Teulades, antics abocadors i mitgeres d'autopistes: un mapa alternatiu per posar plaques solars

BarcelonaL'endarreriment de Catalunya en matèria d'energies renovables (només un 14% del consum energètic prové de fonts verdes) és un diagnòstic que no admet discussió entre administració, empreses i societat civil. Ara bé, des que fa més d'un any es va reactivar la tramitació de desenes de projectes afloren discrepàncies sobre com cal fer aquest desplegament compatible amb totes les activitats i el valor paisatgístic i ecològic de molts indrets del país. On han d'anar i quins espais han d'ocupar les instal·lacions de renovables?

Les teulades de zones densament poblades, els terrenys degradats d'antics abocadors, les mitgeres de les autopistes i altres espais prop d'infraestructures, així com antigues zones mineres i les cobertes dels hivernacles haurien de ser les zones prioritàries per projectar-hi plaques solars. Ho recull un estudi de l'Observatori de la Sostenibilitat, que ha calculat que a Catalunya hi ha més de 33.800 hectàrees de terreny degradat o antropitzat que serien suficients per cobrir una bona part de les necessitats energètiques abans de mirar cap a altres tipus de sòl rústic o amb valor paisatgístic i ecològic per instal·lar-hi hectàrees de plaques a terra. Aquestes hectàrees, segons l'estudi, permetrien una potència instal·lada per garantir el consum dels vuit milions d'habitants del país.

"El que volem és que es treballi amb més planificació i s'identifiquin molt millor els llocs amb menys impacte", ha apuntat un dels autors i membre de l'Observatori, Fernando Prieto. Ha criticat que la situació actual propicia "l'alarma" per les conseqüències ambientals o socials dels projectes i que això, a la pràctica, comporta que la transició energètica avanci més lentament. "L'alarma derivarà en judicialització i això pot acabar en catàstrofe si no s'aconsegueix obtenir l'energia necessària d'aquestes fonts", ha afegit.

L'objectiu més ambiciós que planteja el treball de l'Observatori té a veure amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques en teulades i cobertes tant d'edificis com de polígons industrials, aparcaments i equipaments de tota mena concentrats en àmbits urbans. Consideren que es podria arribar a un milió de teulades solars (unes 25.000 hectàrees) que servirien per produir 22.000 GWh a l'any. De fet, el 75% de les hectàrees potencials per acollir plaques solars que identifica el treball vindrien per aquesta via, que mira cap amunt i no cap a terra.

A banda, proposen explorar terrenys d'antigues mineries i abocadors ("com el de Solius, que s'acaba de clausurar", ha apuntat Prieto) per desplegar aquestes instal·lacions solars que ara s'estan projectant en altres indrets del país. Les infraestructures són un altre dels objectius que el treball proposa explorar: tant els terrenys que envolten les autopistes com els pròximes a les vies del trens i les superfícies d'aigua, com pantans i canals de reg, també es tenen en compte per completar el mapa alternatiu al desplegament actual.

"Volem trencar el discurs que diu que és impossible fer energia en espais antropitzats", ha apuntat el portaveu de GEPEC, Xavi Giménez, durant la roda de premsa de presentació de l'estudi, organitzada per la Xarxa d'Entitats Catalanes per a una Transició Energètica Justa. "Des del 2017 que tenim una llei de canvi climàtic que diu que s'han de promoure les renovables en zones degradades, però s'està incomplint", opina Joan Vázquez, d'Ecologistes en Acció.

Un "catàleg" d'espais prioritaris

"Volem que l'administració faci una anàlisi detallada sobre on es pot posar fotovoltaica i minieòlica i que fins que no es cobreixin aquests espais no es donin autoritzacions per a projectes en terrenys de bosc o conreables", ha demanat la portaveu de la xarxa d'entitats, Montserrat Coberó. "Ens cal un catàleg d'espais degradats per aturar grans operacions com la d'Alcarràs, en una zona agrícola i de regadiu", ha conclòs Vázquez.

Una guia que recentment ha publicat la Generalitat amb els criteris ambientals per a la implantació de plaques fotovoltaiques al territori recull justament el compromís de la llei perquè les instal·lacions "es desenvolupin, sempre que sigui possible, aprofitant espais ja alterats per l'activitat humana i minimitzar l'ocupació innecessària del territori". Fonts del Govern, de fet, han apuntat a l'ARA que la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (una mena de full de ruta) recull una ocupació màxima del 2,5% de tot el territori sumant les instal·lacions fotovoltaiques i eòliques que es faran els pròxims anys, però sense comptar tot el que s'instal·li sobre cobertes.

Perquè aquests números siguin possibles, a més de fomentar l'autoconsum amb plaques damunt les teulades dels edificis també caldrà l'aportació dels 1.000 MW d'eòlica marina projectats a Roses. El famós projecte Tramuntana, per tant, cobriria la meitat de les necessitats d'aquestes instal·lacions offshore.