Medi Ambient

Rates, paneroles i mosquits: grans plagues que van a més a les ciutats

Les actuacions de control creixen i es desestacionalitzen propiciades per un clima més càlid

Rates en un solar al barri de Gràcia
16/03/2023
4 min

BarcelonaCom passa amb els incendis, les plagues estan deixant de ser un fenomen propi de determinades estacions de l'any. El clima hi té molt a veure: les altes temperatures que s'allarguen cada cop més mesos i la situació de sequera greu actual són, en bona part, factors que han afavorit que les ciutats i, concretament l'àrea metropolitana de Barcelona, convisquin amb poblacions de rates, paneroles o mosquits cada cop més grans. Són el top 3 de les plagues a les ciutats i van a l'alça, d'acord amb les dades de l'Associació d'Empreses de Control de Plagues de Catalunya - Associació Catalana d'Empreses de Salut Ambiental (ADEPAP), que aglutina les empreses que són requerides per fer intervencions de control i erradicació.

La rata és el principal invasor en ciutats com Barcelona i rodalia: "Calculem que l'augment dels rosegadors pot estar al voltant del 15%", explica el president d'ADEPAP, Quim Sendra, que reconeix que les trucades per contractar serveis a les empreses s'han disparat molt més (un 60% diuen que ha pujat) per l'alarma que desperten aquests animals, que des de la pandèmia de covid es deixen veure més fàcilment en llocs públics com parcs i jardins. "La rata s'ha tornat més descarada; no marxa de l'espai públic que havia ocupat durant el confinament perquè ha vist que no li fem mal", afegeix Sendra.

La rata anomenada popularment "de claveguera", de color gris i cua llarga, que acostuma a sortir a la calçada pels embornals, no és l'única que ha augmentat a les zones urbanes. S'ha tornat més habitual veure també una altra espècie, que col·loquialment s'anomena "equilibrista", abans més lligada a entorns rurals i que ara és possible detectar en nius a dalt de les palmeres o corrent pel cablejat de telefonia. Segons l'associació, és de pelatge més fosc i té el cos menys estilitzat i la cua més curta.

En el combat contra les rates, Sendra lamenta que s'estiguin perdent armes perquè l'animal s'està tornant resistent als productes més habituals que s'utilitzen per erradicar-lo. "Passa una mica com amb els antibiòtics i les persones", resumeix, i per això insta les administracions a limitar la venda d'aquests productes al públic en general per poder tenir més control del seu ús.

Vigilancia i control de la plaga de rates al parc de la Ciutadella de Barcelona.

El problema, alerten, no és només català, sinó que altres països també reporten la mateixa situació: "No fa gaires anys, París va reconèixer un augment molt important de la població de rates, que cada cop campaven més amples per la ciutat", apunta Serra.

Com passa amb aquests rosegadors, les paneroles també són una plaga de difícil solució i és la segona que mobilitza més les empreses del sector. "Eren aquí abans que nosaltres, hi ha fòssils de paneroles", subratlla el president de l'ADEPAP, que afegeix que es tracta d'animals "dissenyats genèticament per sobreviure a tot, crisis nuclears incloses". En aquest cas, però, la tendència de l'últim any ha estat l'estabilització, ja que només el 30% de les empreses d'ADEPAP reporten que han crescut les actuacions en aquest àmbit.

El mosquit tancaria el podi de les plagues que requereixen més actuacions, especialment a l'àmbit metropolità. De nou, la meteorologia més temperada està escurçant l'època de l'any en què no s'havia de conviure amb les picades. "Gairebé som en un escenari de mosquits tot l'any", resumeix Sendra.

A banda d'aquestes espècies, l'augment d'ocells també es detecta entre les empreses del sector, que, principalment apunten als coloms com les aus que motiven més actuacions de control. "Són animals que poden transmetre malalties perquè són hostes potencials de paràsits com paparres o puces", segons el portaveu de l'associació. També apunta al fet que han crescut les actuacions per gavines i també cotorres que han colonitzat els darrers anys indrets com la ciutat de Barcelona.

Els riscos per a la salut pública

Més enllà d'aquestes espècies, el control general de les plagues (tant urbanes com silvestres) és cada cop més "crític", subratllen els portaveus de l'associació, pel risc real que existeix de la transmissió de malalties. "El covid ha fet prendre consciència de les zoonosis, les malalties que poden passar dels animals a les persones", subratlla el coordinador tècnic d'ADEPAP, Luis Lozano, que apunta que els animals que són vectors de malalties, com poden ser els mosquits o les paparres, troben cada cop més hostes mamífers. L'expert cita, per exemple, les emergències cinegètiques declarades en casos com els senglars o els conills.

També la grip aviària, transmesa pels ocells, que es va detectar en una granja d'Arbeca recorda que les barreres i els controls són crucials en la lluita contra la propagació de malalties que potencialment també són una amenaça per a la salut humana. Tot i que la transmissibilitat és baixa en humans en el cas de la grip aviària, Lozano ha citat altres exemples de malalties com els casos de febre del Nil occidental que ja s'han detectat a Espanya en els últims anys, en aquest cas un virus transmès sobretot per mosquits infectats que piquen les persones.

stats