Preparar els paisatges contra el canvi climàtic
El poble de Soriguera estrena un pla pilot per reduir els incendis forestals i augmentar les reserves d'aigua
SorigueraSoriguera és un poble de poc més de 400 habitants del Pallars Sobirà que amb 106 quilòmetres quadrats té un dels termes més extensos de Catalunya, la immensa majoria format per boscos i pastures. La propietat d’aquests grans terrenys és bàsicament pública, repartida entre la Generalitat, l’Ajuntament i el Parc Nacional de l’Alt Pirineu. Per aquests motius, el departament d’Acció Climàtica ha escollit la localitat per estrenar-hi un pla que vol enfortir tots els paisatges catalans contra l’inevitable canvi climàtic.
La idea és aplicar “al més aviat possible” la mateixa estratègia a altres indrets de Catalunya, no sols d’alta muntanya, sinó també de la plana i la costa, per garantir la màxima resistència del territori davant l’imparable augment de les temperatures i els riscos que comporta i impulsar models de gestió que siguin eficaços davant la crisi mediambiental. El pressupost del Govern és de dos milions d’euros procedents de fons europeus i el pressupost d’Acció Climàtica.
Per a Soriguera, el pla dibuixa un nou mapa per al 2050 que hauria de ser capaç d’afrontar l’envestida ecològica. Ara bé, no és una garantia absoluta. “Haurem d’anar veient com evoluciona el clima –admet el director general de Polítiques Ambientals, Marc Vilahur–. Però si les pitjors previsions es compleixen, la zona mediterrània estarà en perill i no existirà pas cap paisatge resilient a Catalunya”.
En qualsevol cas, l’administració vol intentar-ho. Durant els darrers mesos, tècnics d’Acció Climàtica, juntament amb els del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, s’han reunit amb l’Ajuntament, pagesos, ramaders i, fins i tot, caçadors de Soriguera per fer una diagnosi i dissenyar accions concretes. Les primeres, que s’executaran aquest mateix any, estan encaminades a la recuperació de les pastures. De fet, al poble hi ha 27 explotacions ramaderes, la majoria bovines (però també equines i ovines), on es pot provar accions diverses amb l'objectiu que la diversificació de la gestió forestal redueixi el risc d’incendis, augmenti les reserves d’aigua i enforteixi tant la biodiversitat com l’economia local. Actualment, a Soriguera hi ha unes mil hectàrees de pastures que, amb aquest pla a 25 anys vista, podrien duplicar-se. Sense aquesta actuació, els experts preveuen la desaparició de la meitat dels prats.
Biodiversitat forestal
L’augment de la producció agrícola, un millor aprofitament dels recursos del bosc (com la fusta i la biomassa) i l’impuls d’activitats econòmiques sostenibles haurien de permetre que, per a l’horitzó del 2050, Soriguera disposi d’un 11% més d’aigua als rius, un 25% menys de combustible forestal (arbustos i matolls) i el triple d’arbres. A més, hauria de garantir la supervivència de la seva biodiversitat forestal, de la qual destaquen ocells com el gall fer i alguns rapinyaires, així com la Buxbaumia viridis, una molsa en perill de desaparició. Tot plegat, sempre que les previsions climàtiques no empitjorin més del compte.
L’alcalde Josep Ramon Fondevila celebra que el poble sigui l'estrena de la nova estratègia, però es mostra molt crític. Recorda que ja fa tres anys que el seu consistori va presentar un pla de recuperació de pastures (valorat en 250.000 euros). “Arribem tard –lamenta l’alcalde–, però espero que encara puguem sobreviure”. Per aquest motiu, Fondevila exigeix que les accions previstes es programin immediatament i que se n’afegeixin d’altres per aturar el despoblament rural. En aquest sentit, assenyala que Soriguera compta al seu terme amb un total de catorze pobles, setze nuclis disseminats i “un enorme inventari de cases deshabitades, moltes d’elles en ruïnes”.
L’actuació de Soriguera, i la que es vol aplicar a altres paisatges catalans, és en definitiva una combinació de les diferents visions sobre el territori: forestal, agroramadera, rural, mediambiental, social, política i econòmica. “No es tracta de sumar visions, sinó d’integrar-les adequadament de forma global”, explica Vilahur, comparant-ho amb l’elaboració d’un allioli. “Si no ho fem bé, pot quedar un nyap”, conclou.
“Tenim uns paisatges que, fruit de quaranta anys d’abandonament i del canvi climàtic, no estan preparats”, adverteix la directora d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas. “Hem d’assumir que aquests paisatges canviaran, però és a les nostres mans que aquest canvi estigui planificat, ordenat i generant riquesa o acabi sent sobtat, agressiu i dramàtic”.
