"Serà aquest estiu o el vinent, però és molt probable que hi hagi incendis greus a Catalunya"

TarragonaEls Bombers han hagut d’apagar aquest dimarts, en ple hivern, dos incendis: un a la Selva del Camp (Baix Camp) i un altre al Perelló (Baix Ebre). Se’ls pot considerar els primers incendis importants de l’any, però no de la temporada. I és que els experts avisen que les temporades d’incendis, directament, ja no s’acaben. Fa pocs dies, el cap de l’Àrea del Grup de Reforç d’Actuacions Forestals dels Bombers, Marc Castellnou, advertia en declaracions a Catalunya Ràdio del risc d’incendis que provoca la sequera i deia que "encara no hem acabat la temporada d’incendis del 2021". "Portem els últims cinc anys amb temperatures molt altes i els boscos estan més estressats", deia Castellnou.

I en aquest context Catalunya té cada cop més números de patir un incendi greu. De fet, els experts creuen que som afortunats per no haver-lo patit ja. Les condicions extremes que afavoreixen els incendis són cada cop més freqüents i es combinen entre elles creant l’escenari perfecte per al desastre. "Serà aquest estiu o el vinent, però és molt probable que hi hagi incendis greus a Catalunya", avisa Lluís Brotons, doctor en ciències biològiques i investigador del CREAF, el centre de recerca públic dedicat a l’ecologia terrestre, l’anàlisi territorial i el canvi global.

El fet que a Catalunya encara no hàgim patit incendis greus fa més difícil veure la fotografia sencera, però Brotons, que ha seguit de prop altres incendis d’arreu del món, és contundent: "Si no plou d'una vegada, el que passarà aquest estiu serà pitjor que el que ha passat fins ara. És estrany que no hagi passat ja", diu. I el juny és tradicionalment un mes sec. "Tenim dos mesos i a curt termini no sembla que hi hagi grans canvis. Dependrà tot del que passi a l’abril i al maig", adverteix. En el cas de Catalunya, a més, amb cada cop més vegetació per culpa de l’abandonament dels boscos, la situació és "encara més tensa".

El canvi climàtic està provocant fenòmens extrems: una llarga sequera, temperatures molt altes i un fort vent. La combinació d’aquestes condicions i la freqüència amb què es produeixen és un còctel que, segons Brotons, "no té solució". "Ara tenim combinacions que no hem tingut mai. És el que va passar a Austràlia i a Califòrnia", diu. "Alguns experts diuen que gestionant millor els boscos es pot solucionar, però jo no ho crec. Tu pots establir eines per solucionar els problemes que coneixies, però és difícil establir-les pels que no coneixes", diu. I torna a avisar: "El que ve, és nou".

Segons aquest expert, el que cal és "una reflexió molt més gran de com conviure amb una nova realitat". I posa un exemple: "Tothom té assimilat que la pluja és bona però que si plou massa pot ser perillós. Ens cal integrar també el foc com un procés natural". Brotons proposa "cremar boscos de manera controlada, intentant no afectar valors privats ni valors ambientals alts". Apunta fins i tot que, en algunes zones estratègiques, si s’hi produeix un incendi pot ser millor deixar que cremi. "És clau per treure vegetació", diu. "Cal crear les condicions perquè els incendis no causin problemes d’emergència", conclou.

Els avisos ja fa temps que se senten, i els dos focs d’aquest dimarts en són l’exemple més recent. El més important va ser el de la Selva del Camp, que es va poder estabilitzar i només va cremar 12 hectàrees gràcies al fet que estava en una zona amb camps conreats. L’incendi es va provocar per una crema de restes vegetals mal apagada que el vent va revifar de matinada. El foc no es va poder estabilitzar fins al migdia.