El sorprenent vídeo d'una llúdriga sortint del mar (i no d'un riu) al cap de Creus
Ja se sabia que un grup vivia a l'Empordà, però mai s'havien captat imatges com aquestes al Mediterrani
This browser does not support the video element.
BarcelonaPer primera vegada una càmera ha captat una llúdriga, una espècie d'aigua dolça, sortint del mar Mediterrani. Ha sigut en una de les platges de la zona del cap de Creus i el vídeo confirma el que ja se sabia: des del 2016 es té constància que almenys una desena d’individus d’aquesta espècie viuen en zones litorals de l’Empordà. Fins ara, però, mai no se'ls havia pogut enregistrar entrant o sortint del mar. Aquest avenç s'inscriu en el projecte de caracterització de les llúdrigues amb costums litorals a l'Alt Empordà que estan duent a terme el departament d’Acció Climàtica i la Fundació Barcelona Zoo, amb el suport de Damm.
L'animal que ha captat la càmera és un mascle adult, segons ha informat l'Ajuntament de Barcelona en un comunicat. I formaria part d’aquests primers grups familiars de llúdrigues que ja se sap que viuen la major part del temps al mar. Per continuar aprofundint el coneixement d’aquests grups de llúdrigues que fan vida al mar, durant aquest any s’ampliaran els mètodes de seguiment de l’espècie. Es preveu fer servir tècniques de seguiment amb recorreguts a peu i en embarcacions, recopilar els rastres dels animals i instal·lar càmeres en punts estratègics. L'objectiu és poder determinar quants grups familiars viuen a la zona, què mengen i quins costums tenen.
Els últims anys en bona part de les conques fluvials catalanes ja hi ha hagut una recuperació evident de llúdrigues després que desapareguessin durant la segona meitat del segle XX. Al Besòs, per exemple, s'hi prepara un pla de renaturalització amb l'objectiu, a grans trets, de passar del "simple verd" a crear un espai més complex que afavoreixi no només la supervivència de les espècies que ja poblen el riu, sinó el creixement de poblacions més estables d'amfibis, ocells o mamífers. S'espera que hi creixi, per exemple, la població de llúdrigues. Albirar-ne alguna encara ara és com trobar una agulla en un paller i es treballa amb l'objectiu que passi de ser ocasional a assentar-se i reproduir-se a la zona. L’any 2002 es va aprovar el Pla de Conservació de la Llúdriga a Catalunya, a través del qual es van poder aplicar mesures de protecció i actuacions de foment de la seva població en els ecosistemes fluvials i aquàtics.