¿Tarragona, Palma o Marsella?: Barcelona es prepara per rebre aigua en vaixell

BarcelonaCatalunya ha entrat oficialment en emergència per la sequera i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va assegurar dijous que l'aposta del Govern per fer front a aquesta crisi, i les que poden arribar en un futur, és potenciar les dessalinitzadores i millorar les estacions potabilitzadores, així com impulsar un ús racional per part dels municipis. Ara bé, si la falta de pluges no es reverteix, el Govern també es plantejaria la possibilitat d'abastir Barcelona d'altres territoris; un extrem que fa mesos que està damunt la taula. Fonts governamentals reconeixen que no es pot descartar l'opció de portar aigua amb vaixells des de Tarragona –tal com va admetre el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, en una entrevista a l'ARA–, però també de Palma o Marsella, com es va fer l'any 2008. Ara bé, matisen que de moment no està decidit l'origen d'aquesta aigua i que seria una solució molt puntual que, a més, no aportaria grans quantitats d'aigua.

Aquesta és una possibilitat que ja s'ha contemplat en altres ocasions i que, si calgués, segons va anticipar Mascort, comptaria amb l'aval de la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera. "La predisposició de la ministra és màxima i segur que trobarem la fórmula: si és necessari portar aigua a Barcelona, en portarem", va afirmar dijous, durant la roda de premsa de declaració de la fase d'emergència. De fet, dilluns que ve, Mascort i Ribera es reuniran a Barcelona per abordar i debatre diferents propostes per respondre l'excepcional sequera que assola Catalunya.

Entre els possibles temes que s'hi abordaran a la trobada hi ha la “col·laboració” de l'Estat per portar aigua a Barcelona si s'aguditza la situació. Segons Mascort, tant ell com la ministra del ram coincidirien que "si cal portar l'aigua no és tan rellevant d'on ve sinó el fet que si cal aigua, l'aigua vindrà". Fonts governamentals subratllen que, l'octubre passat, Ribera es va oferir a pagar el transport d'aigua en vaixell en cas que fos necessari.

Amb tot, les mateixes fonts neguen que Catalunya ja "estigui buscant aigua" o que hi hagi ja un calendari que marqui a partir de quin moment és necessari activar aquest recurs. L'executiu, insisteixen, vol dirigir els esforços a aconseguir obres de caràcter permanent, com les infraestructures per regenerar aigua. "Els vaixells amb aigua és una de les accions menys prioritàries; ens calen infraestructures permanents, obres de per vida. [Rebre aigua en vaixell] Seria temporal i a quantitats petites", ha corroborat el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Samuel Reyes, en declaracions a Catalunya Ràdio.

Les mateixes fonts coneixedores dels plans de l'executiu sí que admeten, però, que estudien un ventall de fórmules possibles per obtenir aigua i que no se'n descarta cap de moment, com ara transportar-la a Barcelona des de Tarragona o Marsella, o des de Palma. És una opció molt cara, que segons l'administració no aportarà un gran volum d'aigua, però, tot i això, l'executiu fa mesos que hi treballa per tenir-ho a punt. El Port de Barcelona fa obres per poder rebre embarcacions carregades d'aigua en cas que calgués.

Des del ministeri de Transició Ecològica es limiten a dir que dilluns hi haurà una trobada i que s'avaluaran totes les propostes que traslladi la Generalitat. Un punt de l'ordre del dia clar serà la transferència de fons per ampliar la dessalinitzadora de la Tordera, que s’estima que costarà uns 220 milions d’euros. El govern espanyol es va comprometre a finançar-la després d'incloure-la entre les inversions estratègiques del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), però encara no ha concretat com o quan ho farà.

Consum d'aigua limitat

La Generalitat ha declarat la declaració d'emergència per sequera a 202 municipis que depenen del sistema Ter-Llobregat, la xarxa més potent del país i que dona servei a sis milions d'habitants de les comarques de Barcelona i una part de les de Girona. Les agòniques reserves d'aigua als embassaments, que estan en mínims històrics, han empès el Govern a limitar els topalls i l'ús de les dotacions d'aigua en diferents àmbits: es redueix a 200 litres per dia i habitant per a tots els usos (s'hi inclou des del consum domèstic fins al d'equipaments públics o activitats econòmiques); es veta l'ús d'aigua potable per a la neteja d'espais públics i la possibilitat d'omplir piscines, i es restringeix dràsticament l'aigua per al reg, especialment a l'agricultura i la ramaderia.

Feia dies que la conselleria d'Acció Climàtica feia equilibris amb les dècimes de les reserves per intentar ajornar al màxim una entrada en emergència que era inevitable. Dijous, les reserves de la xarxa hídrica més important és el sistema Ter-Llobregat van baixar al 15,8% de la seva capacitat i, per tant, va quedar per sota del llindar que estableix el pla governamental per desplegar mesures especials, fixat en el 16%.