya, la Cimera per la Qualitat de l'Aire que es va fer al març va acabar amb l'acord perquè les ciutats de més de 50.000 habitants tinguin definides les zones de baixes emissions el 2023 i el 2025 ho hagin fet tots els municipis de més de 20.000 persones.
Aquest dijous el TJUE també ha dictat que un ciutadà europeu no pot rebre una indemnització de l'estat en què resideix perquè a la zona on viu s'incompleixen les directives comunitàries sobre la qualitat de l'aire i se superin els límits de NO2 permesos. El cas concret es tractava d'un habitant de París que va reclamar a l'administració francesa que li pagués 21 milions d'euros en considerar que la contaminació de l'aire li havia provocat un deteriorament del seu estat de salut des del 2003. Cal recordar que el 2019 el TJUE ja va condemnar la capital francesa per registrar índexs de pol·lució de NO2 massa elevats.