Nous radars per predir abans les tempestes violentes, que seran més freqüents

BarcelonaLa pedra d’11 centímetres que va caure fa un mes a la Bisbal d’Empordà o la puja que va inundar Mataró divendres de la setmana passada són dos exemples recents de temps violent. Són episodis que “es poden tornar a repetir”, segons la directora general del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca, que ha anunciat canvis per millorar la predicció. Sarroca explica que se substituiran els quatre radars meteorològics que s’utilitzen actualment, que són dels anys 90, perquè “cal modernitzar-los”. Una renovació que es farà durant els pròxims tres anys. Amb els nous radars es vol tenir més marge de reacció, perquè ara els avisos de temps violent es fan, com a màxim, dues hores abans d’un episodi.

A més de “poder ampliar el marge de maniobra” dels radars, Sarroca diu que els nous aparells també permetran saber el tipus de precipitació que caurà. És a dir, diferenciar si serà pluja, pedra, calamarsa o neu. Un altre dels canvis consistirà a ampliar la xarxa de sensors de llamps perquè doni “més seguretat” en la predicció de pedregada i calamarsada. “Avançar-nos a episodis de pedra grossa com el de l’Empordà”, assegura Sarroca. Aquesta inversió per modernitzar els sistemes de teledetecció, per ser “més rigorosos i millorar els avisos”, es vol complementar amb una actualització de la web del Servei Meteorològic i s’estudia oferir una apli per a mòbils perquè “la ciutadania pugui fer un seguiment i estigui al cas dels episodis locals, que no sempre es poden predir amb precisió”.

La directora general de Protecció Civil, Mercè Salvat, adverteix que no es poden garantir els avisos quan es produeixen precipitacions que són “sobtades, molt locals i de severitat extrema”, que impedeixen que es tingui una previsió per actuar. També apunta que el canvi climàtic fa augmentar la incertesa i la freqüència del temps violent. “El sistema d’emergències funciona”, defensa Salvat, que ha donat una sèrie de consells a la població per evitar posar-se en una situació de risc durant una tempesta. Per exemple, tenir nets els embornals, les baixades d’aigua i els desguassos, sobretot als terrats i als patis, perquè no hi hagi cap acumulació d’aigua que pugui fer cedir un sostre. També es demana treure el cotxe i no aparcar-lo en rieres, rius o barrancs i tampoc agafar cap vehicle si plou amb molta intensitat.

En cas que la pluja ens agafi per sorpresa al carrer, es recomana buscar refugi dins un edifici o posar-se a cobert i no travessar passos soterrats o de nivell, ni a peu ni en cotxe. Si s’està conduint, el millor és aparcar el vehicle en un lloc segur sense obstaculitzar la circulació i posar-se a cobert i si no és possible aturar-se, abaixar la velocitat i mantenir la màxima distància de seguretat. Al medi natural el millor és posar-se a la part més enlairada i si s’inunda el garatge o el soterrani de casa, es demana no baixar-hi. En cas que l’aigua entri dins l’habitatge, es recomana pujar a la part més alta del domicili i treure la llum. Si la tempesta és elèctrica, la crida és allunyar-se d’elements metàl·lics i de l’aigua –sortir-ne si s’és a dins–, a més d’evitar l’ús de la bicicleta.

Un episodi “molt puntual” a Mataró

Pel que fa als plans d’autoprotecció dels municipis, que defineixen les zones de perill davant un temporal, Salvat considera que és “obligació” dels ajuntaments tenir-los fets, implementar-los i actualitzar-los. “S’han de revisar perquè hi pot haver un nou lloc inundable”, diu la directora general. Després que Mataró hagi plantejat posar més barreres als passos subterranis on van quedar atrapats alguns cotxes en les inundacions de fa una setmana, Salvat ha respost que no sempre hi haurà una previsió “amb prou temps” perquè es pugui actuar. “El que va passar a Mataró és molt puntual”, ha insistit.

Sobre el pronòstic que fa el Servei Meteorològic per a aquesta tardor, Sarroca avança que l’octubre i el novembre seran secs a Catalunya, sense descartar algun episodi puntual una mica plujós a primera línia de la costa perquè el mar està “molt calent”. La temperatura de l’aigua del mar és d’uns 26 graus, gairebé dos graus i mig més del que tocaria per l’època de l’any. Això, segons Sarroca, “pot facilitar episodis de temps violent”. Serien fenòmens locals perquè no es preveu l’entrada de cap pertorbació. L’últim mes de l’any, el desembre, podria tenir “més activitat plujosa”, malgrat que aquesta tardor “no sembla que pugui pal·liar la situació de sequera que fa dos anys que s’arrossega”. L’octubre i el novembre seran més aviat càlids, i el desembre es mantindrà més a la mitjana climàtica.