Mig milió més de persones, el sostre que poden suportar les Balears

PalmaMig milió més de persones. Aquesta és la quantitat que les Balears podran créixer els pròxims anys, després d’analitzar la normativa vigent en matèria urbanística. Una tasca gens senzilla, per la gran quantitat de mesures que se superposen en diferents àmbits, que ha dut a terme la direcció general de Territori i Paisatge del Govern Balear i que encara està en fase de revisió final.

Segons les dades a les quals ha pogut accedir l’Ara Balears, la xifra resultant d’aquesta primera versió de l’estudi situa en prop de 350.000 les places que es podrien autoritzar entre residencials i turístiques, calculades amb un paràmetre de 2,62 persones per habitatge. Aquesta ràtio, després de consultar diferents experts, es considera de mínims, ja que un decret autonòmic del 1996 estableix que 3 persones és el nombre més baix d’ocupants que s’ha de tenir en compte a efectes de computar càrrega de població per habitatge.

Per tant, aquestes 350.000 places que ha calculat el Govern Balear que encara es poden construir (en concret, 348.008) “esdevindran sense cap mena de dubte 500.000 persones”, pel context i per l’aprofitament turístic legal i il·legal que es fa del que es construeix, assegura un arquitecte especialitzat que prefereix no ser identificat. Un 25% de pressió que se suma a la que hi ha en l'actualitat.

Reducció de sòl vacant

En tot cas, la directora general de Territori i Paisatge, Maria Magdalena Pons, recorda que “encara s’estan afinant algunes xifres, perquè es tracta d’un càlcul gens senzill, en el qual intervenen normes de tots els àmbits: estatal, autonòmic, insular i municipal”. S’ha reduït de manera significativa el sòl vacant que hi havia quan es va fer l'últim estudi en profunditat d’aquesta capacitat de creixement, l’any 2015. Llavors, les places que podien construir-se fregaven les 600.000.

Una part d’aquestes places ja no surten a l’estudi actual, perquè s’han construït. Però la responsable territorial del Govern Balear també vol reivindicar la importància de les mesures de protecció que s’han pres, especialment el decret llei de protecció del territori, que el 2020 va eliminar sòl urbà i urbanitzable. “Les noves dades de sòl vacant posen de manifest, d’una banda, la rellevància que han tingut les desclassificacions de terrenys urbanitzables que s’han fet els darrers anys, tant pel decret llei del 2020 com per la disposició addicional setzena de la llei d’urbanisme de les Illes Balears (LUIB), que es va introduir com a esmena de Més per Mallorca”, afirma.

Per usos, crida l’atenció un fet que pot trencar la imatge que el turisme és l’únic responsable de la saturació que bona part de la societat lamenta. Només una de cada deu places que preveuen els planejaments i que, per tant, es podran edificar, és per a ús turístic. És a dir, tan sols 35.000 de les 348.000 places que estima l’anàlisi de l’executiu balear seran per ser explotades en règim d’allotjament. La resta, fins a 312.000, seran per al creixement de la població i, per consegüent, purament residencials. Una altra cosa és que l’ús que es faci d’algunes d’elles, com ja passa, sigui lloguer turístic explotat de manera il·legal.

Per sobre dels dos milions

Actualment, entre les places residencials ja construïdes (1,6 milions) i les 443.705 turístiques (sense comptar els establiments turístics vacacionals), les Balears tenen un parc edificat que ja supera els 2 milions. En concret, 2.058.000 places, sempre aplicant la ràtio de 2,62 per habitatge. Si es construeix tot el que ara mateix permeten les diferents normatives vigents, es podria arribar als 2,4 milions. Si es fa servir el paràmetre de 3 persones per habitatge, tal com es recomana, en comptes de 2,62, se superen àmpliament els 2,5 milions de persones en un mateix moment a les Balears, entre turistes i residents.

“Per experiència de dècades, sabem que cada plaça edificable es construeix i s’ocupa. Cap dels problemes ambientals que ja tenim –aigua, energia, depuradores, emissaris, residus, qualitat de l’aire i, per descomptat, massificació– millorarà si no retallem aquesta capacitat edificadora excessiva”, assegura el portaveu de Terraferida, Jaume Adrover. “És més, per molt que ho gestionéssim molt bé, que no és el cas, tampoc es milloraria sense retallar aquesta enorme expectativa urbanística”, sentencia.