La recollida selectiva de residus s'encalla a l'àrea de Barcelona i no passa del 38%

BarcelonaUn cop superada la paràlisi per la pandèmia, moltes activitats (la restauració, el turisme) van recuperar-se parcialment l'any passat i, amb elles, també el volum de residus. La metròpoli de Barcelona va generar més d'1,5 milions de tones d'escombraries i només un 38% van acabar al contenidor correcte, obrint la porta a la reutilització i el reciclatge dels materials. La xifra de recollida selectiva no només no va millorar respecte a un any abans (38,4%), sinó que va retrocedir unes dècimes i va seguir força lluny del que eren els objectius europeus per al 2020: arribar a un 50% de residus recollits separadament.

A la llista dels municipis que sí que compleixen amb els objectius hi ha només vuit noms: Begues, Castellbisbal, Pallejà, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Torrelles de Llobregat i Tiana. En alguns casos, es tracta de localitats que han optat per canviar el sistema de recollida i avançar cap a models més individualitzats, com el porta a porta, que estan "donant resultats", segons ha destacat el vicepresident d'Ecologia de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Eloi Badia. Malgrat tot, ha admès, la millora individual d'alguns encara resulta "massa lenta" a nivell col·lectiu.

Si es mira per materials, hi ha diferències notòries pel que fa al grau de compliment de la recollida selectiva. En el cantó positiu hi ha el vidre, amb una taxa de recollida del 61% i l'única que satisfà en aquests moments el mandat de la UE. En canvi, el paper i cartró que es recull separadament és només el 44% i encara més baixes, del 39% en tots dos casos, són les taxes de recollida tant dels envasos de plàstic, brics i llaunes (el contenidor groc) com dels residus orgànics. Posant la lupa només sobre la ciutat de Barcelona, es troba per sobre d'aquesta mitjana metropolitana en tots els contenidors excepte en la ràtio d'envasos de plàstic recuperats, que no arriben ni a ser un terç de tots els que es consumeixen a la ciutat (30%).

Dels resultats de l'AMB en depèn en bona part el salt endavant que ha de fer Catalunya per complir amb el mandat europeu en matèria de residus. El 2020 (última dada disponible) la recollida selectiva a tot el país va ser del 46%, a quatre punts del mandat de la UE. La proposta de llei del Govern, de fet, planteja canvis com que les grans ciutats implantin el 2025 com a tard la taxa justa de residus que premiï els que més i millor reciclin. A més a més, el futur text proposa nous impostos per reduir els plàstics d'un sol ús i afavorir la reutilització i fixa objectius de reciclatge fins i tot per sobre de la directiva europea, com ara arribar al 60% el 2025.

Fer canvis en els sistemes de recollida de residus, ha vaticinat Badia, també serà una necessitat econòmica per als municipis, als quals està previst que se'ls encareixin les taxes per cada tona d'escombraries que acaba a l'abocador o a la incineradora. Segons l'AMB, les ciutats que més material recuperin per al reciclatge poden arribar a pagar fins a tres vegades menys que els que separen pitjor. Avui la taxa metropolitana de tractament i disposició de residus, de fet, oscil·la entre els 50 i els 107 euros per llar i any en funció de la generació de residus i l'índex de reciclatge.

L'any passat, el 27% dels residus metropolitans van acabar incinerats (el que s'anomena valorització energètica) després de ser descartat cap aprofitament material. Aquest procés, segons l'ens metropolità, va generar uns 214.500 MWh d'electricitat. Una altra quarta part de les escombraries (el 26%) van acabar a l'abocador després d'un tractament previ a les plantes de residus (ecoparcs) on es va descartar qualsevol altre aprofitament.