Pistes de gel en plena sequera: Quanta aigua gasten?
Acció Climàtica deixa la responsabilitat d'obrir aquestes instal·lacions en mans dels ajuntaments, alguns dels quals n'estrenen per primera vegada
BarcelonaEn plena crisi per la sequera extrema que viu Catalunya –que ja acumula 36 mesos de dèficit hídric– i quan el Govern es prepara per endurir encara més les restriccions a bona part del país si s’acaba decretant la situació d’emergència, reviu el debat sobre les pistes de gel que molts municipis instal·len cada any per Nadal. A la polèmica per la despesa energètica que generen s’hi afegeix també la quantitat d’aigua que cal congelar per poder patinar-hi. De moment, la imminent declaració d’emergència no ha implicat una prohibició d’obrir pistes de patinatge sobre gel.
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i la conselleria d'Acció Climàtica atribueixen a l'"autonomia municipal" la manera d'adaptar-se al Pla d'Emergència per Sequera. Aquestes dues administracions marquen els límits de consum per habitant que els municipis no poden superar, però la manera en què els mantinguin per sota d'aquest barem ja no els competeix. "És l'ens local qui ha de valorar tenint en compte la gravetat de la situació de sequera", addueixen. Tot i això, el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha reconegut aquest dilluns en una entrevista a Catalunya Ràdio, que "en la situació que estem al nostre país, ni que sigui per una qüestió d'imatge, no hauríem de fer pistes de gel".
Malgrat tot, són diversos els ajuntaments que han optat per obrir aquest tipus d'instal·lacions. Inclús, alguns han decidit fer-ho aquest any per primera vegada. És el cas, per exemple, de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) i Premià de Dalt (Maresme). Tots dos municipis s'abasteixen del sistema Ter-Llobregat, pel qual el Govern va decretar fa pocs dies l'estat de preemergència que obliga a incrementar les restriccions a causa de l'escassetat d'aigua. Des de la regidoria de comerç de Sant Feliu de Llobregat, es justifica que la pista és un reclam per "retenir la població" i que opti per participar en les activitats nadalenques del municipi, alhora que també és bo per promocionar el comerç local, al·leguen en un comunicat.
"L'aigua queda dins el circuit"
Premià de Dalt, l'octubre (últim mes de què es tenen dades) va consumir 212 litres per habitant i dia, per sobre del límit de 210 litres per persona i dia que estableix el departament d'Acció Climàtica per intentar estalviar aigua en aquesta fase de preemergència, que vol evitar l'entrada en la fase més greu de restriccions (la d'emergència). En un comunicat, el consistori explica que l'aigua de la pista és freàtica, i que quan es tanqui, el gel es triturarà i tornarà al pou: "És un circuit tancat", justifiquen.
En el cas de Sant Feliu de Llobregat, el consum de l'octubre es va situar en 162 litres per persona i dia, per sota del topall. El consistori també assegura que retornarà l'aigua que necessita la instal·lació de gel del municipi –en total uns 22.500 litres, que equivalen al consum mensual de 4,6 habitants del municipi, de mitjana– a la depuradora per reaprofitar-la. La pista s'ha fet amb un gruix de només dos centímetres per intentar estalviar. El consum elèctric és superior. L'Ajuntament calcula que la pista requereix uns 28.800 kWh mensuals, que equivalen al consum mitjà de 106,7 habitatges al mes.
També Girona és una de les grans ciutats que obrirà una pista de gel aquest Nadal. Ho farà el pròxim 23 de desembre. Fira de Girona –que és qui organitza l'esdeveniment– ha explicat que també s'ha reduït el gruix del gel, perquè no consumeixi tanta aigua. Dels 80.000 litres que es feien servir fins ara, es passa a uns 48.000. A nivell energètic, la pista necessitarà 51.153 kWh, l'equivalent al que gasten 189,5 habitatges, de mitjana, en un mes.
"No generar incongruències"
També hi ha ajuntaments que aquest any, o des de fa anys, no instal·len pistes de gel. Reus, aquest any, ha decidit no habilitar-ne per primera vegada, perquè "suposava un elevat consum energètic". Així doncs, la intenció del govern de Reus és no tornar-la a instal·lar. Sant Andreu de la Barca també prescindeix, per primera vegada, de la pista de gel. Els motius són múltiples, però la decisió estava presa des que Marc Giribet, alcalde del municipi, va prendre possessió del càrrec: "El mandat anterior ja vam posar el crit al cel", diu, tot calculant que la pista té un consum energètic equivalent a 95 habitatges del municipi.
Giribet explica que la decisió es va veure reforçada per dos motius: "estem en una situació d'emergència climàtica i de sequera", diu Giribet. I a més, no volia "generar incongruències". "Demanem a la població que redueixi, nosaltres no podem fer un consum desmesurat d'aigua en conceptes d'oci", sentencia. Aquesta paradoxa sobre la greu situació de sequera que arrossega el país és la que també denuncia el portaveu de GEPEC-Ecologistes de Catalunya, Josep Lluis Moner, en declaracions al diari ARA: "Com pots parlar a la població de crisi climàtica i sequera i seguir amb les mateixes inèrcies que ens porten a la catàstrofe? És una contraposició realment kafkiana", etziba.
Alternatives sintètiques
A Barcelona, el govern d'Ada Colau va declarar la guerra contra les pistes de gel el 2015, quan va prohibir la que alguns anys s'havia instal·lat a la plaça de Catalunya. Vuit anys més tard, de les cinc pistes de gel que hi ha a la ciutat comtal –comptant les d'iniciativa semipública i privada– quatre són sintètiques. Mitjançant un polímer que rellisca, el Tibidabo, el Port Vell, l'Illa Diagonal i el Festival de la Infància simularan la sensació de patinar sobre gel sense gastar aigua. No així, però, la pista interior del Recinte Modernista de Sant Pau, que estrena pista de gel en el marc de l'espectacle nadalenc d'"Els llums de Sant Pau".
