La misteriosa empresa que busca l'elixir de l'eterna joventut
Altos Labs té en nòmina un potent equip científic, incloent-hi algun premi Nobel, que treballa per retardar o revertir l'envelliment cel·lular
BarcelonaL'objectiu dels investigadors de l'envelliment és, a llarg termini, identificar els mecanismes i les molècules implicats en la progressiva pèrdua de funcionalitat i capacitats de l’organisme a mesura que ens anem fent grans. Una de les iniciatives més cridaneres en aquest camp és l’empresa Altos Labs, constituïda fa poc més de dos anys i de la qual se sap ben poca cosa més enllà de la seva pàgina web corporativa. El secretisme que l'envolta ha propiciat mil i un rumors sobre els seus promotors i els objectius reals del negoci. La publicació Technology Review ha apuntat que la companyia, amb seu als Estats Units, hauria estat impulsada per grans fortunes lligades al món de les tecnològiques com ara Jeff Bezos, el creador d’Amazon, i Iuri Milner, multimilionari d’origen rus impulsor d’un ambiciós projecte de viatges interestel·lars i accionista d’empreses com Airbnb, Alibaba, Facebook, Twitter i Spotify.
L’empresa, que ha declinat fer cap declaració a l’ARA, assenyala a la seva pàgina web que el seu objectiu és endarrerir tant com sigui possible el procés biològic de l’envelliment i revertir-lo en aquells mecanismes que sigui possible. No volen aconseguir la immortalitat, diuen, però sí allargar les expectatives de viure més i millor. Per fer-ho possible, fa dos anys que fitxen científics de tot el món vinculats d’una manera o altra a aquest camp, molts d’ells reconeguts com a figures científiques indiscutibles al més alt nivell.
Destaca la presència de Shinya Yamanaka com a president del consell assessor i guanyador del premi Nobel el 2012 per haver desenvolupat el mètode de reprogramació cel·lular des de qualsevol mena de cèl·lula fins al seu estadi primigeni de cèl·lula mare i possibilitar l’obtenció de cèl·lules adultes del tipus desitjat. En nòmina hi consta Richard Klaussner com a director; l'exdirector de l’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units, Steve Horvath, que és genetista de la universitat de Califòrnia a Los Angeles, o Peter Walter, bioquímic de la mateixa universitat a San Francisco.
També hi ha Manuel Serrano, fins ara investigador d'Icrea a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) i Pura Muñoz, d'Icrea a la Universitat Pompeu Fabra. Serrano és reconegut per haver descobert el gen p16, un dels supressors de tumors més potents també implicat en la senescència cel·lular. “En l’envelliment les cèl·lules senescents provoquen danys en cèl·lules i teixits del seu voltant”, cosa que està vinculada a processos com l’inflamatori i a malalties greus com el càncer, les cardiovasculars, les neurodegeneratives o la fibrosi, explica l’investigador, que no ha volgut fer cap comentari en relació amb la seva incorporació al Cambridge Institute of Science, la seu britànica del projecte.
Muñoz s’ha incorporat a la seu oberta a San Diego, Califòrnia. La investigadora és reconeguda per haver contribuït al descobriment de la pèrdua de funcionalitat de les cèl·lules mare de generar fibra muscular a mesura que envellim. “A partir dels 60 anys perdem entre l’1,5% i el 2,5% de la nostra massa muscular cada any”. Al voltant dels 80 anys, la pèrdua acumulada és d’entre el 30% i el 40%. És la sarcopènia, que es manifesta com a fragilitat i condueix a la dependència. La causa és que les cèl·lules mare encarregades de generar noves fibres musculars “disminueixen amb el pas dels anys” fins a fer-se gairebé inexistents.