Refugis climàtics a demanda, la solució inèdita per fer front a la calor a Ponent

Les Borges BlanquesLa plana de Lleida assolirà aquesta setmana les temperatures més altes de l’any, amb valors màxims que ja freguen els 40 graus. Si bé aquesta àrea de Catalunya està acostumada sempre a la calor durant l’estiu, mai ho ha fet amb la intensitat i assiduïtat dels darrers anys, que ofereix indicadors propis dels climes tropicals (sobretot pel que fa a les temperatures mínimes). Possiblement per aquest darrer motiu s’acaba de crear a les Garrigues la primera Xarxa Comarcal de Refugis Climàtics, un organisme inèdit en territori rural. Fins ara, aquest tipus de xarxes solien ser pròpies de les zones urbanes, sobretot entre els barris de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Al món rural, fins i tot a Lleida ciutat, els ajuntaments solien fins ara espavilar-se a la seva manera a l’hora d’aixoplugar els seus veïns més vulnerables davant calors extremes. Piscines municipals, parcs, casals i, fins i tot, places emporxades servien per oferir-se, de forma oficiosa, com a llocs de descans. Però ara el consell comarcal de les Garrigues ha estat la primera administració lleidatana que ha fet un pas endavant per institucionalitzar la figura del refugi climàtic i convertir-lo en un servei públic i gairebé mancomunat.

L’oficina comarcal de Transició Energètica ha integrat 21 municipis de la comarca per difondre fins a 27 equipaments destinats col·lectivament com a refugis. La sala República d’Arbeca, la biblioteca de les Borges Blanques, la sala polivalent de Bellaguarda, el centre cívic de Vinaixa, l’escola de la Granadella, el local social de la Floresta, el sindicat de Tarrés i la llar del productor de Castelldans són alguns d’aquests nous refugis que ja es poden utilitzar actualment per protegir-se de la calor, tot i que estan pendents d’obres de rehabilitació per oficialitzar-se. Això sí: l’ús de tots aquests refugis serà a demanda. És a dir, s’obriran només quan hi hagi usuaris que ho reclamin, un requisit que permet flexibilitzar els recursos humans dels ajuntaments, sobretot durant les vacances d’estiu.

Reformes

A través de diverses línies d’ajudes de la Generalitat per a la redacció i execució de projectes d’estalvi energètic, els ajuntaments aniran a partir d’ara convertint els seus espais en refugis oficials que, d’acord amb els principis de la Xarxa Comarcal, hauran de complir amb uns requisits: una temperatura màxima de 26 graus i una humitat d’entre el 40 % i el 60 %, hauran de disposar de servei d’aigua, un espai de descans (i, opcionalment, d’esbarjo), hauran de consumir el mínim d’energia i reduir al màxim les emissions de carboni. “Hem intentat adequar tots aquests condicionants a la realitat comarcal per tal de fer-los viables”, reconeix la tècnica comarcal Helena Sánchez.

Sánchez explica que probablement l’any vinent es publicaran materials impresos per difondre entre la població la ubicació dels primers refugis ja reconeguts oficialment. Un cop vagin complint els requisits esmentats, el consell comarcal validarà la seva integració i difusió per tal que la població conegui les seves característiques i la distància on es troben. La proposta d’obrir refugis està oberta a particulars i empresaris que també vulguin oferir els seus espais (bars, hotels, restaurants) per mitigar els efectes de les altes temperatures sobre la salut de les persones que no tenen mitjans per fer-ho.

Tots els refugis estaran òbviament sotmesos a uns protocols en coordinació amb els serveis d’emergència per atendre qualsevol eventualitat en la salut humana. I és que es preveu que les conseqüències de la calor sobre les persones seran cada cop més freqüents en el futur.