Un setembre amb més pluja del normal? L'esperança per als embassaments

BarcelonaDesprés de les pluges de la primavera i d’inicis d’estiu els embassaments de les conques internes catalanes es van enfilar fins al 37% de la seva capacitat, un valor força superior al que tenien exactament un any enrere. Un estiu força càlid, amb pluges molt restringides a les comarques pirinenques i un elevat consum d’aigua, ha fet que les reserves d’aigua hagin tornat a baixar de manera progressiva, fins a arribar ara al 30,87% (fa un any estaven al 23,5%). La situació és especialment dramàtica en comarques com el Priorat, on el sector agrícola pateix els efectes d’una sequera molt persistent que ha fet que els embassaments ja es trobin a l’1% de la seva capacitat, i que ha obligat els municipis a fer talls d’aigua per intentar allargar la vida de la poca aigua disponible. 

La vista està posada ara en el mes de setembre, que climàticament és un dels mesos més plujosos de l’any en bona part del país. Els precedents dels últims anys no conviden a la il·lusió: el setembre del 2023 va ser plujós a les Terres de l'Ebre, però molt sec a la resta del país, amb entre un 30% i un 70% menys de precipitació del que tocaria a tota la meitat nord; i el del 2022 només va ser plujós al nord-est i al Tarragonès, amb precipitacions molt escasses a la resta del territori. Ara, però, la situació es podria revertir, o com a mínim això indiquen els principals models meteorològics estacionals. Si fem cas de la previsió del model americà, veiem com preveu un setembre molt plujós a tota la façana marítima de la Mediterrània occidental, amb acumulacions de precipitació superiors a la mitjana en indrets com Catalunya, el País Valencià o la costa algeriana.

El model europeu (ECMWF), que també fa previsions per períodes setmanals, preveu una primera setmana de setembre normal o una mica més plujosa del que tocaria a casa nostra i una segona setmana força més plujosa del normal, coincidint geogràficament amb el model americà en les zones amb més anomalia positiva de precipitació (és a dir, on plourà més del normal). 

Què són els models estacionals?

Per entendre la fiabilitat d’aquesta previsió cal, però, conèixer una mica el funcionament dels models estacionals. Aquests models són aquells que ens donen una idea de la precipitació o la temperatura que podem trobar a setmanes o mesos vista, i que poden arribar a dir-nos si la tardor o l'hivern vinents tindran un comportament més o menys càlid o plujós. Normalment, els pronòstics meteorològics tenen una fiabilitat extremadament elevada a dos o tres dies vista, ja que es basen en unes condicions inicials que són properes en el temps i, per tant, no poden tenir grans canvis. Si mirem més enllà, però, la fiabilitat va disminuint perquè entre el moment en què el model fa el pronòstic i el moment a pronosticar hi ha molt temps i, per tant, hi ha moltes variables a tenir en compte que poden alterar completament la situació. Així doncs, tot i que aquests models ens indiquin un setembre plujós, cal ser prudents i veure com s’acaba desenvolupant tot plegat. 

Com han evolucionat els embassaments?

A principis d’aquest any, el pantà de Sau, termòmetre de l’estat dels embassaments, estava a poc més del 5% de la seva capacitat, el valor més baix de la seva història. Gràcies a les pluges de la primavera i als ruixats estivals que s’han registrat els últims dies, aquesta situació inèdita s’ha revertit i ara l’embassament està al 25,4% de la seva capacitat. Tot i continuar sent una xifra baixa, és superior al total que acumulava ara fa un any, que era un 23,6%.

Un altre pantà que també ha augmentat la reserva és el de Susqueda. El 2023 tenia un 28% de capacitat d’aigua, i aquest agost ja en registra més d’un 41%. És el mateix cas que l’embassament de la Baells, a Cercs, que enguany acumula un 11,1% més d’aigua que l’estiu passat. De manera creixent, però amb menys mesura, la presa de Darnius Boadella també disposa de més aigua, amb un 21,6%, a diferència del 20,9% de capacitat que tenia l’any passat.

El cas dels embassaments de la zona del Priorat i el Baix Camp no és tan positiu. Els pantans de Riudecanyes i Siurana són les dues excepcions d’aquesta tendència creixent d’acumulació d’aigua, ja que tots dos anoten percentatges inferiors d’aigua respecte a la temporada passada. L'any passat Riudecanyes estava a poc més del 5% de la seva capacitat, i aquest any la xifra ha disminuït encara més, fins a l’1,8%. El pantà de Siurana es troba en la mateixa situació: del 5,8% de què disposava l’any passat, ara només n’acumula un 1,5%.