La recollida porta a porta dels residus està molt estesa a Itàlia: més de 5.000 municipis i 40 milions de persones funcionen amb aquest sistema. Entre les grans urbs destaca Milà, amb 1,3 milions de persones, Torí, amb més de 800.000 o Càller, a Sardenya, amb 150.000 habitants. Les taxes de recollida superen en tots els casos el 60% i el material compostable de l'orgànica es recull amb menys d'un 5% d'impropis, segons explica el consultor i expert en residus Michele Giavini. A la Llombardia, una regió on hi viuen 10 milions de persones, s'acaba d'aprovar el pla per estendre el model porta a porta i contenidors tancats al 100% dels municipis els pròxims anys.
Un de cada quatre municipis ja recull els residus porta a porta
El sistema, estès en poblacions petites, vol obrir-se pas en ciutats més grans i metropolitanes
BarcelonaFa més de 20 anys que un grapat de representants municipals van emprendre un viatge en furgoneta fins a Itàlia per conèixer de primera mà un sistema de recollida de residus que consistia en anar porta a porta pels domicilis i retirar les diferents fraccions en lloc de recórrer als tradicionals contenidors oberts 24 hores a la via pública. Arran d'aquella visita va aterrar l'any 2000 el model de recollida porta a porta a Catalunya, que van implantar en solitari Tiana, Tona, Riudecanyes i la Mancomunitat la Plana. Un calendari setmanal de recollida separada de l'orgànica, el paper i el cartró, els envasos, el vidre i el rebuig. Avui, més d'una quarta part de tots els municipis catalans ja funcionen amb aquest model –250 en total– i n'hi ha 133 més que treballen per implantar-lo, de manera que s'arribaria a un terç del total d'aquí a pocs anys.
Els resultats allà on s'ha desplegat han estat un impuls força ràpid de les taxes de recollida selectiva fins a nivells que freguen o superen àmpliament els objectius europeus, cada cop més estrictes. Berga, amb 16.800 habitants, la ciutat més gran on es fa porta a porta, ha passat en tres anys d'una recollida selectiva del 30% a nivells que superen el 70%. I com ella els 17 municipis de la comarca que van fer el canvi el 2018, un any en què hi va haver un boom d'adhesions coincidint amb l'aprovació del nou marc normatiu europeu, segons explica l'Associació de Municipis Catalans per a la Recollida Porta a Porta. Però malgrat el degoteig constant –Sils, Breda, Ullastrell, Verges...– Catalunya encara incompleix les directrius de la UE.
La taxa de recollida selectiva havia d'arribar al 50% el 2020, però es va quedar en el 46% de mitjana a Catalunya. "Si parlem de reciclatge, aquest 46% és en realitat un 39%", admet el director de planificació estratègica de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Francesc Giró, subratllant que el primer percentatge –el més alt– correspon a una xifra bruta. El model porta a porta, detalla, no només ha demostrat que millora la recollida, sinó que compleix amb un altre dels grans manaments europeus: millora de la qualitat del material que es recull perquè s'orienti cada cop més cap a un reciclatge real. El 2035 la recollida selectiva ha d'arribar al 65% de mitjana i no podrà entrar a l'abocador més d'un 10% del total de residus generats. "Tenim 15 anys per fer un salt molt més gran", apressa Giró.
Els sistemes porta a porta, tant els purs que suposen la retirada de contenidors del carrer com els que combinen la recollida domiciliària amb contenidors intel·ligents per a algunes fraccions, arriben avui al 8% dels ciutadans, la qual cosa vol dir que s'han estès per nuclis de població petits i han passat de llarg de les grans ciutats del país, que són la clau per fer un salt en la gestió dels residus. Però això està començant a canviar.
El moment de les ciutats
A l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), alguns municipis es preparen per fer el pas cap al porta a porta i unir-se als casos de Tiana i Torrelles. És el cas de Corbera del Llobregat, amb 15.000 habitants, on el pròxim 1 de febrer comença la primera fase del canvi. "Tot i estar per sobre de la mitjana metropolitana, fa deu anys que la nostra taxa de recollida selectiva està estancada en el 50%", explica a l'ARA el regidor de Medi Ambient, Xavier Miquel. El govern, d'ERC i la CUP, es proposa arribar a un 70 o 75% de recollida quan estigui plenament desplegat. No són els únics. També Ripollet, una ciutat de 40.000 habitants i en aquest cas molt densa i amb molts blocs de pisos, implantarà el porta a porta abans de l'estiu.
Cadascuna ho farà fent les adaptacions i canvis que permetin l'encaix a la realitat urbanística del municipi. A Ripollet s'optarà per un sistema mixt que combinarà la recollida porta a porta amb els contenidors tancats que només els veïns podran obrir, segons explicava fa uns dies la tinent d'alcalde Pilar Castillejo, de la formació Decidim Ripollet, que governa el municipi.
En el cas de Corbera, el porta a porta es farà respectant un model de separació singular, el del residu mínim, que funciona des del 2006 a la ciutat. És un dels pocs municipis que va optar en el seu dia per separar els residus basant-se en la divisió humit-sec, de manera que els ciutadans separen només 4 fraccions i no 5: orgànica, vidre, paper i inorgànica, una fracció on van a parar tots els envasos, que després es porten a una planta a Molins de Rei per ser triats i separats de la resta de la brossa. "Així s'elimina a la pràctica un contenidor a casa i era la manera d'intentar que els productors assumissin de debò el cost dels envasos que posaven al mercat i no anés a parar tot al gris", explica el regidor. Amb el porta a porta, aquesta divisió es mantindrà i només el vidre se seguirà recollint amb contenidor al carrer.
Aquests dies hi ha nervis a Corbera sobre com reaccionarà la població després que el model hagi estat molt present als mitjans pels problemes que va ocasionar el desplegament al barri de Sant Andreu de Barcelona. "No ha estat un fracàs, però sí que hi ha hagut soroll", admet el regidor. Barcelona, de fet, ha hagut de corregir alguns aspectes que generaven oposició com ara la recollida porta a porta de l'orgànica, que ja no es fa amb galledes (bujols) individuals sinó amb contenidors intel·ligents i tancats a la via pública, un model que segurament s'estendrà a altres barris on està previst implantar el canvi en la recollida de residus els pròxims anys. A Lleida també s'està assajant el porta a porta en tres zones de la ciutat, i això ha fet millorar la minsa taxa del 26% de recollida selectiva de fa cinc anys fins al 37% actual.
El cost de la gestió dels residus ha estat una palanca de canvi en alguns casos, ja que Catalunya compta amb un cànon que s'ha de pagar per tona de deixalles que s'envia a l'abocador o a la incineradora i que s'ha anat encarint els darrers anys. A la comarca del Berguedà, per exemple, les baixes taxes de recollida selectiva comportaven elevats costos via cànon que feien presagiar que el sistema de recollida es tornaria "insostenible", explicava recentment la tècnica de Medi Ambient del Consell Comarcal, Gemma Vinyes, en unes jornades sobre el model porta a porta organitzades per l'AMB. De fet, ara que la llei espanyola amenaça el cànon català de residus, des dels partits catalans es treballa per no perdre una eina crucial de gestió per avançar cap als objectius comunitaris.