El Pirineu canvia d’hàbits per la calor: "A les cinc de la tarda, pel carrer no hi passen ni les mosques!"

TrempEls municipis del Segrià, les Garrigues, l’Urgell, el Pla d’Urgell i la Noguera lideren el pic de calor de les últimes hores, especialment intens aquest dimarts. Però la calor extrema no és sols patrimoni del pla de Lleida. A les portes del Pirineu, municipis com Tremp (al Pallars Jussà) no es queden pas enrere i el termòmetre també hi supera els quaranta graus i es baten rècords.

Aquest municipi, situat en una conca molt tancada a pocs metres d'altitud (no arriba als 500 metres), “es pot convertir en un forn”, en paraules del meteoròleg de l’ARA Miquel Bernis. Segons dades de la secció de meteorologia d’aquest diari, des del 2019 ha arribat tretze vegades a 40 graus. Però el fet que sigui una conca tancada també crea l’efecte contrari: unes oscil·lacions que provoquen nits fresques i hiverns amb boires i temperatures més fredes que en altres valls pirinenques.

Els trempolins estan relativament acostumats a la calor de l’estiu. Però reconeixen que les onades són cada cop més freqüents, llargues i més difícils d'aguantar. Per això alguns hàbits ja estan canviant. El més visible és al sector comercial. Els botiguers, sobretot els de comerços més petits, han anat retardant més l'horari de tarda i ara difícilment es veu cap botiga oberta abans de les sis. “Ja no té sentit obrir abans”, reconeix la presidenta de Comerç Associat, Maite Ramoneda. “A les cinc de la tarda, pel carrer no hi passen ni les mosques!”, s’exclama. Ramoneda insisteix que l’activitat comercial al municipi, a excepció de les grans àrees comercials, no se sol dinamitzar fins al voltant de les set del vespre. I, és clar, ara el tancament també s’ha allargat fins gairebé entrada la nit.

Per al pic de calor actual, l’Ajuntament no preveu cap actuació en particular. Si bé l’any passat van aplicar la gratuïtat de les piscines davant la prolongació de l’onada, de moment el consistori no farà el mateix. Si la cosa s’allarga, potser sí. A part de les piscines, s’ofereixen altres espais públics de refugi climàtic, com la biblioteca (que obre ara cada matí) o indrets com el local social del nucli de Vilamitjana, accessible cada tarda amb lectura sota l’aire condicionat.

El pantà de Sant Antoni, conegut pet tothom com el lago, és el refugi climàtic per excel·lència dels trempolins. La mateixa escriptora Maria Barbal ho va immortalitzar l’any passat a la seva última novel·la, Al llac. “A cinc minuts amb cotxe tenim la desconnexió total”, assegura Ibana Rivas, una veïna de Tremp que passa cada tarda a la vora del pantà. Situat a cent metres per damunt de la ciutat, allí la temperatura cau un parell de graus, l’aigua és sempre fresca i sota l’ombra dels arbres no fa mai calor. “Aquí tots som del poble”, assegura Rivas. Activitats nàutiques, pàdel, passejades, bicicleta, pícnics... L’àrea és especialment activa els caps de setmana. I cada cop més.

Alba Romero és una altra usuària del lago. Hi va sempre amb una amiga, “per parlar de les nostres coses i gaudir de la natura”, explica. Per a Romero i tots els veïns del poble s’ha convertit en un espai per fugir de la calor, encara que sigui momentàniament.

“Quan hi ha mal, hem de posar-hi remei”

La calor s’estén amb força més amunt al Pirineu i està canviant més hàbits. El sector turístic està assumint, per exemple, una inversió inaudita fins fa ben poc: la instal·lació d’aparells d’aire condicionat. Precisament ara Josep Castellarnau, que a més de ser el president de la Federació d’Hostaleria de Lleida és propietari d’un hotel a Bescaló (al Pallars Sobirà), ha començat enguany les obres per aclimatar totes les habitacions sota teulada. Castellarnau assegura que la decisió respon a una necessitat molt concreta i limitada en el temps. “Segurament els aparells no estaran encesos més d’una setmana a l’any -assegura-. Aquí les temperatures són sempre fresques, sobretot a la nit, però hem de reconèixer que estem percebent un canvi climàtic”. I admet: “Quan hi ha un mal, hem de posar-hi remei”.

Sergi Congost, propietari d’una casa rural al bell mig de Sort, també va començar instal·lant aparells de sotateulada fa quatre anys, però aquest estiu s’ha decidit a estendre’ls per tot l’establiment. “Per obligació”, es queixa: “Els clients ara són especialment exigents, reclamen qualitat i ja no venen si no oferim aire condicionat”.

El mateix pensa Ramon Aytés, propietari de l’Hotel Pessets, el més gran de Sort. Actualment, més de la meitat de les habitacions (72) tenen aire condicionat, però considera que és més per una exigència de confort dels clients que no pas per una necessitat climàtica. Aytés recorda que sempre ha fet calor a l’estiu i que, tot i haver percebut un petit augment de la temperatura, “ara la gent vol més comoditats”. Per això, assumeix que d’aquí a poc acabarà instal·lant els aparells a la resta d’habitacions que li queden. En tot cas, a Sort, a 700 metres, les temperatures també s’enfilen fins més enllà dels 35 graus. L’any passat, per primer cop en la història dels registres, es van superar els 40.

On de moment sembla que no es necessiten aparells d’aire és a la Vall d’Aran. Durant aquests dies, la Núria Farran de Sant Cugat del Vallès hi passa les vacances amb el seu marit, l’Antoni, en un hotel de Betren, un nucli als afores de Viella. Situats a més de mil metres d'altitud, dormen amb temperatures força agradables, però reconeix que a la tarda fa massa calor. Farran, de 74 anys, explica que al matí fan les visites turístiques de rigor, “però a la tarda ens quedem a la piscina de l’hotel fins ben entrat el vespre”. I és que en un dels llocs més frescos de Catalunya, les temperatures màximes s’enfilen avui per sobre dels 30 graus. “Fa massa calor per voltar”, admet.