Per què a Catalunya s'estanca el reciclatge?

BarcelonaEl resultat de la recollida selectiva a Catalunya sembla instal·lat en un etern dia de la marmota els últims anys. Les dades esgarrapen millores, però massa lleus per accelerar el canvi que demanen les normatives europees. Les bones notícies que arriben d'algunes comarques, com la Conca de Barberà, que ha impulsat 20 punts la taxa i ja supera el 80%, no són suficients per impulsar les dades encara massa baixes arreu del país, on la mitjana se situa en un 46,6%. "És l'hora d'estendre els nous sistemes amb urgència a les grans ciutats", apressa el president de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire. De fet, sense un salt endavant de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –amb la taxa estancada al 38% i 3,3 milions d'habitants– o del Vallès Occidental –amb un 44%– difícilment es podrà assolir el 60% de recollida selectiva que el Govern s'ha proposat per al 2025 i que recollirà a la futura llei que prepara.

Peraire, però, assegura que hi ha "bones perspectives" i que els grans municipis, si no han engegat ja els nous sistemes de recollida, estan treballant per fer-ho, de manera que els resultats "arribaran" d'aquí pocs anys. L'èxit de les comarques que millors ràtios de reciclatge obtenen (vegeu taula) s'explica per la implantació de sistemes de recollida com el porta a porta dels diferents materials (orgànica, paper o plàstic) o la substitució dels contenidors per uns d'intel·ligents tancats i bosses amb identificació de l'usuari que permeten saber quins barris o quins veïns fan millor la separació i estudiar incentius (com rebaixes fiscals) per premiar les bones pràctiques.

El que queda clar amb els resultats de l'any passat és que el sistema tradicional de contenidors no aconsegueix esgarrapar millores substancials. En el global de Catalunya, més de la meitat dels quatre milions de tones de residus de l'any passat van acabar barrejats en un contenidor gris. Hi ha comarques, com la Cerdanya, on la separació no arriba ni al 30%, segons les dades de l'ARC. Si es mira per fraccions, només una tercera part de l'orgànica (la més important en quilos generats) acaba al contenidor marró, mentre que el plàstic recuperat és el 26% del total. Més bons resultats hi ha, en canvi, als contenidors de paper i cartró (blau) i al de vidre (verd), que recuperen un 54% i un 66% del material, respectivament. En canvi, el tèxtil, que és una fracció que s'haurà de recollir obligatòriament a tots els municipis amb contenidors específics el 2024, segueix a nivells gairebé testimonials: només el 8% de la roba i el calçat que es llencen es va recollir separadament l'any passat.

Una de les assignatures pendents és reduir les tones de residus que es generen: avui són 519 quilos per habitant i any, per sobre dels 510 del 2020 (un any marcat per la pandèmia) i per sota dels 527 quilos del 2019. La prevenció és un dels objectius que es proposa la futura llei del Govern, segons l'avantprojecte avançat per l'ARA, amb mesures com nous impostos als envasos d'un sol ús i a les càpsules de cafè i la prohibició del sobreenvasat de productes frescos. El text estarà al setembre en exposició pública i el Govern té previst aprovar-lo la primavera de l'any que ve perquè comenci el tràmit parlamentari, explica Peraire. "El que cal és un repartiment de responsabilitats, no tota ha de recaure en els ciutadans, també les empreses han de responsabilitzar-se dels productes que llancen al mercat", afegeix.

Els Next Generation com a impuls

Mentre el nou marc legal no arriba, sí que ho fan els fons europeus Next Generation, que ja es comencen a destinar als municipis perquè implantin millores en la recollida, explica el director de l'Agència de Residus de Catalunya. Fa poques setmanes va obrir-se una convocatòria de subvencions de 22 milions d'euros i a l'octubre se n'oferiran deu milions més.

Les inversions també s'orientaran cap a les plantes de triatge i gestió i tractament dels residus, que s'han de posar al dia i, en algun cas, se n'hauran de construir de noves, aventura Peraire. Per fer el salt en l'orgànica (avui amb un 33% de recollida selectiva) caldran noves instal·lacions amb més capacitat per transformar tot aquest material en compost que es pugui aprofitar. En total, assegura, l'ARC preveu invertir 316 milions en instal·lacions fins al 2030. La capacitat de gestió és crucial també per reduir el percentatge de residus que avui acaben als abocadors (un 34%) i que la UE vol que no sobrepassin el 10% del total el 2035.