Per què és poc probable que vegis un tauró aquest estiu?

BarcelonaÉs la por que tenen moltes persones quan arriba el moment de ficar-se a l'aigua. Una angoixa per si sota els peus hi apareix alguna ombra difícil d'identificar o per si, de cop, entre les onades emergeix una aleta fosca sospitosa. Però el temor de viure una escena de pel·lícula de Spielberg en què un tauró t'esguerra les vacances idíl·liques en un poblet costaner cada cop té menys sentit, almenys al mar Mediterrani i, per tant, a les costes catalanes.

Aquesta mateixa setmana investigadors de la Universitat de Siena i del Centro Studi Squali Massa Marittima han avançat els resultats "alarmants" d'un estudi que confirmen el que molts ja sospitaven: veure un tauró blanc al mar Mediterrani en ple 2024 és gairebé un miracle. L'estudi, que es publicarà en els pròxims mesos, mostra com durant les més de 600 hores de seguiment que van dur a terme els investigadors a les costes italianes entre el 2017 i el 2024 no van observar ni un sol tauró blanc, tot i "el gran desplegament de mitjans i de tecnologia dedicats a la cerca".

Segons apunta l'estudi italià titulat Seguiment i marcatge del tauró blanc a la Mediterrània, aquesta "absència total d'albiraments durant les activitats de seguiment sobre el terreny" pot significar que "l'espècie ha superat el llindar de no retorn, amb una greu pèrdua en termes de biodiversitat per a la conca mediterrània". És a dir, que ara el tauró blanc (Carcharodon carcharias), una espècie que pot arribar a mesurar 8 metres i nedar a 50 km/hora, pot desaparèixer del mar Mediterrani després d'haver estat més de 3 milions d'anys vivint-hi.

Tot i que l'estudi italià descriu aquesta opció com a "no remota", altres experts són més contundents. "Ja no veurem taurons blancs al Mediterrani. Fa molt de temps que no hi són i no tenen cap motiu per tornar-hi", lamenta l'oceanògrafa experta en taurons Gádor Muntaner, que ha dedicat gran part de la seva carrera a estudiar el tauró blanc en indrets com l'illa de Guadalupe, davant de les costes de Mèxic. "No podem dir que ha desaparegut, però sí que ha minvat moltíssim i és molt rar veure'n", reconeix l'investigador de la Facultat de Biologia de la UB i de l’Institut de Recerca de Biodiversitat (IRBio) Lluís Cardona, que juntament amb el seu company Manel Gazo fa anys que estudia la presència dels taurons en aigües catalanes. "Històricament, n'hi havia hagut molts, sobretot a les Balears, on hi ha evidències que als anys 50 i 60 els pescaven", recorda.

Ara bé, més enllà del tauró blanc, que segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) es troba en "perill crític" des del 2016, el nombre d'exemplars d'altres tipus de taurons, com el caçó, el solraig –més conegut com a Mako–, el Marraix, el pelegrí o l’agullat, han minvat dràsticament al mar Mediterrani i, especialment, a la costa Brava, tal com destaca un estudi publicat per Cardona i Gazo a la revista Aquatic conservation: marine and freshwater ecosystems l'any 2021. De fet, la investigació, impulsada amb la col·laboració dels pescadors de la Costa Brava, també apunta la possibilitat que les mussoles, uns taurons de poc més de 100 cm, podrien haver desaparegut directament de la Costa Brava.

Vaixells pesquers: problema i solució

Cardona i Mazón van basar el seu estudi en les observacions i les captures accidentals dels pescadors de la Costa Brava entre el 2016 i el 2017, en comparació amb el que recordaven de la dècada anterior. "Fer estimacions de població de taurons és molt difícil, perquè comptar taurons al mar no és com comptar llops al Pirineu. Si em preguntes quantes tintoreres hi ha al Mediterrani Occidental no et puc donar un número, i segurament ningú te'l podrà donar, però sí que hi ha proves de com hi ha molts menys taurons ara que fa 50 anys", insisteix Cardona. El biòleg explica com una prova clara de la desaparició dels taurons és que els mateixos pescadors fan moltes menys captures accidentals i que, les poques que fan, són de taurons molt joves. "Això el que t'està dient és que tens una població en la qual la taxa de mortalitat és molt alta i els animals no arriben a viure prou per arribar a adults", lamenta.

Pel que fa al motiu d'aquest declivi, tant Muntaner com Cardona troben un mateix –i gairebé únic– origen de tots els mals. "La causa principal és la sobrepesca general de tota la biodiversitat del Mediterrani, que fa que no hi hagi taurons, perquè han estat pescats, però que tampoc hi hagi les seves preses", assegura Muntaner, que critica com encara hi ha "un 80% de les pesqueries del Mediterrani sobreexplotades". En aquest sentit, Cardona apunta que el problema no és la pesca dirigida a capturar taurons, sinó les captures accidentals: "És cert que la majoria d'espècies de taurons estan protegides i, per tant, no les poden pescar, però és que, si el capturen accidentalment, a l'animal li és igual perquè continua morint en el procés", critica.

Més enllà del perill de desaparició de l'espècie en si, el fet que cada cop hi hagi menys taurons al Mediterrani també genera un problema en l'ecosistema. "Els taurons ocupen la part més elevada de la cadena tròfica, de manera que regulen les poblacions de tot el que hi ha per sota, totes les seves preses. Si en un mar no hi ha depredadors es produeix un trencament de l'equilibri de l'ecosistema marí", detalla Muntaner.

Ara bé, som a temps d'aturar l'extinció dels taurons al Mediterrani? "Si li donem l'espai per fer-ho, l'ecosistema marí té una capacitat de recuperació brutal i molt ràpida; el que passa és que no l'hi donem. Tot i això, jo soc optimista. Hi ha molts exemples d'èxit absolut a escala mundial, en què amb la creació de reserves marines han recuperat un 300% les espècies de l'ecosistema", conclou l'oceanògrafa.