Multes a les empreses que malbaratin aliments
La futura llei estatal obligarà distribuïdors, supermercats o restaurants a fer donacions dels excedents
BarcelonaQuasi 35 quilos de menjar per persona és la factura de tots els aliments que es llencen a Catalunya cada any. El cost del malbaratament alimentari s'enfila per sobre dels 840 milions d'euros anuals, segons la darrera dada disponible, que es remunta al 2010, però el problema del desaprofitament persisteix en tots els punts de la cadena alimentària: des de la producció agrícola fins a les llars passant per supermercats i restauració. Per posar fre a aquestes dades, el govern espanyol ha aprovat aquest dimarts el projecte de llei contra el malbaratament alimentari, una norma que preveu sancions de fins a 500.000 euros per infraccions en les obligacions que, un cop s'aprovi, tindran tots els establiments de la cadena.
La llei espanyola, com ja va fer la catalana, aprovada el 2020, però que encara té pendent desplegar el reglament per aplicar-la, obligarà empreses com supermercats o restaurants a dissenyar plans per reduir el malbaratament d'aliments. Es tracta de documents on s'hauran de concretar mesures per reduir al mínim les pèrdues alimentàries i concretar on destinaran les que generin. La Generalitat té previst aprovar el decret sobre el malbaratament aquesta tardor, mentre que la llei estatal no arribarà abans del gener del 2023.
El text aprovat pel govern espanyol estableix que la prioritat dels excedents alimentaris sempre haurà de ser el consum humà. Per això, la mateixa llei preveu que els establiments arribin a acords o convenis amb bancs d'aliments o empreses del tercer sector que s'encarreguin de fer-los arribar a famílies o col·lectius vulnerables a través de donacions. L'entitat receptora dels aliments haurà de garantir la traçabilitat dels productes i mai els podrà vendre.
Si l'aliment descartat no és aprofitable per al consum humà, la jerarquia del nou marc legal obligarà a explorar si pot destinar-se a alimentació animal i producció de pinsos o, si s'ha de descartar, tractar-ho com a residu orgànic per fer-ne compost.
Pel que fa a la restauració, els establiments hauran d'oferir als clients la possibilitat d'endur-se el menjar que deixin a la taula. El text de la llei estatal fixa que no es podrà cobrar res al client i que se li haurà d'oferir un envàs reutilitzable o fàcilment reciclable.
Ignorar els preceptes de la futura llei serà motiu d'una sanció per a les empreses incomplidores. Segons el ministre, no tenir el pla contra el malbaratament a punt es considerarà una falta greu amb multes d'entre 2.001 i 60.000 euros. Reincidir en aquesta infracció en un termini de dos anys o cometre'n una altra també considerada greu pot fer que la multa s'enfili fins als 500.000 euros.
La llei estatal inclou una excepció per a les botigues de menys de 1.300 metres quadrats, que quedaran exemptes de fer el pla contra el malbaratament alimentari, segons ha concretat aquest dimarts el ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas.
A tot l'Estat es malbaraten 1.364 milions de quilos de menjar (uns 31 quilos per habitant) segons les dades del ministeri del 2020. A escala global, el problema adquireix dimensions preocupants: un 30% dels aliments que es produeixen al món –l'equivalent a 1.300 milions de tones anuals– van a parar a les escombraries i gairebé la meitat d'aquestes es produeixen en la fase de la postcollita i la venda minorista.