Un pla perquè la llúdriga es quedi a viure al Besòs

BarcelonaAlbirar una llúdriga al Besòs és encara com trobar una agulla en un paller. Malgrat que els nivells de recuperació del que havia estat el riu més contaminat d'Europa tres dècades enrere permeten avui programes per reintroduir espècies com aquests mamífers al tram final del riu –a tocar de les grans urbs metropolitanes–, la presència de llúdrigues, anguiles o algunes aus és en tot cas anecdòtica o puntual en determinats moments de l'any. Després que la riba hagi reverdit els darrers anys i hagi permès que passejants, ciclistes i runners freqüentin aquesta zona, el tram més pressionat del Besòs es prepara per fer un pas més cap a la recuperació del que hauria de ser la base d'un autèntic ecosistema fluvial mediterrani.

La renaturalització del riu començarà a Santa Coloma de Gramenet amb l'objectiu, a grans trets, de passar del "simple verd" a crear un espai més complex que afavoreixi no només la supervivència de les espècies que ja poblen el Besòs, sinó el creixement de poblacions més estables d'amfibis, aus o mamífers. "També es busca una major resiliència de l'entorn davant els efectes de la crisi climàtica", subratlla el director del projecte, el tècnic municipal Tomàs Carrión.

Els treballs es concentraran al marge dret del riu (mirant cap a la desembocadura) i es generaran dues llacunes que serviran de camp de treball científic i de refugi ecològic per a les espècies, ja que no serà una zona on puguin arribar els passejants. Una de les llacunes, això sí, es podrà visitar i s'hi faran activitats i itineraris d'educació ambiental, segons ha explicat l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon.

Les feines en aquesta primera fase duraran nou mesos i costaran prop d'un milió d'euros, que aportaran l'Àrea Metropolitana de Barcelona (70%) i l'Ajuntament (30%). Per començar, explica Carrión, actuaran contra les espècies exòtiques i invasores com la canya americana, que inunda el marge del riu en aquest tram i que se substituirà per vegetació autòctona pròpia de les zones humides fluvials. També està previst que s'hi aixequi un observatori d'aus, ja que a la zona s'hi han detectat més de 200 espècies d'ocells els darrers anys així com 20 de papallones, segons Carrión.

Els grans beneficiats d'aquests nous entorns naturals han de ser espècies com el blauet, un ocell ja emblemàtic a la zona i que s'espera que passi de ser un visitant de temporada a residir permanentment en aquest tram del Besòs. "Avui ja hem detectat que el blauet hiverna aquí, però no hi nidifica, i l'entorn de la llacuna ha d'afavorir aquest canvi", apunta Carrión, que afegeix que és un objectiu que també tenen amb altres aus. La llúdriga també és un objectiu del pla: "Volem que passi de ser ocasional a assentar-se i reproduir-se aquí". Totes les actuacions van en línia amb iniciatives ja en marxa, com la que busca protegir l'anguila amb la instal·lació de rampes que l'ajudin a salvar els desnivells per desplaçar-se riu amunt. El retorn al riu d'aquesta espècie en perill crític d'extinció ha estat segurament una de les millors notícies recents que ha viscut el Besòs.

La renaturalització del riu canviarà la fesomia de la llera en el tram central de Santa Coloma fins a tocar de Montcada, però l'objectiu és que no es quedi aquí. "Hem presentat projectes per ampliar aquest refugi de biodiversitat amb una segona fase i amb fons europeus del Next Generation", explica Parlon. L'alcaldessa ha destacat que més de dues dècades després que s'inaugurés el Parc Fluvial del Besòs s'ha demostrat que apostar per recuperar un entorn així en una àrea tan densament poblada reverteix en una "millora de les condicions de vida i la salut dels ciutadans".