Per què alguns municipis de la Costa Brava no podran complir els topalls de l'aigua aquest estiu?

Platja d'Aro (Baix Empordà)El Baix Empordà és, juntament amb la Cerdanya i la Vall d'Aran, una de les comarques amb un consum d'aigua per habitant més elevada de Catalunya. Concretament, 214 litres de mitjana per persona i dia, segons les últimes dades, del 2021, que publica l'Agència Catalana de l'Aigua. En aquesta comarca costanera, hi ha casos com els de Castell-Platja d'Aro, Begur o Pals, on la xifra de consum domèstic s'enfila dels 300 als 500 litres per persona i dia, unes cotes que superarien amb escreix el límit fixat pel Govern en l'actual escenari de sequera, que marca un topall de 230 litres per habitant i dia als municipis. Alguns ajuntaments, amoïnats amb la previsió que la corba de demanda d'aigua es dispari com cada estiu amb el turisme i els visitants de temporada, demanen a l'ACA que tingui en compte aquesta singularitat a l'hora de valorar futurs expedients i, en el pitjor dels casos, sancions com les que preveu l'estratègia per fer front a la sequera.

Municipis de la Costa Brava adverteixen a l'ARA que les mitjanes per habitant calculades sobre el padró oficial són enganyoses perquè no destrien la seva realitat d'una població que es multiplica durant uns mesos de l'any amb segones residències i tota la planta hotelera i càmpings que també s'abasteix de la mateixa xarxa d'aigua. “No és que els ciutadans que viuen tot l’any al Baix Empordà consumeixin més aigua que la resta de Catalunya, sinó que, a l’estiu, la població es triplica, el consum es dispara i això fa mitjana amb la població de tot l’any”, exposa Joan Manel Loureiro, president del Consell Comarcal del Baix Empordà. Davant un enduriment de la vigilància i els controls sobre els consums aquests mesos vinents, els municipis demanen a l'ACA pactar un criteri per poder avaluar el seu comportament.

Castell-Plata d'Aro, per exemple, proposa que el consum diari es comptabilitzi amb els "habitants equivalents" de cada mes i no només a partir dels 12.000 platjarencs que consten al padró. Així ho recullen ja les primeres dades del mes de març del 2023 de l'ACA, que divideixen els 4.600 m³ d'aigua gastats diàriament al poble entre 18.500 habitants, que són els que s'estima que s'instal·len aquest mes al municipi. Amb aquest canvi, surten 252 litres per habitant i dia consumits, una xifra que, tot i això, excedeix de 30 litres el màxim que dicten les restriccions per la sequera. L'Ajuntament al·lega que la xifra real de població és encara més alta del que el Govern estima i s'enfilaria als 21.700 habitants. Amb els seus càlculs, sortirien 216 litres diaris per habitant, i es compliria amb els topalls de la situació d'excepcionalitat. "L'ACA es basa en l'ocupació mitjana als establiments hotelers, però, aquestes dades són insuficients i nosaltres ens basem en els comptadors de vehicles, de vianants i el volum de residus", manifesta l'alcalde Maurici Jiménez. "Només el dia de Carnaval van passar pel poble 60.000 persones, i això té una repercussió directa en el consum d'aigua", afegeix.

El cas de Begur, el poble de les piscines

L'Ajuntament de Begur, que en dades del 2021 gastava 551 litres d'aigua al dia, defensa que, segons els seus càlculs, actualment ha aconseguit rebaixar el consum a 159 litres per habitant. Ara bé, aquesta xifra s'ha calculat, novament, amb uns criteris diferents dels de l'ACA. "Som un poble de 4.000 empadronats, però a l'estiu gestionem aigua per a 30.000 persones, així que els consums mitjans i les restriccions han d'afectar tant els veïns locals com els visitants", argumenta Maite Selva, alcaldessa del poble.

Begur, a més, és un dels pobles amb més piscines per habitant de Catalunya, una per cada divuit habitants. De nou, però, amb el ball de xifres segons si es té en compte només els veïns censats o el total de visitants estacionals de segones residències. Sobre aquest nombre de piscines al poble, l'alcaldessa comenta: "Tot i que no hi estem obligats, hem elaborat un pla de sequera municipal que, entre altres mesures, preveu que les noves llicències de piscines no permetin omplir-les mentre duri la sequera". I afegeix: "També hem fet molta difusió i conscienciació perquè volem que tant la gent que viu tot l'any al poble com la gent que ens vingui a visitar, sigui conscient del problema seriós que vivim".

Port de la Selva, una illa hídrica

Un cas singular és el de Port de la Selva, a la comarca veïna de l'Alt Empordà, amb un ús de 471 litres per habitant el 2021. L'alcalde del municipi, Josep Maria Cervera, atribueix aquest volum a dos factors que no depenen del govern municipal: "Tenim moltes urbanitzacions que no han estat mai recepcionades i que cal arreglar, perquè tenen pèrdues d'aigua importants; i, també, tenim moltes cases unifamiliars de turisme de segona residència que gasten aigua i repercuteixen en la mitjana dels habitants de tot l'any", argumenta.

Cervera explica que el municipi sempre s'ha abastit dels seus propis pous com una "illa hídrica única entre els municipis de la Costa Brava", i que no va ser fins fa dos anys, el 2021, que va haver de recórrer per primer cop a l'aigua d'una altra conca. "Si ara requerim aigua del pantà de Boadella no és perquè se'ns buidin els pous, sinó perquè se'ns salen a causa de la pujada del nivell del mar amb el canvi climàtic", apunta l'alcalde. És per això que la setmana vinent l'Ajuntament del Port de la Selva es reunirà amb l'ACA amb la intenció de llogar una dessaladora durant tot l'any.

La sequera greu que viu Catalunya ha fet aflorar un problema endèmic que arrossega la costa catalana durant els mesos de més afluència turística. "Els municipis del litoral no tenen prou aigua per satisfer la demanda de l'estiu, l'han d'anar a buscar fora i, ara que no plou, hem d'entomar la situació i trobar solucions sobre la marxa", admet la doctora en geografia de la Universitat de Girona Rosa Maria Fraguell.

Fraguell defensa que la solució no ha de ser sacrificar aquesta activitat, que seria una mesura igualment traumàtica per a la població, sinó apostar per models sostenibles de gestió. "Disposem de moltes tecnologies perquè els establiments siguin més viables en termes de consum d'aigua i energia", opina. L'experta posa l'exemple de la bona pràctica de l'Hotel Samba de Lloret, que s'ha convertit en un laboratori de recerca per reutilitzar l'aigua i, actualment, només consumeix entorn de 100 litres per persona al dia.