Rere el rastre del llop de l’Albera

Serra de l'Albera¿És un exemplar que està de pas o s’ha establert a la zona? És la pregunta que ara intenten respondre els Agents Rurals, dues setmanes després de confirmar que un llop havia travessat el paratge natural de l’Albera, a l’Alt Empordà, a tocar de la frontera amb França. Un dels treballadors del parc va trobar una cabra morta i Gabriel Lampreave, coordinador del seguiment del llop del cos d'Agents Rurals, va indicar que havia estat a conseqüència d’una queixalada d’aquest animal; cosa que va confirmar quan una càmera de fototrampeig el va captar. Ara comença una extensa feina, que s’allargarà gairebé un any, per intentar esbrinar si el llop ha trobat una zona on viure o bé ha marxat cap a un altre indret.

Per aconseguir la resposta, els Agents Rurals apliquen bàsicament dos mètodes: col·locar càmeres de fototrampeig i sortir a buscar el rastre de l'animal. La principal aliada de Lampreave per a aquesta segona tasca és la gossa Taca, que forma part del grup caní dels Agents Rurals. L’han ensinistrat perquè busqui excrements de llop i d’os i, quan en troba avisa el seu amo amb lladrucs. A més, el seu olfacte és molt més fiable que els ulls humans. “Jo conec les característiques de les femtes de llop, però podria confondre’m. Fa quinze dies, al Moianès, la Taca va marcar un excrement que jo hauria dit que era de guilla. Però el laboratori va confirmar que era de llop”, posa com a exemple l’especialista. 

Lampreave tria una zona a recórrer i, juntament amb la gossa, volten pel bosc amb els ulls –i el nas– ben oberts per si troben excrements, pèls o restes d’alguna presa. “El rastreig és molt cansat per als gossos: els arriben milers d’olors i han de discriminar la que busquen de les altres”, diu Lampreave. Abans de començar, l'agent rural posa a la gossa un collaret amb uns esquellerincs que tenen una triple funció: marcar que comença l’hora de treballar, saber on és la Taca en tot moment malgrat no veure-la i espantar la fauna salvatge amb el soroll dels picarols. Un cop troba un excrement de llop, Lampreave premia la Taca jugant amb ella amb la pilota: “Es torna boja, li agrada molt”, destaca.

Comprovacions al bosc i al laboratori

L’altra tècnica per intentar confirmar si l'exemplar de llop localitzat s’ha establert a l’Albera són les càmeres de fototrampeig. Lampreave i el seu equip busquen els arbres on és millor col·locar-les: “Analitzem el terreny i mirem els camins o corriols que permetin al llop anar d’un lloc a l’altre gastant la mínima energia possible”. Les solen deixar durant dos o tres mesos, i hi van setmanalment per descarregar les imatges captades. “Funcionen amb un sensor de moviment i es disparen quan passa algun animal”, indica el cap dels Agents Rurals a l’Alt Empordà, Xavier Rodríguez, que prefereix no donar detalls del nombre de càmeres instal·lades: s’han trobat amb robatoris d’aparells i no volen cridar el mal temps.

Per determinar si el llop s’ha quedat a viure a l’Albera o no, caldran imatges i també farà falta passar pel laboratori: cada excrement o pèl recollit s’analitza per mirar si coincideix genèticament amb els altres rastres que han trobat. “Els llops solen abraçar territoris molt amplis, que fan quilòmetres, per això ens coordinem també amb França. Si aquest exemplar es queda per aquí, és possible que visqui a banda i banda de la frontera”, afegeix l’especialista. 

Actualment hi ha quatre llops establerts a Catalunya (al Moianès, l'Alta Ribagorça, el Ripollès i el Port del Comte), tots procedents de França. Fins ara es tracta de mascles, i només es va trobar, fa anys, al Cadí, l’excrement d’una femella. Si aconsegueixen una femta del nou exemplar de l’Alt Empordà podran saber, entre altres característiques, el seu sexe.  

Poc perill per als humans

En el cas que el llop es quedi a viure a la serra de l’Albera, caldrà aplicar algunes mesures de prevenció, especialment pensant en els tres ramaders que pasturen el seu bestiar per aquest indret. “Hauran de canviar el maneig dels animals, instal·lar tanques protectores i tenir gossos mastins”, assenyala el tècnic en flora i fauna del departament d’Acció Climàtica, Nico Espinós. A més, afegeix que la conselleria està treballant per actualitzar les tarifes de compensació per als afectats per l’atac d’un llop (ara, per exemple, es paguen 55 euros per una cabra de més de set anys morta pel llop, i 100 euros si té menys de set anys) i també volen reduir el termini d’entre cinc i set mesos que els ramaders triguen a cobrar. 

Tot i això, Lampreave i Rodríguez deixen clar que, encara que el llop s'estableixi en aquesta zona, no hi ha perill ni per als veïns ni per als visitants: “No hi ha cap dada ni cap incident registrat d’un llop que s’hagi topat amb un humà. Són animals molt tímids i que fugen de seguida perquè tenen molta por de l’home”.