Pla de xoc contra el coipú: redueixen un 40% la població de l'espècie invasora a Girona

BarcelonaEl coipú és un rosegador originari de Sud-amèrica (Xile, l'Argentina, Bolívia, el sud del Brasil, l'Uruguai i el Paraguai) que ha arribat a Catalunya per quedar-s'hi. A mig camí entre una rata grossa, una llúdriga i un castor, pot arribar a pesar fins a 8 quilos i es diferencia ràpidament de les altres espècies per les dues dents taronges que sobresurten de la boca i que li serveixen per rosegar dins l’aigua amb la boca tancada. El coipú viu de manera permanent a les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Pla de l'Estany, el Gironès i la Selva des de fa una dècada i causa danys greus a la flora autòctona, els hàbitats naturals i els conreus (per exemple, de blat o d'arròs). Per frenar la proliferació d'aquesta espècie invasora, el gener del 2023 la Generalitat va posar en marxa un pla de xoc que ha aconseguit reduir-ne, de mitjana, un 40% la població.

"El 2022 teníem afectacions als camps d'arròs de fins al 25%, on els coipús s'havien menjat el cultiu; arranaven la planta des que començava a néixer fins que s'hi posava aigua. Quan posaves aigua al camp només es veia això, aigua", explica el tècnic de l'Associació de Defensa Vegetal (ADV) de l'Arròs de Pals, Marc Fontquerna. Des d'aleshores, dues brigades específiques –formades per tres persones i dos totterrenys– s'han centrat a controlar-ne l'expansió. Sobretot, posant trampes nocturnes en aquells llocs on saben que hi està implantat: deixen un tros de poma a dins i, quan el coipú hi entra per menjar-se-la, hi queda atrapat.

Segons ha detallat aquest divendres la secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas, el pla ha resultat efectiu: se n'han capturat 1.548 exemplars (cosa que multiplica per cinc les xifres del 2022) i això significa que la població de coipú s'ha reduït en un 40% de mitjana a l'àrea de les comarques gironines. "Sabem que a les zones més conflictives agràriament i d’afectació a la biodiversitat, com per exemple els parcs naturals, ens han reportat disminucions dràstiques, amb valors de disminució d’entre el 70% i el 90%”, ha detallat Barnadas. Unes xifres que Fontquerna confirma: "El 2023 no hem patit cap afectació important pel coipú als arrossars".

En alerta

Després d'aconseguir frenar-ne l'expansió, la Generalitat ha cartografiat tots aquells llocs on el coipú s'ha implantat a les comarques gironines i ja treballa per intensificar el pla de xoc. Per exemple, fent formacions específiques i implicant-hi també professionals d'administracions locals i empreses. La voluntat és mantenir activats tots els mecanismes i no abaixar la guàrdia, per evitar que el coipú pugui estendre's. "Amb el context de sequera actual, és vital poder donar resposta a les necessitats de la pagesia i protegir els cultius n'és una", ha subratllat Barnadas.

De fet, tot i que el coipú es desplaci sobretot a través dels rius i cursos fluvials on hi hagi aigua, durant aquests mesos també s'ha certificat que, malgrat la sequera, "es pot desplaçar bastants quilòmetres sense el medi aquàtic", explica el cap d'equips d'espècies exòtiques invasores a Girona de Forestal Catalana, Jordi Monge, que són els qui s'encarreguen de capturar-los. Monge també explica que, entre les afectacions que causa, hi ha el fet que "fa galeries i grata per buscar aliment o fer passos, i provoca la destrucció de les motes i les lleres de rius i camps".