Els pesticides contaminen l'aigua de 25 pobles de Lleida

L’Espluga CalbaLa crisi que estan patint els municipis membres de la Mancomunitat d’Aigües de les Garrigues està esdevenint endèmica. Per segona vegada en un mes, els 25 pobles que beuen d’aquesta xarxa, repartits entre les comarques del Segrià i les Garrigues, han vist vetat el consum d'aigua de l'aixeta a causa d’un elevat índex de pesticides. La sequera i l’activitat agrícola estan provocant repetides incidències que afecten l'aigua de beure, la darrera des de divendres passat i que afecta aquests petits municipis, tots per sota del miler d'habitants.

La Mancomunitat, des de la seva creació l’any 1987, utilitza l’embassament d’Utxesa per al subministrament d’aigua de beure. De fet, és actualment l’únic organisme que agafa aigua d’aquest llac artificial per al consum humà. L’aigua d’Utxesa, al Segrià, s’utilitza bàsicament per al reg agrícola i per generar electricitat, i darrerament està presentant elevats índexs de contaminació. La superfície de l’embassament és de 242 hectàrees, amb un perímetre de gairebé 20 quilòmetres, però la seva capacitat s’ha reduït a menys de la meitat (4 hectòmetres cúbics en l’actualitat) a causa de la sedimentació de fangs i el creixement de la vegetació, bàsicament canyissars.

Tot plegat explica, en gran part, que es dispari cada cop més a l'aigua l'índex d’herbicides que els agricultors utilitzen als camps de la zona, fet que només es pot pal·liar aturant el subministrament, aplicant carboactius a la planta de tractament (ubicada a Sarroca de Lleida) i esperant uns dies perquè les analítiques donin millors resultats. De fet, la setmana passada es va comprovar que per cada litre d’aigua del pantà d’Utxesa hi ha fins a 0,4 micrograms de metolaclor, un pesticida molt comú entre els pagesos per eliminar les males herbes. El màxim permès per al consum humà és de 0,1.

Però a part dels herbicides Utxesa està històricament exposada a altres incidències. La darrera va ser l’any passat, quan es va detectar un important vessament d’hidrocarburs que també va obligar a aturar el subministrament durant dies.

"Estem cansats que es repeteixin tan sovint aquests problemes que ens obliguen a prendre mesures que no ens toquen", explica l’alcalde de Bovera, Òscar Acero, que divendres passat va assumir la determinació de repartir gratuïtament garrafes d’aigua per als seus poc més de 250 veïns. Iniciatives com aquesta s’han hagut de prendre també en altres indrets, com l’Espluga Calba i la Granadella, on la brigada municipal ha portat aigua embotellada a la residència d’avis i a les cases de la gent gran.

Solucions estructurals pendents

Avui mateix hi haurà una nova reunió entre el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, i el president de la Mancomunitat, Francesc Esquerda, per analitzar la situació i discutir possibles mesures que puguin ajudar en cas que aquestes crisis es repeteixin, entre les quals destaquen la compra de més carboactius per controlar l’índex de pesticides i el finançament de camions cisterna per omplir els dipòsits municipals en cas que s’aturi de nou el servei.

Els alcaldes de la Mancomunitat, però, ja fa anys que reclamen mesures de més envergadura. L’alcalde de la Floresta i expresident de l’organisme supramunicipal, Jaume Setó, assegura que "l’única solució a tots els nostres problemes és connectar-nos a l’embassament de l’Albagés, que és una aigua molt més segura" i que permetria reduir substancialment els costos de bombeig. Aquest projecte no està valorat econòmicament i la seva execució no està ni tan sols plantejada per l’ACA a mitjà termini. En qualsevol cas, el president de la Mancomunitat, Francesc Esquerda, ha fet reiterades crides a demanar ajuts a la Unió Europea, a través del programa Next Generation, per executar-ho "al més aviat possible".

Altres alcaldes reclamen llum verda a utilitzar els seus propis recursos. L’alcalde de l’Albagés, Víctor Masip, explica que està a l’espera que l’ACA i Sanitat avalin el consum de l’aigua de dos brolladors que permetrien donar completa autonomia al poble, amb menys de 400 habitants. D’altres, com Vinaixa i la Pobla de Cérvoles, recorren als seus propis pous quan tallen l’aigua de la Mancomunitat, però en prohibeixen l'ús per omplir piscines i regar jardins. "Els nostres recursos són limitats i en demanen un consum racional", indiquen fonts de l’Ajuntament de Vinaixa.

Entre tots els 25 pobles de la Mancomunitat no sumen ni 10.000 habitants i els ajuntaments perceben l’abandonament de l’administració. "Si això passés a un sol barri de Barcelona, el problema hauria estat solucionat en poques hores", lamenta Òscar Acero.