SOS per falta de sorra a les platges metropolitanes
L'AMB reclama a l'Estat aportacions urgents al litoral i pactar mesures estructurals per frenar la regressió
BarcelonaL'estiu s'acosta i la platja de Can Camins, al Prat de Llobregat, que en els últims anys havia tingut una amplada de 300 metres de sorra fina, pràcticament ha desaparegut. No hi ha espai per estendre les tovalloles, el passeig Marítim ha quedat inutilitzat, i on abans hi havia sorra ara es poden veure les roques de l'escullera. Davant d'aquesta situació, l'alcalde del Prat, Lluís Mijoler, ha reclamat aquest dijous "solucions estructurals" per frenar la regressió del litoral del delta del Llobregat, que, amb unes 500 hectàrees, comprèn les platges de Viladecans, el Prat i Gavà. "Volem llançar un crit d'alerta a la situació que estem vivim. El canvi climàtic ens afecta ara i aquí, i cal actuar", ha subratllat.
L'impacte dels últims temporals, així com el canvi climàtic, ha comportat que el delta del Llobregat es trobi actualment en una de les pitjors situacions de la seva història. De fet, si les previsions més pessimistes es compleixen, aproximadament "la meitat de l'aeroport es podria veure envaït per aigua", ha advertit Mijoler. "Cal situar ja el delta del Llobregat com a punt calent, com un espai del litoral espanyol on és necessari actuar", ha afegit.
El delta del Llobregat, però, no és l'únic afectat per la regressió de la costa. Tal com ha advertit l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) aquest divendres, la temporada de platges arrenca enguany amb un 15% menys de litoral practicable en comparació amb l'estiu passat. A més de la sorra de les platges pròximes al delta del Llobregat, els últims temporals també s'han endut, sobretot, la sorra de les platges de Badalona i Montgat. Aquest últim és el cas més "greu", han avisat, ja que només queda practicable una de les set platges del municipi. Si abans hi havia dos quilòmetres de platja, ara escassament se'n poden utilitzar 500 metres. L'AMB ha lamentat "l'abandonament" de l'Estat i li ha exigit que repari la situació amb mesures "urgents" per a aquest estiu i actuacions estructurals a llarg termini.
En el cas del litoral del Llobregat la situació encara s'agreuja més per l'endarreriment en l'aportació anual de sorra al litoral deltaic. Habitualment, aquest proveïment –previst per la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) del Port– és d'uns 100.000 m³ anuals i es fa pels volts de Sant Joan. Enguany, però, per endarreriments en els tràmits administratius necessaris per part de l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) "no arribarà, amb sort, fins a finals de juliol", ha lamentat Mijoler. "Això vol dir donar per perduda pràcticament tota la temporada de bany", ha criticat. Més enllà d'arribar tard, Mijoler també considera que aquest volum de sorra és "insuficient". "Està demostrat que la regressió de sorra que anem perdent no és de 100.000 m³, sinó de 138.000 m³ anuals. Cal actualitzar-ho", ha reiterat.
Mesures estructurals
Més enllà de les solucions puntuals, l'alcalde del Prat ha reclamat que cal un pla estratègic de protecció del litoral, que defineixi uns terminis màxims d'execució a les platges i un pla pilot a les platges més erosives, com les del Prat. A més, ha instat a abordar un pla estratègic d'usos de les platges deltaiques, amb la protecció integral al voltant de l'estany del Remolar. "Calen mesures estructurals i no pegats", ha dit Mijoler.
L'alcalde també ha subratllat la necessitat d'emprendre l'estudi anunciat per l'Estat per valorar les mesures a implementar per evitar que la platja del Prat continuï retrocedint. Entre les propostes, per exemple, hi ha la possibilitat de trobar fonts de sorra amb una granulometria més grossa que l'actual –fet que evitaria que tornés a marxar tan ràpidament un cop aportada–, el desmuntatge parcial de l'espigó de la desembocadura i ampliacions dels sistemes dunars com s'ha fet a Holanda. Aquest estudi compta amb el compromís del secretari d'estat de Medi Ambient, Hugo Morán, i el del subdirector general de la Protecció de la Costa, Ángel Muñoz. "No és l'alcalde qui ha de dir què s'ha de fer, sinó que es tracta de solucions tècniques. Això competeix a l'Estat", ha defensat Mijoler.
A més, l'Ajuntament del Prat ha reclamat a l’empresa pública de la Generalitat Aigües Ter-Llobregat (ATL) que faci l’aportació de sorra que li correspon a les platges protegides de la Ricarda i les situades davant del Mirador del Semàfor i la Caserna de Carrabiners del Prat. D'acord amb la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA), l'ATL hauria d'aportar fins a 240.000 m³ de sorra, però no ho ha fet. "Tenim el compromís de l'Estat, però ens falta el compromís de la Generalitat, com gairebé sempre", ha criticat.