Dos mesos sense aigua potable, el maldecap de 5.000 veïns de Vallirana
L’aigua de la localitat surt de pous i mines propis, alguns dels quals no superen els llindars de qualitat o s'han assecat
ValliranaFins a 5.000 veïns de diferents barris de Vallirana (Baix Llobregat) i d'Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) estan des del 27 d’abril sense aigua potable a casa seva. Aquests municipis no estan connectats a la xarxa de distribució d'aigua Ter-Llobregat i s’alimenten únicament de captacions pròpies: pous i mines d’aigua subterrània. Un dels pous, el de Can Prunera, va quedar inoperatiu fa dos mesos perquè la concentració de sulfats supera el màxim establert per la nova directiva europea, que marca uns criteris superiors de qualitat de l'aigua de consum que els que hi havia fins ara.
Tot i no tenir riscos elevats per a la salut, els sulfats —les sals que es troben de forma natural en aqüífers amb presència de guix— poden provocar afectacions gastrointestinals i això ha deixat vuit barris dels dos municipis sense possibilitat de continuar bevent del pou d'on ara ho feien. Des de fa dos mesos els veïns d'aquestes zones es veuen obligats a desplaçar-se per obtenir aigua potable dels camions cisterna que ha habilitat l’ajuntament. Jordi Rossinyol, jubilat, cada dia es desplaça quatre quilòmetres fins al camió cisterna. Per a altres, l'horari en què s'ofereix el servei (de 9 a 18 h) no s’adapta a les necessitats dels que treballen.
Els veïns consideren que subministrar-los aigua potable a casa és “una qüestió de responsabilitat” i no els convenç l'alternativa de les cisternes. Els afectats consideren que els 28.000 litres d'aigua d'aquests tancs tampoc compleixen els criteris de qualitat. "No n'hi dono ni al meu gos", explica una veïna que diu que l'aigua no és bona. Són bastants els veïns que diuen que només l’utilitzen per cuinar. Per beure, en compren d'embotellada.
La sequera ha empitjorat la situació
Des que van entrar en vigor els nous criteris de qualitat, l’ajuntament va optar per diluir l’aigua de Can Prunera amb la d'un altre pou per rebaixar els paràmetres del primer, però la sequera va posar fi a aquesta alternativa. “No només tenim un problema de qualitat, tenim un problema de quantitat”, reconeix l’alcaldessa de Vallirana, Eva Martínez, després que el Pou Nou, aquell amb què es feia la dilució, s’assequés. Malgrat tot, apunta que en cas d’haver-hi prou pluges es podria diluir l’aigua de Can Prunera de nou.
Però alguns veïns opinen que el manteniment dels pous sempre ha sigut nefast, independentment de la sequera. És el cas de Lluís Morata, veí del Lledoner, que pateix una infecció d'Helicobacter pylori que atribueix a la brutícia que s’acumula a les aigües de la zona. “I això és crònic —denuncia Morata—, tot el dia pastilles i més pastilles”.
Per ara, Martínez no s'atreveix a posar una data perquè tots els veïns de Vallirana tornin a tenir aigua potable. Entre les alternatives que s’estudien des de l’ajuntament hi ha la d’instal·lar una planta d’osmosi inversa al pou, per filtrar-ne els sulfats, o recuperar un pou de més profunditat que està en desús.
Morata, com a veí afectat, creu que no té cap sentit instal·lar una planta d’osmosi inversa pels efectes de la sequera: "Si no hi ha aigua, no serveix de res l'osmosi". Els veïns reclamen una solució definitiva amb immediatesa i que les administracions "deixin de passar-se la pilota".
Institucions implicades
L’Ajuntament de Vallirana addueix que la connexió a la Xarxa Ter-Llobregat, "la mesura definitiva", requereix "l’actuació d’altres administracions". L’alcaldessa reclama que el cas de Vallirana es declari estratègic perquè s’acceleri, "però això depèn de la Generalitat", diu. Tot i que el procés per realitzar la connexió va iniciar-se fa uns anys, la licitació de la redacció del projecte no s’ha fet fins al 2022.
L'ajuntament considera competents per accelerar el procés l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (ATL). L'ACA, per la seva part, assegura que "s'està treballant en la simplificació dels procediments", però en el cas de Vallirana encara falta perquè la connexió estigui feta.
A partir de la redacció i l’aprovació del projecte, cal un període de tramitacions administratives per a la seva adjudicació i l’adquisició dels terrenys, a més de l’execució de les obres. Amb tot, des de l'ACA creuen que "el projecte podria estar enllestit en un termini de dos anys", però queda supeditat a la connexió dels municipis de Cervelló i la Palma de Cervelló.