Quants litres d’aigua calen per produir una rajola de xocolata?
La mostra 'Aigua, una exposició sense filtre' arriba al Museu de Ciències Naturals per reflexionar sobre el present i futur d'aquest recurs escàs
BarcelonaQuants litres d’aigua calen per produir una rajola de xocolata? I darrere d’un bistec o una samarreta, quanta aigua s'hi amaga? Una estructura de quatre metres construïda amb garrafes d’aigua capta l’atenció del visitant a l’entrada de la mostra Aigua, una exposició sense filtre i s’il·lumina per desvelar-li la resposta. Per a una rajola de xocolata de 100 grams es necessiten 1.700 litres d'aigua; per a un bistec, 3.750 litres, i per a una samarreta, 2.500 litres.
El muntatge, creat pel Pavilhâo do Conhecimento - Centro Ciência Viva de Lisboa, i que el Museu de Ciències Naturals de Barcelona acull des del 15 de febrer, convida infants i adults a reflexionar sobre l'accés i l'ús sostenible de l'aigua. "Volem conscienciar els visitants de la necessitat que tenim d'aquest recurs a la nostra vida, i de la seva escassetat, sobretot en un context de canvi climàtic com l'actual. Donem una mica per fet, especialment a les societats occidentals, que només hem d'obrir l'aixeta per tenir aigua, però en una bona part del món això no és així", explica el director del museu, Carles Lalueza.
A unes poques passes de la torre de garrafes, a la botiga de la Senyora Rosalia, el visitant pot triar entre diversos productes –per exemple, entre un plat d’espaguetis, una hamburguesa o una pizza– i serveis –com netejar els plats amb un rentavaixella o fer-ho amb l’aigua de l’aixeta–. Allà pot descobrir quina és la seva factura de l'aigua; o bé es pot acostar a l'interactiu Cicle desequilibrat per descobrir les accions humanes que afecten el cicle de l'aigua, com la desforestació o el canvi climàtic. "El visitant que surti d'aquesta exposició ha de ser diferent, ha d'haver canviat respecte a quan hi va entrar", remarca Lalueza.
Una exposició immersiva per a grans i petits
El recorregut de la mostra s'organitza a través de quatre àrees temàtiques, les quals exploren el contrast d'una vida present i futura. Amb aigua i sense aigua. A través d'una trentena de dispositius, com ara jocs interactius, audiovisuals, túnels, un laberint i panells, aborda de manera didàctica conceptes clau com la petjada hídrica –la quantitat d'aigua que gastem– o la importància d'un sanejament adequat.
Però el muntatge també dona espai per a la reflexió sobre com és la vida quan no es té accés a l’aigua o quan les dificultats per accedir-hi són inacceptables. Aquest, per exemple, és el cas de l'Aysha, una nena d'Etiòpia que s'encarrega d'anar a buscar aigua per a la família. Destina vuit hores diàries a aquesta activitat i no li queda temps per estudiar, com fa el seu germà, ni tan sols per jugar. "L'exposició és molt impactant en alguns aspectes, però senzillament perquè no n'ets conscient", reconeix Lalueza. "Estem en una bombolla –que de totes maneres està trontollant–, que en el nostre cas és l'abundància de l'aigua", afegeix. El visitant pot comprovar en primera persona (i salvant les distàncies) l'arduïtat de la tasca de l'Aysha: pot triar un bidó, carregar-se'l a l'esquena i caminar en una cinta de córrer.
El muntatge crida l'atenció pel seu caràcter immersiu i l'acosta tant a infants com a adults. "Hi pot venir tothom", assegura el director del museu. "És molt visual i hi ha molts elements que es manipulen, però també hi ha una gran quantitat d'informació científica que no és tan aparent i que és perfecta per al públic més gran", argumenta. En aquest sentit, un laberint mostra al visitant diferents camins que reflecteixen escenaris futurs de disponibilitat d’aigua; en un joc pot "vestir" les gepes d’un camell, l’exoesquelet d’un escarabat o les orelles d’una guineu i conèixer les adaptacions de les diferents espècies per l’escassedat d’aigua.
Fins i tot, durant el recorregut, un es pot convertir en lampista per maximitzar la reutilització de l’aigua en una casa amb les connexions adequades. Tot això, sense deixar de formular les preguntes pertinents, com ara si tindrem un futur en què ningú no tindrà accés a l’aigua. "Voldria ser optimista –opina Lalueza–, però és evident que una futura font de conflictes en el món serà l'escassetat de recursos i un d'aquests serà l'aigua".
L'exhibició conclou amb una advertència clara: només hi ha futur si hi ha aigua. És per això que analitza i proposa mesures per garantir un avenir en què tothom tingui accés a aquest recurs, com ara tancar l'aixeta més sovint o comprar de manera més conscient, alhora que posa en relleu les mesures eficients de gestió de l'aigua a les cases. "Una acció senzilla que pot fer cadascú per minimitzar el consum d'aigua és reduir la quantitat de carn que menja, però aquesta és una decisió personal. També hi ha decisions col·lectives que han de prendre els governs, com ara reparar les fuites. És una barreja d'accions, però el futur de l'aigua dependrà de com vulgui implicar-s'hi cadascú", admet Lalueza.