El retard en les renovables condemna Catalunya a dependre en un 80% de projectes de l'Aragó

BarcelonaCatalunya ha passat de la paràlisi total a un avenç lent i insuficient en la tramitació d'instal·lacions d'energies renovables en l'últim any. Tot i els projectes eòlics i sobretot solars reactivats després que s'aprovés el nou decret del Govern (el 24/2021), entitats i patronals del sector avisen que "el col·lapse administratiu" persisteix a la Generalitat i que, si no es reverteix, Catalunya està condemnada a fer-se fer la transició energètica des de fora, concretament i sobretot des de l'Aragó, on avancen a més bon ritme grans projectes tramitats via ministeri.

Avui hi ha peticions en marxa per evacuar energia a subestacions elèctriques catalanes per una potència de més de 9.000 MW, però només el 14% correspon a projectes eòlics sobre els quals la Generalitat té l'última paraula. Un 80% de les sol·licituds pendents són de grans instal·lacions que s'ubicaran a l'Aragó però que demanen al govern espanyol l'evacuació energètica (via línies de molt alta tensió) cap a Catalunya. Segons el president d'Eoliccat, Víctor Cusí, aquest factor, unit al fet que petits projectes s'agrupin per poder tramitar-se a Madrid i anar més ràpid, fa cada cop més plausible un escenari 2030 en què el 94% de l'energia renovable que es consumeixi al país s'importi de fora del territori.

"La situació encara es pot revertir. Com? Tramitant projectes aquí, ocupant aquesta capacitat amb propostes més factibles", ha subratllat Cusí, que ha lamentat que el Govern té moltes peticions "a la sala d'espera" que s'haurien d'accelerar. "Els 1.412 MW de projectes de més de 5 MW que han passat a informació pública fins avui són només una petita part dels que han estat aturats per la inacció administrativa", lamenten en un comunicat conjunt les entitats que formen part de l'Observatori de les Energies Renovables de Catalunya.

Cusí ha recalcat que en el cas de l'eòlica no s'ha aprovat cap projecte partint del nou decret, i això fa descartar que es pugui iniciar la construcció de nous parcs "a curt termini". A l'horitzó, ha afegit, hi ha cinc parcs eòlics que s'arrosseguen "de fa 10 anys", que quan s'enllesteixin aportaran 128,5 MW, però tot i les bones notícies que representen, el ritme és "insuficient" per arribar als objectius que s'ha proposat la mateixa Generalitat per al 2030. En tot l'any passat, conclou, no es va incorporar ni un sol MW nou eòlic a Catalunya.

El departament d'Acció Climàtica subratlla que aquest 2022 s'ha iniciat la tramitació de 918 MW en projectes (incloent alguns parcs eòlics com el de Burgans o alguns a la Conca de Barberà que estan en exposició pública) i s'han donat autoritzacions definitives a 44 MW (entre elles les del parc fotovoltaic més gran fins ara aprovat a Catalunya amb 14MW). Aquesta activitat administrativa, destaquen fonts del Govern, arriba després de molt de temps de paràlisi i asseguren que a més perquè s'han reforçat les plantilles. Tot i admetre que les xifres de MW aprovats encara no són prou altes, apunta que entre el 10 de maig i avui s'han autoritzat 10 projectes.

Segons els càlculs del mateix Govern, recollits al pla Proencat 2050, cada any fins aquesta data s'haurien d'implantar 757 MW fotovoltaics, 440 MW d'eòlics i 87 MW d'autoconsum fotovoltaic, però la realitat de l'any passat va ser aquesta: sumades totes les fonts renovables, l'augment de capacitat instal·lada al país va ser de 88,74 MW. Amb aquest ritme, el 94% de l'energia renovable que caldrà el 2030 haurà de venir de fora, cosa que fa encara més crítica una dependència energètica que avui (amb les fonts tradicionals i no verdes) ja és del 84%, vaticina l'Observatori.

Per a Cusí, el secret són més recursos per tramitar projectes i també simplificar alguns passos com ara les autoritzacions ambientals, que són els que triguen més. Ha recordat que el ministeri va donar poder a les comunitats autònomes per accelerar alguns processos però que la Generalitat només ha obert aquesta via per als projectes més petits (de menys de 5 MW) quan podria ampliar-ho a d'altres i ajudar a desfer el tap actual.

Pel que fa a les instal·lacions fotovoltaiques, el sector sí que reconeix "una tendència a la millora" amb 11 parcs nous autoritzats per començar les obres. "Però encara són massa pocs per recuperar el temps perdut", subratlla Daniel Pérez, representant de la Unió Espanyola Fotovoltaica a Catalunya (Unefcat).

L'autoconsum, la millor notícia

De tot el balanç del 2021, segurament la bona notícia més rotunda és l'augment de l'autoconsum. Les 12.776 noves instal·lacions solars fotovoltaiques d'autoconsum, amb una potència de més de 87 MW, són un 72% més que les que es van instal·lar el 2020. "I el 2022 serà encara millor", aventura Pérez. Tot i així, de nou, el camp per córrer és gran: avui aquestes instal·lacions cobreixen el 0,6% de la demanda elèctrica, quan el seu potencial pot arribar al 8%, segons ha previst la Unió Europea.

La realitat del consum energètic al país l'any passat va ser de clara remuntada després d'un 2020 fortament marcat per la pandèmia del coronavirus. La demanda elèctrica va créixer un 1,4%, fins als 44,66 TWh, tot i situar-se encara lluny del pic del 2019, en què va arribar a 47 TWh. Les nuclears, essencials per satisfer aquesta demanda, van cobrir més del 52% del total, una aportació set cops superior a la de les instal·lacions hidràuliques, quasi nou cops més del que van aportar parcs eòlics i 62 vegades més del que va sortir d'horts fotovoltaics.