Mor als 92 anys Edward O. Wilson, l'home de les formigues

BarcelonaPoques persones podien presumir en vida de ser a la llista dels 100 científics més influents del món al segle XX com ho ha estat Edward Osborne Wilson, catedràtic emèrit de la Universitat Harvard, premi Pulitzer dues vegades i creador de termes actualment referencials com la definició de biodiversitat i el desplegament del que en el seu moment va ser una disruptiva branca científica anomenada sociobiologia. Wilson, nascut a Birmingham, Alabama, el 1929, va morir el 26 de desembre a la ciutat de Burlington, Massachusetts, a l’edat de 92 anys.

Wilson, que el 2007 també va rebre el Premi Internacional Catalunya de la Generalitat, va desenvolupar pràcticament tota la seva carrera a la Universitat Harvard i va començar a despuntar internacionalment pel seu gairebé obsessiu interès pels insectes socials i molt particularment per les formigues. Va iniciar-se en el seu estudi ja fa gairebé 70 anys arran d’una espècie invasora al sud dels Estats Units, la formiga de foc (Solenopsis saevissima richteri). Amb el temps arribaria a descriure 625 espècies de formiga, 341 de les quals van resultar noves per a la ciència. El seu interès per aquests insectes el va portar també a l’estudi de la seva conducta, la seva relació ecològica amb el seu entorn i a la definició encara vigent dels formiguers com un superorganisme, una entitat amb vida pròpia formada per milers d’individus en què el conjunt esdevenia un únic individu de característiques superiors a la suma de les parts.

La recerca de Wilson el va portar ben aviat a establir relacions amb altres disciplines com l’ecologia, la biologia evolutiva i l’etologia, a més del conservacionisme. Fruit d’aquestes connexions, Wilson va definir dues teories que avui són centrals en ecologia. La primera és la que dona forma al concepte de biodiversitat i la seva relació amb el món actual. Va proposar la teoria del “50-50”, segons la qual calia preservar almenys la meitat dels ecosistemes per mantenir el planeta en equilibri. L'ONU ha fet seu aquest principi per bé que reduint l’objectiu al 30%.

La segona és la que el va menar a definir la sociobiologia com una nova disciplina científica de la qual neixen algunes de les seves teories més polèmiques com ara l’anomenada conducta altruista o la preservació de les espècies per la transmissió dels gens i dels grups més que no pas de l’individu. Aquesta teoria enllaça amb la del "gen egoista" desenvolupada pel científic i divulgador britànic Richard Dawkins, segons la qual el gen és la unitat fonamental de l’evolució. Segons Wilson, l’altruisme afavoreix l’èxit reproductiu a l'afavorir els gens més beneficiosos per al grup amb independència de cada un dels individus que el componen.

Són precisament les seves aportacions a la definició de conducta social, èxit reproductiu o parentiu genètic, claus en la sociobiologia, les que han fet que molts experts hagin considerat Wilson com el Darwin de l‘era moderna, ja que ha reescrit la teoria de l’evolució a partir de paràmetres innovadors que han transcendit l’àmbit científic gràcies a les seves qualitats com a divulgador. Especialment recomanables són les seves obres On human nature i Ants, mereixedores del premi Pulitzer, Sociobiology: The new synthesis i The superorganism.