La sequera i el fred porten més ocells que mai al Delta de l'Ebre
Malgrat la xifra rècord d'aquest hivern, les espècies més lligades als arrossars estan en declivi
BarcelonaLa fotografia pot enganyar: mai abans s'havien comptat tants ocells d'hàbitats aquàtics al Delta de l'Ebre passant-hi els mesos d'hivern. El recompte que es fa cada any al Parc Natural ha detectat més de 317.400 aus i 96 espècies diferents, una situació excepcional que s'explica per un seguit de circumstàncies puntuals. Què ha passat aquest any perquè més aus que mai hagin triat aquest racó de Catalunya per hivernar? D'una banda, hi ha les temperatures molt baixes al centre i nord d'Europa, amb glaçades que han forçat migracions en alguns indrets, explica l'autor del cens, Toni Curcó. De l'altra, la sequera peninsular ha fet que el Parc Natural de Doñana, que s'alimenta molt més de l'aigua de pluja, no tingui l'atractiu d'altres hiverns per a algunes espècies.
Malgrat una xifra global bona, Curcó avisa que el rècord és "circumstancial" i llança un avís prudent: "El canvi climàtic és un fet, i igual que sabem que hi haurà menys neu al Pirineu per molt que aquest any hagi nevat força, també aquest màxim històric d'aus s'ha de posar en context". Deu anys, en canvi, ja és una bona mesura de temps per poder veure amb perspectiva com evoluciona el Delta de l'Ebre com a 'hotel' hivernal dels ocells. La conclusió és que mentre el Delta de l'Ebre segueix sent una destinació estrella per als flamencs (amb un rècord absolut aquest any de més de 21.100 individus) o l'ànec blanc, altres espècies més lligades als arrossars estan en clara reculada.
És el cas del martinet blanc o de la fredeluga, ocells a qui els agrada viure a tocar dels camps d'arròs inundats en aquesta època i que han vist com des de fa una dècada molts agricultors assequen els cultius per combatre la plaga del cargol poma. El 2011 es va obligar a eixugar els camps per frenar el cargol poma, que provocava molta mortalitat dels cultius d'arròs, segons Curcó. I tot i que ara la situació ha canviat i ja hi ha d'altres tractaments per fer-hi front, encara són molts els agricultors que opten per assecar els terrenys: "La xifra és força variable, però aquest any, per exemple, els ha estat favorable a aquesta família d'aus perquè el 57% dels camps s'han mantingut inundats, una xifra més alta de l'habitual", explica l'autor del cens del Parc Natural.
Les imatges per satèl·lit que els permeten calcular els camps inundats han marcat un màxim que no es veia des del 2016 i això pot explicar que algunes famílies d'aus molt amants dels aiguamolls (com la dels limícoles, a la qual pertany el bec d'alena, o la mateixa fredeluga) hagin crescut globalment un 13% al recompte. Ara bé, els anys d'arrossars eixuts han impactat de ple en les poblacions més dependents dels arrossars com la mateixa fredeluga Vanellus vanellus, que ha reculat un 50% –fins als 7.200 ocells– en deu anys o la daurada grossa, Pluvialis apricaria –amb poc més de 1.700 individus censats.
La mateixa deriva a la baixa ha tingut el martinet blanc, amb un 64% menys de població respecte al 2011, o l'esplugabous o el bernat pescaire, tots pertanyents a la família d'ocells ardeids, que ha perdut de mitjana la meitat dels individus en aquest període.
La colònia de flamencs creix
En canvi, dins del mateix grup d'ardeids, mentre alguns pateixen, d'altres viuen moments històrics. És el cas del flamenc, potser una de les espècies més emblemàtiques del Delta de l'Ebre. De flamencs n'hi ha tot l'any i a més a més els darrers anys el programa de reproducció ha funcionat molt bé, remarca el tècnic del Parc Natural. De fet, el 2020 van néixer més de 3.200 polls de flamenc, la xifra més alta des que la colònia es va establir al Delta el 1992.
La família dels ànecs, la més nombrosa en xifres absolutes, amb 180.000 individus, també és de les que presenta un balanç més positiu l'última dècada. En particular, la població de l'ànec collverd s'ha disparat un 80% en aquest període. "És una espècie reproductora resident tot l'any, però, a més a més a l'hivern en rebem milers d'exemplars que venen d'altres indrets", explica Curcó.
Els efectes de la crisi climàtica
L'impacte de la crisi climàtica al Delta de l'Ebre, la principal zona humida de Catalunya i una de les més importants de la Mediterrània occidental, ja es detecta en espècies com les aus i més enllà. La pèrdua de superfície fruit de la regressió del litoral i de la falta de sediments que arrossega el riu ha fet minvar de manera alarmant la població de gavina corsa, segons va recollir recentment el Tercer Atles dels ocells nidificants a Catalunya. A més, la gavina afronta en aquest indret l'amenaça que suposa l'entrada de depredadors terrestres. L'atles, un projecte impulsat per l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) i publicat per l'editorial Cossetània, també alertava del declivi del martinet blanc des del 2006 fruit de l'estratègia per acabar amb el cargol poma.