Els pescadors no només pesquen peix: rescaten 70.000 litres de deixalles de les costes catalanes

Blanes (Selva)Cada nit els pescadors de les costes catalanes surten al mar a la recerca de peix. Però, a part de capturar-ne tots els exemplars que després es venen a les peixateries, quan tiren la xarxa també pesquen desenes de quilos de deixalles de tota mena. Aproximadament, cada jornada destinen dues hores de feina extra a separar tota la brossa del fons marí del peix de qualitat. I aquesta feina no la cobren, perquè només els paguen pel peix que es comercialitza a la llotja. Durant el 2022, els pescadors catalans han rescatat 70.000 litres d’escombraries del mar: és a dir, 11 camions cisterna plens a vessar. Sobretot bosses, ampolles, palles, fils de pescar, envasos de plàstic, tovalloletes i mascaretes d’un sol ús.

Amb l’objectiu de finançar, visibilitzar i reconèixer aquesta activitat de neteja altruista que porta a terme el sector pesquer, el departament d’Acció Climàtica de la Generalitat tira endavant el projecte Pesca Neta, cofinançat amb fons europeus. La campanya destina un milió d’euros cada any a la recollida, que es reparteixen entre les federacions de confraries de pescadors catalanes. Tots els pescadors adherits a la iniciativa, quan recullen brossa, han d'omplir unes fitxes digitals per categoritzar els objectes i la dipositen en uns contenidors de reciclatge al port. “La finalitat d’aquesta campanya és cohesionar el sector, posar en valor la seva feina per tenir cura del mar i, també, poder tenir quantificat i localitzat el volum de residus del litoral català”, afirma Itziar Segura, subdirectora de Pesca d’Acció Climàtica i Alimentació. 

A part de plàstics, bosses i llaunes, les embarcacions pesqueres també es troben, surant a la superfície o fins a 500 metres de profunditat, materials i objectes sorprenents. Fernando Martínez, patró major de la confraria de Blanes i pescador d’arts menors, recorda haver capturat neumàtics, neveres, televisors, rentadores i cotxes sencers. La majoria d'aquests residus no els aboquen embarcacions o iots directament al mar, sinó que venen de terra: "Quasi tota la porqueria prové d'abocadors il·legals a la riba dels rius que, després d’un temporal o una riuada, desemboquen al mar”, explica. Per això, una part molt important de la iniciativa Pesca Neta és la prevenció contra l’incivisme, amb xerrades i tallers divulgatius a les escoles, per conscienciar les noves generacions sobre la importància de la recollida selectiva. “Com que el mar és blau, tot ens sembla molt bonic, però no veiem tota la brossa de sota la catifa", denuncia Martínez. 

I, evidentment, totes aquestes deixalles dificulten molt l’activitat dels pescadors. No només per les hores improductives que destinen a destriar el peix de la brossa, sinó també perquè els residus malmeten les xarxes i el material de pesca. Igualment, afecten la qualitat del peix: “Les llaunes o ampolles causen ferides superficials a la carn del peix, que perd valor i llavors no podem vendre el producte al preu que pertoca, sinó que hem de diversificar-ne la sortida”, lamenta Martínez. A més, a part del dany físic a la carn, la contaminació marina també repercuteix en la biodiversitat dels ecosistemes. Ho explica Stefenia Minuto, biòloga marina de la Universitat de Girona i dinamitzadora del projecte Pesca Neta a l'àrea de Girona: “El plàstic és el residu majoritari al mar i, com que té una vida útil de centenars d’anys, es va desfent i esmicolant progressivament, creant microplàstics al mar molt perillosos”. “Aquests microplàstics —continua la biòloga— generen problemes físics als aparells digestius dels peixos, que se'ls mengen pensant que són aliments, però no els proporcionen els nutrients adequats". "Tot això repercuteix en la cadena alimentària marina i també en els humans, que mengem aquests peixos alimentats amb microplàstics”, conclou.