Els anells dels arbres centenaris guarden 300 anys de pluges i sequeres

BarcelonaUn estudi de la Universitat de Colúmbia amb participació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha desxifrat 300 anys de memòria climàtica amagada en cinc arbres centenaris d’una espècie que viu a 4.000 metres d’altitud al volcà Uturuncu, a Bolívia. Els anells dels arbres, els coralls i les glaceres tenen escrita la història del clima dins seu i, ara, un grup d'investigadors ha fet servir una tècnica basada en isòtops estables d’oxigen (unes molècules presents en l’aigua) per reconstruir les pluges que van afectar la serralada andina des del 1700 fins al 2013. 

L'ARA conversa amb Laia Andreu-Hayles, catedràtica de recerca ICREA, coautora de l’estudi i investigadora a la Universitat de Colúmbia quan es va iniciar l’estudi. L’article, publicat aquest dimarts a Communications Earth and Environment - Nature, “aporta una anàlisi més precisa de l’època de pluges dels últims 300 anys respecte al que s’havia estudiat fins ara, cosa que permet fer una reconstrucció més acurada de com ha estat la precipitació en aquest indret del planeta”, explica.

Tal com explica Andreu-Hayles, els anells dels arbres –els cercles concèntrics que veiem a la fusta quan tallem el tronc d’un arbre– són la mostra de “la quantitat de fusta que ha generat un arbre durant un any”. “Cada primavera i estiu, els arbres creixen i posen fusta nova al tronc”, apunta. Segons la investigadora, però, hi ha àtoms d’oxigen “més pesats i més lleugers”: “L’oxigen 16 és més lleuger que no pas l’oxigen 18. Per això, perquè és més pesat, no és tan preferit per la majoria dels processos físics o biològics. En funció de si plou més o menys, la proporció entre els dos oxígens és diferent, i això queda enregistrat a la fusta”, explica. Els isòtrops, doncs, són molècules que formen part de l’aigua de pluja de tal manera que, quan les arrels dels arbres l’absorbeixen o les fulles fan la fotosíntesi, s’incorporen als seus teixits. Per això, l’anell que es crea en un any plujós és diferent del que es crea en un any sec.

Què diuen els arbres?

Les dades demostren que a la serralada dels Andes, que s’estén pel Perú, Bolívia, Xile i l’Argentina, s’han viscut des de sequeres puntuals fins a períodes de pluges abundants. Als anells s’han trobat registres de fenòmens que influeixen en les precipitacions i les temperatures a escala mundial, com ara els cicles del Niño i altres esdeveniments cíclics que tenen lloc cada deu o dotze anys i que depenen dels canvis en la temperatura superficial de l’oceà del Pacífic. “No és que directament la temperatura de la superfície de l’aigua tingui un efecte en els arbres, sinó que hi ha un pas intermedi que serien les condicions ambientals que afecten l’arbre", diu.

Els investigadors han fet servir una sèrie temporal amb valors anuals que han relacionat amb una sèrie de precipitació per crear un model que correlaciona els paràmetres dels anells amb altres variables com la temperatura de la superfície de l’aigua. "Si unim les nostres observacions amb les d'altres investigadors sobre l’efecte de la temperatura de l’aigua en coralls o glaceres, veiem que els tres registres naturals tenen aquesta impremta de les variacions de la temperatura a l’oceà Pacífic”, conclou. Constaten, doncs, que la temperatura del mar pot modificar el patró de pluja.

Conèixer el passat per actuar de forma adient

L'estudi pren especial importància en un context d'emergència climàtica, quan és especialment necessari conèixer el passat per saber mesurar l'impacte de l'activitat humana sobre el medi per poder, així, emprendre les mesures adients. "El que nosaltres intentem fer amb els anells dels arbres és explicar quina ha sigut la variabilitat climàtica" abans de l'existència de la tecnologia per mesurar la temperatura i la precipitació a mitjan segle passat.

"D'una altra manera no podem saber si els canvis que estem observant avui dia tenen un precedent o no. Amb la temperatura sí que es veu molt clara la tendència, però estudiar la precipitació és més complex perquè hi pot haver una dècada molt seca i després una altra de molt humida. És important que cada lloc tingui una història climàtica per poder veure en quin moment estem, però també per fer una bona gestió de l'aigua: no és el mateix estar en un moment de molta precipitació i saber que fa anys vas tenir èpoques de sequeres importants que no saber-ho".