Qui recicla i qui no a Catalunya: la recollida selectiva continua estancada

BarcelonaEl 2022, els catalans vam generar 3,8 milions de tones de residus. Però, de tota aquesta muntanya, només es van recollir selectivament 1,7 milions de tones. Així, la brossa separada en origen, a les cases o als comerços, se situa en el 45%. És una xifra lleugerament millor que la dada de l'any anterior (es van separar un 0,3% més de residus) però, tot i això, queda molt per sota dels objectius europeus, que es marcaven arribar a un 50% de brossa separada el 2020 i arribar al 2025 amb un 55%.

Així doncs, Catalunya ja acumula tres anys de retard. El director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, ha admès que encara hi ha "molts deures a fer", però ha avançat que és partidari de fomentar la recollida selectiva donant incentius als municipis que en facin i no pas imposant sancions als incomplidors. De fet, ara mateix el Govern no té capacitat sancionadora i tampoc és clar que la nova llei de residus ho pugui fer. Tot i això, el director de l'ARC ha explicat que no li consta cap sanció europea a l'Estat, però ha reconegut que no li semblaria malament, perquè això obligaria Espanya "a posar-se les piles".

Entre tots els municipis, allà on hi ha més feina per fer és a les grans ciutats, que suspenen estrepitosament. Els 23 municipis catalans que tenen més de 50.000 habitants tenen una taxa del 37,9%. A més, la xifra està estancada i només ha millorat en 3,5 punts en els darrers cinc anys. A l'altre plat de la balança hi ha els municipis més petits: la taxa de la recollida selectiva del conjunt dels 924 municipis amb menys de 50.000 habitants se situa en el 47,5%, per sobre de la mitjana catalana. "Ha arribat l'hora que els municipis de més de 50.000 habitants implementin models d'alta eficiència", ha advertit Peraire.

Rànquing de comarques

Per comarques i àrees, l'àrea metropolitana de Barcelona és alhora la que més residus genera (pel volum de població que concentra) i una de les cinc que pitjor separa la brossa. Només el 38% de les escombraries (la mateixa xifra que l'any anterior) arriba separada als contenidors. Les altres comarques a la cua del rànquing són la Cerdanya (27%), la Vall d'Aran (34%), el Baix Penedès (37%) i el Tarragonès (39%). Per contra, la Conca de Barberà és la comarca on els veïns i comerços s'esforcen més a separar els residus: tenen una taxa de recollida selectiva del 77%. La segueixen en aquest particular top 5 Osona (69%), el Berguedà (67%), el Solsonès (62%) i la Terra Alta (61%). Totes tenen en marxa el sistema de recollida porta a porta als municipis o bé contenidors tancats amb identificació de l'usuari, dos sistemes que s'ha comprovat que són els més útils a l'hora de millorar la recollida selectiva i el reciclatge posterior. A escala local, els municipis amb millor nota són Vilablareix, Albons, Corçà, Sant Quirze Safaja i Verges. Tots tenen en comú, també, el sistema porta a porta, que ja es fa servir en 300 municipis catalans.

Si es mira per materials, hi ha més de 2 milions de tones d'escombraries que, directament, no es van separar l'any passat (54%). A més, un 30% dels residus municipals també van anar a parar als abocadors de manera barrejada (l'objectiu europeu situa el límit en un 10%). Entre les fraccions de recollida selectiva més habituals, la que més ha millorat és la dels envasos, que puja un 7% respecte a l'any anterior. La separació del vidre també millora un 5,3% i la de l'orgànica un 1,4%. En canvi, la separació de les escombraries de paper va a la baixa i cau un 4,5%.

Cap al porta a porta i els contenidors amb identificació

En xifres generals, aquest 2022 es van produir un 1,2% menys de residus que el 2021: cada català va generar 493 quilos d'escombraries per cap durant tot l'any (un 1,5% menys de mitjana). Tot i aquesta lleugera contenció, per al director de l’ARC “els sistemes actuals de recollida selectiva ja han arribat al màxim i el que cal és avançar cap a sistemes eficients", en referència al porta a porta i als contenidors tancats amb identificació de l’usuari. "Aquesta serà una de les grans apostes de la nova llei catalana de residus que s’està enllestint”, avancen des del Govern.