Rècord absolut d’arbres secs: la sequera condemna 66.500 hectàrees de bosc català

BarcelonaEls boscos catalans agonitzen. Durant el 2023, els arbres i la flora de 66.482 hectàrees forestals han perdut les fulles, s’han assecat o han mort arran de la sequera. Es tracta d’un rècord absolut des que es tenen registres, ara fa 12 anys, i a força distància de l’anterior rècord (40.000 hectàrees). De fet, la xifra duplica la del 2022, quan es van veure afectades 33.000 hectàrees. L’espècie que més preocupa és el pi roig, que en les pròximes dècades podria disminuir la seva presència a Catalunya. 

Les comarques amb més bosc afectat són la Selva, l’Empordà (Alt i Baix), el Gironès i Osona. Segons el Govern, en un 60% dels casos els boscos assecats ja ho estaven l’any passat i enguany o han empitjorat o presenten una nova afectació. En el cas del Baix Empordà, però, la majoria de les hectàrees afectades (prop de 10.000) són noves, i juntament amb la Selva, són les zones on hi ha més superfície de bosc assecat.

“Les pluges de les darreres setmanes han donat un respir als boscos, si bé estan en una situació complexa, perquè arrosseguen la sequera dels darrers tres anys, que els ha deixat una ferida. Molts han hagut de sacrificar les fulles, les arrels, les tiges… i això fa que tinguem els boscos més vulnerables que mai”, ha explicat Anna Sanitjas, directora general de Boscos i Gestió del Medi. 

Mitjançant les dades del Deboscat, un projecte de seguiment de l’estat dels boscos catalans, impulsat pel departament d’Acció Climàtica i coordinat pel CREAF, és possible observar com entre el 2013 i el 2018 la superfície de bosc afectada per la sequera es va mantenir al voltant de les 30.000 hectàrees. Però des del 2020, quan es va registrar un mínim d’afectació, l’extensió de boscos que s’han assecat no ha parat de créixer fins a la xifra actual.

Adeu al pi roig?

Davant un episodi de sequera, el comportament dels arbres és diferent segons l’espècie. Mireia Banqué, investigadora del CREAF, apunta que “els planifolis com els roures, les alzines sureres i els faigs tenen capacitat de rebrotar; per tant, bona part d’aquestes espècies es podran recuperar”. En canvi, exemplars d’altres espècies de coníferes, com els pins i els avets, “han mort, com és el cas del pi roig en algunes zones d’Osona i el Moianès”.

Banqué apunta que caldrà acostumar-se a la desaparició del pi roig. “Van néixer en unes condicions climàtiques diferents de les actuals, i ara ja no estan bé aquí [a Catalunya]. Això és el que fa que es comencin a veure episodis de mortalitat, perquè les condicions ja no són aptes; no està dins el seu rang d’hàbitat confortable”, detalla. De fet, Catalunya és el límit sud de la distribució d’aquesta espècie. “A Andalusia, per exemple, no n’hi ha”, apunta l’experta. Un cas diferent és el del pi blanc o el d'arbres planifolis com els roures, les alzines sureres i els freixos, que “aguanten molt millor perquè són espècies mediterrànies”, apunta Banqué. Tot i això, adverteix que portem tres anys seguits d'estrès hídric crònic. "Ha plogut molt poc i bona part d'aquestes espècies, malgrat tenir la capacitat de rebrotar perquè estan acostumades a patir sequeres estivals, han arribat al seu límit. Estem veient casos en què es debiliten i alguns patògens i fongs aprofiten aquesta major vulnerabilitat per atacar els arbres, fent que en alguns casos acabin morint".

El paisatge canviarà

Des de la Diputació de Barcelona adverteixen que ens hem de preparar per veure un "canvi de paisatge". Jordi Fàbrega, responsable de l'àrea de prevenció d'incendis d'aquesta institució, assegura que en els pròxims anys "s'anirà produint una substitució d'unes espècies per unes altres". En la mateixa línia, Jaume Minguell, cap de l'Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari de la Diputació de Barcelona, apunta que “estem vivint un canvi en les condicions climàtiques, i tenim uns boscos que van néixer fa 50, 60 o 70 anys amb unes condicions climàtiques diferents a les actuals".

Assegura que la natura "s'adaptarà a aquestes condicions, amb nosaltres o sense nosaltres, però ho farà.” Ara bé, el que cal, diu, és fer gestió forestal per adaptar-nos a aquest canvi i que sigui "el més favorable per a nosaltres. D'una banda, que no ens provoqui grans incendis que ens impactin en la ciutadania o en les infraestructures. I, d’altra banda, que no afecti greument la biodiversitat". Sobre la mort dels arbres, apunta que és "la punta de l'iceberg" de quelcom "molt més gran, que és l'adaptació dels boscos a la realitat climàtica”.

El triple d’hectàrees assecades que cremades

Segons dades del Deboscat, si sumem les hectàrees de bosc cremades en els últims 10 anys a casa nostra, el total només arriba a unes 22.000 hectàrees, lluny de les 66.482 afectades per sequera. També queden lluny les 36.000 hectàrees cremades durant els grans incendis del 1994. Per això, des del CREAF i el departament d’Acció Climàtica alerten que és important preocupar-se per si els boscos es cremen, però també hauríem de patir perquè es moren de set i de calor. Alhora, una superfície més gran de boscos estressats per la sequera, amb més arbres susceptibles de patir plagues i amb més arbres morts, suposa "molt de combustible acumulat" per a l’estiu, segons Sanitjas, que alerta que "els grans incendis poden ser de nou una realitat al país" els pròxims mesos.

Gestió forestal per salvar els boscos

Per prevenir aquests incendis, una de les principals solucions és la gestió forestal, que consisteix en netejar el sotabosc, però també pot radicar en tallar arbres. "Tenim molts boscos amb massa arbres, que estan competint uns amb els altres per l'aigua, i el que cal és treure alguns d'aquests arbres perquè els que quedin puguin sobreviure", afirma Sanitjas. Hi coincideix Jordi Fàbrega, que insisteix en què no ens hem de "conformar" amb la idea que els boscos canviaran i no hi podem fer res. Fàbrega posa l'accent en què cal mitigar aquesta transformació que nosaltres mateixos hem provocat. "Tallar un arbre no és un crim; vol dir fer que sobrevisquin els boscos i el patrimoni natural".

En línia amb aquesta premissa, el departament d'Acció Climàtica ha publicat aquest mes de maig una nova convocatòria d'ajuts, dotada de més de 5 milions d'euros, per ajudar els propietaris dels boscos a retirar arbrat mort, millorar el sotabosc o arranjar camins. Sanitjas ha recordat que Catalunya és un país amb un 65% de superfície forestal, i que d'aquesta, el 75% és de propietat privada. "Per tant, ens trobem amb uns boscos en què la propietat ha d’assumir una despesa extra davant la sequera", ha puntualitzat.

Fàbrega també destaca els esforços de la Diputació de Barcelona incentivar la gestió forestal. Per exemple, cada any concedeixen a 20 associacions de propietaris forestals de la demarcació un total de més de 3 milions d’euros perquè treguin arbres del bosc i hi obrin espais de pastura que, en cas d'incendi, permeten frenar l'avanç del foc.